“L’OCB vol més normalitat del català en el 35è aniversari de la Llei de Normalització”.
El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, considera que 35 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística no s’ha complert el que preveu aquesta norma.

( MIQUEL PAYERAS )

El dijous d’aquesta setmana, 29 d’abril, es compliren 35 anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Tal i com és conegut, la norma fou consensuada i rebé el vot a favor de tots els partits representants al Parlament illenc: PP (aleshores AP, en coalició amb el Partit Demòcrata Liberal i la Unió Liberal ), que tenia 21 escons; el PSOE, amb altres tants; Unió Mallorquina, amb 8 (inclosos dos dels aliats de les altres illes, un d’Eivissa i un altre de Menorca), i els nacionalistes del Partit Socialista de Mallorca, amb 2, i el Partit Socialista de Menorca, amb altres 2. Cal recordarque UM va donar suport a la dreta i així Gabriel Cañellas pogué ser investit com a primer president autonòmic de Balears, càrrec que mantingué fins el juliol de 1995, quan fou obligat a dimitir per part de José María Aznar per mor d’un cas de corrupció -l’anomenat cas Túnel de Sóller -.

En cap moment dels seus primers tres anys Cañellas va fer res per a la normalització del català. Des dels dos PSM se’l pressionava perquè fes alguna cosa al respecte. Però ell no se sentia gens ni mica pressionat. Tanmateix UM cada cop estava més incòmode amb l’aliança amb Cañellas i cada cop s’intentava desmarcar més del soci, per qualsevol motiu. La reivindicació dels nacionalistes fou un bon motiu. Així que forçaren AP a acceptar la llei de reivindicaven els dos PSM. D’aquesta manera fou possible aprovar per unanimitat la Llei de Normalització Lingüística ara fa 35 anys.

Vídeo de l’OCB. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha aprofitat l’aniversari perfer balanç d’aquests 35 anys i, també, fer una mirada al futur amb una declaració en vídeo del president de l’entitat, Josep de Luis.
Subscripció al butlletí

Per al cap de l’OCB la citada llei és «probablement insuficient» i el que resulta més cridaner és que 35 anys després «no tan sols no està esgotada, sinó que alguns dels seus articles s’incompleixen de manera reiterada». Durant aquest temps, al seu entendre hi ha hagut moments en què «s’han fet polítiques adequades, però mai no s’han fet polítiques suficients per a recuperar el català a tots els àmbits». El balanç global és «clarament millorable» perquè «després de 35 anys no hi ha ni un sol àmbit en el qual s’hagi culminat el procés de recuperació. En alguns àmbits com l’administració pública, ensenyament i mitjans de comunicació s’ha avançat; en d’altres, com el sociolaboral, i en especial el de la justícia, no s’ha fet ni una trista passa endavant», diu De Luis. I el que és encara pitjor: «l’ús social i la presència ambiental de la nostra llengua ha retrocedit en tot el territori». Els recursos a l’abast de la ciutadania per a accedir a la llengua són «clarament insuficients» i, tot i que s’ha avançat en la recuperació dels drets lingüístics dels qui opten per usar el català, els drets lingüístics dels catalanoparlants «són trepitjats diàriament en la immensa majoria dels àmbits, i es continuen produint casos greus de discriminació pel fet de triar l’ús de la llengua catalana».

Per un altre costat l’OCB lamenta que avui encara «hi hagi representants polítics que desobeeixen la Llei de Normalització Lingüística; que hi hagi encara funcionaris públics que actuïn amb criteris supremacistes i considerin la llengua catalana un idioma de segona categoria i que les administracions públiques siguin incapaces de garantir l’accés a la llengua catalana de tota la ciutadania de les Illes Balears».

Davant d’aquest panorama descrit per De Luis, l’OCB reclama que «les administracions i els càrrecs públics compleixin tots els articles de la Llei de Normalització Lingüística de manera immediata», que «les presidències de les institucions (Govern, Parlament, Consells…) es comprometin públicament i en terminis breus a donar un nou impuls al procés de Normalització Lingüística» ique «es facin públiques les dades d’usos de la llengua catalana en tots els àmbits».

El president de l’OCB finalitza el seu missatge videogràfic reiterant el compromís de l’entitat «amb la plena recuperació de la llengua catalana», l’aposta per una societat «cohesionada on tots els ciutadans tenguin garantit el seu accés als elements bàsics per a garantir aquesta cohesió» i fa una crida «a tots els socis i amics de l’entitat i a tots els que estimen la nostra llengua perquè es comprometin personalment i col.lectivament per a donar un impuls definitiu per assolir la plena normalitat de la llengua pròpia de les Illes Balears».

Informa:ELTEMPS.CAT (2-5-2021)