🔈LLUÍS LLACH I EL RAPER PABLO HASEL, VÍCTIMES DEL COMPLEX DE PAULOV: PARLEN EN CASTELLÀ A TV3

🔈 Escolta l’editorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

( Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

 

Tema de la llengua per sort torna a rebrotar. Com el Guadiana surt i s’amaga quan convĂ©. La polĂ©mica sobre l’Ășs del castellĂ  al debat sobre les eleccions a TVE Catalunya ens recorda un cop mĂ©s que el catalĂ  Ă©s el nostre signe mĂ©s preuat. Sense catalĂ  no hi ha independĂšncia, no hi ha futur per al paĂ­s.

El debat sobre l’idioma a les televisions Ă©s necessari perquĂš el mĂłn audiovisual ens marca el camĂ­ i mĂ©s quan el catalĂ  cada cop hi Ă©s mĂ©s residual. D’aquĂ­ que hem de parar atenciĂł a tots els moviments per petits que siguin. TV3 ha estat objecte de tota mena de crĂ­tiques per l’Ășs que en fa o pel mal Ășs,tant se val. El mĂ©s important es que se’n parli.
Tot amb tot sempre cal posar les coses en un context.TV3 va nĂ©ixer especialment per defensar la llengua, perĂČ no Ă©s mĂ©s que una televisiĂł autonĂČmica ni Ă©s una televisiĂł dels PaĂŻsos Catalans. ConvĂ© no oblidar-ho .És mĂ©s, els tribunals espanyols que sĂłn els nostres amos han assenyalat en les sentĂšncies a peticiĂł dels grups dits unionistes o constitucionalistes–jo els dic ocupants, que aquest Ă©s el substantiu que els escau–que TV3 pot ser en catalĂ –mil grĂ cies senyors togats per tanta generositat!–perĂČ no cal prohibir a ningĂș que vulgui expressar-se en castellĂ . Per tant, la presĂšncia del castellĂ  ni que sigui amb calçador hi Ă©s assegurada. Tinguem-ho present.

Una altra cosa Ă©s com el castellĂ  hi pot fer-hi cap i de quina manera, com un xiclet que s’estira i arronsa. Segons el llibre d’estil de TV3, quan l’entrevistat sigui una sola persona i no entengui el catalĂ  se li farĂ  l’entrevista en castellĂ . PerĂČ en el cas que hi hagi diferents persones de parla castellana en una conversa o tertĂșlia, aleshores aquests tindran uns auriculars per la traducciĂł. D’aquesta manera s’assegura que els tertulians catalans no han de canviar de llengua i els debats poden fer-se amb normalitat. Un cas evident Ă©s el programa Preguntes FreqĂŒents que compta moltes vegades amb presĂšncia de personatges de fora del nostre Ă mbit lingĂŒĂ­stic, tot i que a la balquena massa sovint. PerĂČ aixĂČ ja Ă©s un altre tema.

Com sempre una cosa Ă©s la teoria i l’altra la realitat .Si seguiu el programa haureu comprovat que tan bon punt un convidat parla en castellĂ  gairebĂ© tothom li pregunta o contesta en castellĂ . Hi ha dies que Ă©s escandalĂłs fins al punt que les xarxes socials han anat plenes de protestes.
Sembla que la direcciĂł de TV3 ha picat la cresta a la presentadora que ara bastant sovint adverteix als periodistes que poden preguntar en catalĂ  perquĂš els entrevistats ja els entenen atĂšs que gaudeixen d’un servei de traducciĂł i, per tant, no cal que tothom passi a xerrar en castellĂ  de totes totes i de forma continuada. Cal reconĂšixer que alguna cosa s’ha guanyat en les darreres setmanes.

Tot amb tot cada dos per tres queda clar que els catalans arrosseguem el complex de Paulov. I quĂš Ă©s aixĂČ? Molt senzill. Paulov ho va experimentar amb gossos Quan volia cridar-los a menjar aquest cientĂ­fic tocava una campaneta. Els gossos s’hi van acostumat fins al punt que a vegades tocava la campaneta a deshores. A llavors els gossos ensalivaven i tenien ganes de menjar encara que no fos l’hora. La campana era el senyal que activava les glĂ ndules del menjar sempre encara que no en fos l’hora.

Aplicat a la situaciĂł nostra, vol dir que cada cop que algĂș ens parla en castellĂ  el nostre sistema glandular es prepara per respondre en aquesta llengua encara que no vingui a tomb. A Preguntes FreqĂŒents tot estĂ  a punt perquĂš els catalans no hagin d’ensalivar en castellĂ  al primer contacte amb aquesta llengua. PerĂČ gairebĂ© sempre Ă©s inĂștil.
En un dels Ășltims programes ho vam comprovar un cop mĂ©s. Una periodista va preguntar en castellĂ  i fins i tot LluĂ­s Llach va respondre li en castellĂ . I el parĂ graf no va pas ser curt . Llach va ser vĂ­ctima del complex de Paulov. Un cas semblant va ser el del raper Pablo Hasel a qui la presentadora li va dir que ja podia parlar en catalĂ . No recordo exactament les paraules de resposta de Hasel, perĂČ va continuar en castellĂ  . Aquest no sĂ© si tenia el complex de Paulov o de l’espanyolisme. Les lletres de les seves cançons sĂłn en castellĂ  i que algĂș m’esmeni si m’equivoco .Per tant, aquest senyor pot ser antisistema i anar contra tot el que vulgui. PerĂČ, quĂš voleu que us digui, a mi en tot cas m’interessa la revoluciĂł en catalĂ . D’altra banda aquest cantant es diu Pau Rivadulla i artĂ­sticament Pablo Hasel, no sĂ© si amb accent o no. Tinc un gran respecte pels transvestits, perĂČ no pels transvestits lingĂŒĂ­stics.

He posat aquests exemples perquĂš els lectors vegin fins a quin punt els catalans tenim el cervell capgirat, xarbotat per totes les repressions que hem patit de segles ençà i que ara tornen a sortir amb tanta o mĂ©s força que mai. Catalunya Ă©s un paĂ­s ocupat per terra, mar i aire, perĂČ sobretot mentalment.I aixĂČ sĂ­ que Ă©s trĂ gic. Dir-se independentiste Ă©s fĂ cil, perĂČ canviar el disc dur del cervell on s’allotja la llengua sembla que Ă©s prĂ cticament impossible. Els psicĂČlegs, els lingĂŒistes i tota la gent que manipula la llengua–ep!,manipular en el sentit de treballar–i no nomĂ©s els polĂ­tics hi haurien de dir alguna cosa. ConĂ©ixer el subconscient col·lectiu dels nostre poble Ă©s bĂ sic per a intentar qualsevol soluciĂł.
(3-2-2021)

227 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: