🔈 Escolta l’editorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

( Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Tema de la llengua per sort torna a rebrotar. Com el Guadiana surt i s’amaga quan convé. La polémica sobre l’ús del castellà al debat sobre les eleccions a TVE Catalunya ens recorda un cop més que el català és el nostre signe més preuat. Sense català no hi ha independència, no hi ha futur per al país.

El debat sobre l’idioma a les televisions és necessari perquè el món audiovisual ens marca el camí i més quan el català cada cop hi és més residual. D’aquí que hem de parar atenció a tots els moviments per petits que siguin. TV3 ha estat objecte de tota mena de crítiques per l’ús que en fa o pel mal ús,tant se val. El més important es que se’n parli.
Tot amb tot sempre cal posar les coses en un context.TV3 va néixer especialment per defensar la llengua, però no és més que una televisió autonòmica ni és una televisió dels Països Catalans. Convé no oblidar-ho .És més, els tribunals espanyols que són els nostres amos han assenyalat en les sentències a petició dels grups dits unionistes o constitucionalistes–jo els dic ocupants, que aquest és el substantiu que els escau–que TV3 pot ser en català–mil gràcies senyors togats per tanta generositat!–però no cal prohibir a ningú que vulgui expressar-se en castellà. Per tant, la presència del castellà ni que sigui amb calçador hi és assegurada. Tinguem-ho present.

Una altra cosa és com el castellà hi pot fer-hi cap i de quina manera, com un xiclet que s’estira i arronsa. Segons el llibre d’estil de TV3, quan l’entrevistat sigui una sola persona i no entengui el català se li farà l’entrevista en castellà. Però en el cas que hi hagi diferents persones de parla castellana en una conversa o tertúlia, aleshores aquests tindran uns auriculars per la traducció. D’aquesta manera s’assegura que els tertulians catalans no han de canviar de llengua i els debats poden fer-se amb normalitat. Un cas evident és el programa Preguntes Freqüents que compta moltes vegades amb presència de personatges de fora del nostre àmbit lingüístic, tot i que a la balquena massa sovint. Però això ja és un altre tema.

Com sempre una cosa és la teoria i l’altra la realitat .Si seguiu el programa haureu comprovat que tan bon punt un convidat parla en castellà gairebé tothom li pregunta o contesta en castellà. Hi ha dies que és escandalós fins al punt que les xarxes socials han anat plenes de protestes.
Sembla que la direcció de TV3 ha picat la cresta a la presentadora que ara bastant sovint adverteix als periodistes que poden preguntar en català perquè els entrevistats ja els entenen atès que gaudeixen d’un servei de traducció i, per tant, no cal que tothom passi a xerrar en castellà de totes totes i de forma continuada. Cal reconèixer que alguna cosa s’ha guanyat en les darreres setmanes.

Tot amb tot cada dos per tres queda clar que els catalans arrosseguem el complex de Paulov. I què és això? Molt senzill. Paulov ho va experimentar amb gossos Quan volia cridar-los a menjar aquest científic tocava una campaneta. Els gossos s’hi van acostumat fins al punt que a vegades tocava la campaneta a deshores. A llavors els gossos ensalivaven i tenien ganes de menjar encara que no fos l’hora. La campana era el senyal que activava les glàndules del menjar sempre encara que no en fos l’hora.

Aplicat a la situació nostra, vol dir que cada cop que algú ens parla en castellà el nostre sistema glandular es prepara per respondre en aquesta llengua encara que no vingui a tomb. A Preguntes Freqüents tot està a punt perquè els catalans no hagin d’ensalivar en castellà al primer contacte amb aquesta llengua. Però gairebé sempre és inútil.
En un dels últims programes ho vam comprovar un cop més. Una periodista va preguntar en castellà i fins i tot Lluís Llach va respondre li en castellà. I el paràgraf no va pas ser curt . Llach va ser víctima del complex de Paulov. Un cas semblant va ser el del raper Pablo Hasel a qui la presentadora li va dir que ja podia parlar en català. No recordo exactament les paraules de resposta de Hasel, però va continuar en castellà . Aquest no sé si tenia el complex de Paulov o de l’espanyolisme. Les lletres de les seves cançons són en castellà i que algú m’esmeni si m’equivoco .Per tant, aquest senyor pot ser antisistema i anar contra tot el que vulgui. Però, què voleu que us digui, a mi en tot cas m’interessa la revolució en català. D’altra banda aquest cantant es diu Pau Rivadulla i artísticament Pablo Hasel, no sé si amb accent o no. Tinc un gran respecte pels transvestits, però no pels transvestits lingüístics.

He posat aquests exemples perquè els lectors vegin fins a quin punt els catalans tenim el cervell capgirat, xarbotat per totes les repressions que hem patit de segles ençà i que ara tornen a sortir amb tanta o més força que mai. Catalunya és un país ocupat per terra, mar i aire, però sobretot mentalment.I això sí que és tràgic. Dir-se independentiste és fàcil, però canviar el disc dur del cervell on s’allotja la llengua sembla que és pràcticament impossible. Els psicòlegs, els lingüistes i tota la gent que manipula la llengua–ep!,manipular en el sentit de treballar–i no només els polítics hi haurien de dir alguna cosa. Conéixer el subconscient col·lectiu dels nostre poble és bàsic per a intentar qualsevol solució.
(3-2-2021)