LLEDONERS ALENTEIX LES CONVERSES PER FORMAR EL GOVERN CATALÀ

( QUICO SALLÉS )
“Més val un bon govern que un govern fet de pressa“. Així resumeix un dels negociadors de JxCAT a El Món les converses que mantenen amb ERC per a la formació d’un executiu amb el beneplàcit de la CUP. “Tot va sobre allò previst”, comenta un dels negociadors d’ERC, que assumeix que una de les tàctiques per negociar és jugar amb els temps. A més, la CUP encara no ha tancat la porta a assumir alguna responsabilitat de Govern, sempre i quan sigui “per canviar les coses”. Aquest dimarts s’han reunit amb els republicans. Mentrestant, l’agenda de la setmana és atapeïda. Segons ha pogut saber el Món, Laura Borràs, visitarà aquesta setmana Waterloo. Aquest dimecres els junters es reuniran per acabar de tancar la seva proposta de model d’ordre públic. Però el principal escull de la negociació és provocat per la repressió. Fonts de les dues formacions admeten que l’empresonament d’Oriol Junqueras i de Jordi Sànchez complica logísticament les negociacions. “Tot ha de passar per Lledoners”, adverteixen.

Amb la vista posada en el 26 de març, però sense els grillons de pensar que si no és aquest dia s’acaba el món, els independentistes continuen negociant després de la “jornada de reflexió i endreça” d’aquest dilluns. El dia ha començat amb la reunió que Laura Borràs va convocar ahir als membres de la Mesa de Junts, ERC i la CUP per refer ponts i començar a establir una estratègia parlamentària. Una presa de contacte per començar a treballar. Una trobada que li ha fet guanyar una estirada d’orelles del PSC, que ha lamentat que la primera reunió la faci només amb els representants de la seva òrbita ideològica. Borràs ha tallat l’escomesa: “Ho continuaré fent”.

De fet, Borràs viatjarà aquesta setmana a Waterloo per traspassar informació al president Carles Puigdemont. Una reunió que s’ha demorat fins que el president exiliat no passés el tràngol del suplicatori. Unes setmanes que el van obligar a concentrar-se a l’Europarlament i en l’atenció a tots els mitjans de comunicació internacionals en què va poder per explicar la causa catalana. La reunió amb la presidenta de la cambra està agendada per calibrar el paper que haurà de tenir l’exili, les relacions que cal bastir al Parlament, les connexions de la formació amb el Consell per la República, així com el paper institucional i polític de Borràs des de la segona sindicatura de Catalunya. Cal tenir present que Borràs és conscient del triumvirat que, a Catalunya, dirigeix JxCAT, format per ella mateixa, Elsa Artadi i l’omnipotent Jordi Sànchez, que insisteix a “controlar” tots els serrells de la negociació des de Lledoners.

Precisament, la retirada del tercer grau és un handicap que les dues formacions pateixen com a alentidor de les negociacions. El fet que el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de Junts estiguin empresonats, així com que la número dos d’ERC, Marta Rovira, estigui exiliada, complica “i molt” la logística de la negociació. El sedàs de Lledoners és imprescindible abans de fer qualsevol pas i, sobretot, el seu vistiplau és necessari, encara que sigui com a “darreres paraules” en els compromisos arribats pels negociadors.

Però, tot i els handicaps, els partits continuen posant fil a l’agulla. Com a exemple, JxCAT celebrarà demà una reunió per enllestir “una proposta de model policial”, una qüestió que ha determinat les negociacions des del minut zero postelectoral. D’aquesta manera, Junts “tancarà el seu model d’ordre públic” per exposar-lo en la imminent trobada que celebrarà amb al CUP i amb ERC. De fet, els republicans ja han advertit que s’estimen més romandre oberts als canvis a través d’una comissió al Parlament, tot i que ja s’hagi començat un grup de treball sobre la qüestió amb els cupaires.

Precisament la CUP s’ha reunit aquest dimarts amb ERC, i hi han hagut pocs progressos. “Tot és lent”, insisteixen. De fet, la CUP presentarà aquest dimecres la seva estratègia en una conferència. Amb el títol Reptes, programa i estratègia per una nou cicle que permeti garantir els drets de la majoria, els cupaires posaran negre sobre blanc els seus projectes, previsions i propostes. El fet que la CUP hagi assumit un lloc a la Mesa permetrà constatar de nou la seva eficàcia com a força que estira la corda. “El debat intern sobre si Pau Juvillà havia de ser president o no, es va resoldre preguntant-nos si era millor president del Parlament per a la independència Juvillà o Borràs”, comenten fonts cupaires. “Ni hem de dir no a entrar a Govern, ni hi hem d’entrar-hi per qualsevol cosa, si hi ha una possibilitat que amb 9 diputats puguem canviar les coses, aleshores sí, però no per continuar una gestió”, comenten. “No, nosaltres no som una nova Iniciativa!”, conclouen amb un exemple gràfic de com esbossen la seva estratègia i convicció.

La lentitud, les “resistències internes” de les formacions i la repressió que manté els líders engarjolats i a l’exili fan que les negociacions vagin al ralentí. Però, si bé les forces estan determinades a tancar un acord abans del 26 de març tampoc es posen la corda al coll d’un cronòmetre. Al capdavall, els independentistes han après que els calendaris només comprometen als que se’ls imposen. I normalment han ajudat a prendre mal.
Informa:ELMON.CAT (17-3-2021)

160 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: