L’Obra Cultural Balear ha adaptat l’acte de lliurament dels seus Premis 31 de desembre a la situació extraordinària motivada per la pandèmia: ha enregistrat un programa especial de televisió que la nit d’aquest dissabte dia 26 ha emès IB3 i que emetrà Canal33 el proper 5 de gener.

( MIQUEL PAYERAS )
La televisió de les Illes, IB3, ha emès aquest dissabte, dia de Sant Esteve, un programa força especial. L’acte de lliurament dels Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear (OCB) que, per òbvies raons, no es va poder celebrar com és habitual, durant la Nit de la Cultura que cada any entre 1987 i 2019 havia organitzat l’entitat. Enguany la pandèmia ho ha fet impossible i els directiurs de l’OCB, amb el seu president al capdavant, Josep de Luis, idearen una nova fórmula: enregistrar un programa de televisió amb el lliurament, així com amb el discurs del president i els altres actes previstos. El programa es va emetre aquest 26 de desembre per IB3 i també serà ofert pel Canal 33 el proper dia 5 de gener.

L’acte. Durant 55 minuts els teleespectadors van poder seguir l’acte de lliurament dels Premis 31 de desembre. El Premi Josep Maria Llompart va ser enguany per a Lluís Llach. El Bartomeu Oliver per a l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí. El Emili Darder per a l’obra Pascual Calbó i Caldés. Obra científica. Vol I tractats de matemàtiques pures, dirigit per Antoni Roca Rosell, Josefina Salord, Joan-Lluís Torres, i amb el suport de la filòloga Maria Toldrà. El premi Miquel dels Sants Oliver s’atorgà a l’obra L’espanyolització de Mallorca, de Pere Salas. El glosador formenterenc Vicent Jeroni guanyà el premi Aina Moll i Marquès. El Gabriel Alomar el guanyà la sèrie animada sobre Ramon Llull coproduïda per la Unitat d’Animació de la Universitat de les Illes Balears, que dirigeix el professor Juan Montes de Oca, i IB3 Televisió.

Així mateix, durant l’acte l’entitat cultural va retre un sentit homenatge a l’artista Pere Martínez Pavia i a l’escriptor Rafel Crespí, tots dos morts enguany. A més, es commemorà el vint-cinquè aniversari de l’inici de les Diades per la Llengua que cada mes de maig organitza l’OCB, es presentà el clip de la campanya ‘Comença amb un bon dia’, duta a terme per l’entitat, i se celebraren els 50 anys de la represa de l’Institut d’Estudis Eivissencs i els 30 anys de la Federació Llull. S’aprofità l’avinentesa per presentar també el manifest La cultura imprescindible i, com és habitual, el president de l’OCB, Josep de Luis, llegí un discurs que, com sol passar, fou un any més intensament reivindicatiu.

El discurs.
Després de la preceptiva salutació que inclogué la referència a «un any, si més no, peculiar», que tanmateix no ha impedit que l’OCB hagi «mantingut, lluent i vigorosa, la flama encesa pels fundadors de l’entitat enguany fa 58 anys», Josep de Luis féu un repàs a les activitats que ha duit a terme l’entitat al llarg de l’any i destacà que «aquest 2020 ha suposat la reactivació de la Xarxa territorial per la Llengua, la Cultura i el País. Un espai de coordinació de la capil·laritat d’entitats que treballam amb l’objectiu comú arreu del territori de les Illes Balears. Com a referents; a Menorca l’Institut Menorquí d’Estudis, a Formentera l’Obra Cultural Balear de Formentera i a Eivissa l’Institut d’Estudis Eivissencs. Entitat, aquesta darrera, que enguany celebra els 50 anys de la represa de l’activitat. Hem continuat la campanya ‘Comença amb un bon dia’» i, sobretot, «des de l’OCB s’ha hagut de suplir la inacció dels poders públics i, des de la societat civil, ens hem vist obligats a sortir en defensa dels drets ciutadans; s’ha organitzat la Setmana dels drets lingüístics, amb la presentació de la Rosa dels drets lingüístics, per donar suport a la lluita contra les agressions, i hem posat en marxa la Bústia dels drets lingüístics amb l’objectiu d’assessorar i acompanyar les víctimes».

El president de l’OCB va tenir un especial record per a la federació que uneix orgànicament les tres entitats germanes dels Països Catalans a favor la llengua i cultura del país, així com cap al seu president empresonat: «l’any 1990, al Castell de Bellver, es va constituir la Federació Llull. S’ham complit, per tant, 30 anys. Més de tres dècades d’història de l’entitat i més de tres anys del president, Jordi Cuixart, a presó. Cuixart, i el conjunt de represaliats (presos, exiliats, investigats i perseguits en general), representen la defensa dels valors democràtics que, des de les beceroles, ha estat guia per l’Obra Cultural Balear. Vos tenim, dia a dia, ben presents».

La pandèmia, per suposat, també tingué la seva quota de protagonisme: «enguany, el jurat dels Premis 31 de desembre ha volgut fer un esment especial al sector sanitari. Ell, junt amb el sector cultural, varen ser en el temps del confinament, i segueixen essent en aquests moments, decisius pel benestar de la societat. Compromesos amb la cultura, hi serem. Com sempre hem fet, si convé davant per estirar i, quan toqui, darrera per empènyer. Com a societat hem respost modèlicament a la situació. La crisi sanitària ha mostrat el millor de les persones, però també ha destapat algunes misèries. Cal fer una crida a restar tots amatents per combatre les males herbes. Els comportaments egoistes, els discursos de l’odi, l’argumentació carronyaire, són verí per una societat cohesionada. I ara, lluny de més metzina, el que ens cal és vaccí. Necessitam vacuna, tant sanitària com sociològica».

Un any més Josep de Luis criticà les institucions que, al seu entendre, «no han respost les expectatives» que el nacionalisme illenc havia dipositat en elles. «En matèria de llengua: exigim un missatge, des del Consolat de Mar (seu del Govern), nítid i diàfan dirigit a la ciutadania convidant-la a aprendre i usar amb tota normalitat la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. En l’àmbit de la cultura: demanam suport, institucional i polític, a la proposta llei de drets cultural que presentarem l’any 2021». I, finalment, «respecte al país: reclamam una defensa ferma del finançament de les Illes Balears. Davant els continus incompliments, començant per les inversions estatutàries compromeses, el Govern de les Illes Balears està obligat a defensar els seus ciutadans reclamant als tribunals tot allò signat i sistemàticament incomplert per part de l’Estat».
Informa:ELTEMPS.CAT (27-12-2020)