( ERNESTO EKAIZER )
“Llarena va mantenir l’ordre de detenció en contra de la seguretat donada pel TGJUE que Puigdemont no seria arrestat”.

La policia italiana ha actuat a la Barceloneta sarda, l’Alguer, a Sardenya, en compliment de l’ordre europea de detenció, cursada el 2019 pel magistrat Pablo Llarena a través del sistema electrònic contra l’expresident Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió. Però la policia no decideix l’extradició. És un tribunal italià el que resol. “No té cap recorregut aquesta detenció”, diu una font judicial especialitzada en euroordres a l’ARA. “El Tribunal General de Justícia de la Unió Europea el protegirà”, afegeix.

El primer que grinyola és la confirmació ahir a la nit, per part de la sala segona del Tribunal Suprem, de la vigència de l’ordre de detenció europea (ODE). Per què? Perquè el magistrat que l’havia emès el 2019, Pablo Llarena, va ser el que va presentar el març passat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el funcionament de l’ODE. Aquesta qüestió va ser admesa a tràmit per procediment ordinari, i no d’urgència com demanava Llarena, el 5 de maig. Quan planteges una qüestió prejudicial és que hi ha una sèrie de dubtes que necessites resoldre via TJUE. Però la qüestió prejudicial estava referida a l’ordre de detenció de Lluís Puig. No de Puigdemont.

El plantejament d’aquesta qüestió i la seva tramitació tenen l’efecte de suspendre el procediment nacional i s’ha de comunicar a totes les autoritats judicials de la UE. El més lògic, a partir d’aquí, és que es procedeixi a suspendre l’ordre de detenció. Però, novament, això no valia per a Puigdemont perquè la qüestió prejudicial parlava de Lluís Puig. El que és rellevant aquí és la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 30 de juliol. A través d’un acte del seu vicepresident, el tribunal va desestimar aplicar mesures cautelars, com demanava la defensa de Puigdemont, per evitar una eventual detenció després que el Parlament Europeu li aixequés la immunitat parlamentària.

Llarena, doncs, havent mantingut l’ordre de detenció després de ser admesa la qüestió prejudicial al maig, ja que estava referida a Lluís Puig, havia d’haver cursat a la vista de la interlocutòria del TGJUE una ordre per suspendre l’aplicació de l’euroordre per detenir Puigdemont fins que el TGJUE decideixi sobre el fons del recurs de l’expresident contra l’aixecament de la seva immunitat pel Parlament Europeu, un procés que, segons el tribunal, durarà poc temps.

En la seva resolució, el TJUE creia que no hi havia risc de detenció i, per tant, desestimava les mesures cautelars. S’assumia que l’ordre de detenció del Tribunal Suprem havia quedat suspesa o anul·lada. Amb tot, en el punt 60 de la resolució preveia la possibilitat de la detenció. Al denegar a la defensa de Puigdemont l’aplicació de mesures cautelars el 31 de juliol passat, assenyalava que “en el cas d’un arrest per part d’una autoritat d’execució d’un estat membre o la posada en marxa d’un procediment per a la seva entrega a les autoritats espanyoles, es podrà sol·licitar novament l’adopció de mesures cautelars sota les condicions de l’article 160 de les regles de procediment”.

Fonts judicials consultades a Madrid veuen molt difícil que la justícia italiana secundi l’acció de la policia i procedeixi a lliurar Puigdemont enmig d’una consulta prejudicial.
Informa:ARA.CAT (24-IX-2021)