“L’odi de Joan Tardà a Laura Borràs ”
( VÍCTOR ALEXANDRE )

¿És independentista, Joan Tardà? I tant! Tan independentista com Salvador Illa o Jéssica Albiach. Ho dic, perquè són els fets, no les paraules, els que defineixen la ideologia d’un polític. En el cas de Joan Tardà, però, ni les paraules ni els fets palesen cap independentisme. Una cosa és cobrar un sou públic per dir que ets independentista, i una altra ser-ho de debò. Ara ja és massa tard perquè canviï de lloc, però en Tardà estaria molt més ben situat a Podemos. A Podemos, de número dos de Jéssica Albiach, les seves filípiques contra els qui volen la llibertat de Catalunya ara i no al segle XXV, resultarien molt més ajustades.

Sembla mentida la quantitat d’odi que emmagatzema aquest home contra Laura Borràs. Dels seus llavis només surt verí a raig contra ella, i per tal d’esborrar-la políticament, sabent que és el candidat més potent de l’independentisme a les eleccions, es dedica a difamar-la tant com pot. Baix, molt baix, que algú a qui hem posat el plat a taula durant anys perquè blasmés el nacionalisme espanyol es dediqui a blasmar tot independentisme que no sigui el seu, que és l’independentisme de l’ara no toca. Al segle XXV, potser sí, però ara no. Ara diuen que cal “ampliar la base” i “dialogar”. I per “ampliar la base” i “dialogar” sobre autonomisme, que és l’excusa per amagar la covardia i la renúncia més vergonyoses a la independència, es tracta d’introduir-hi Podemos i PSOE, que és el mateix que si per ampliar la base del vi d’una garrafa hi aboquéssim uns parell de litres de vinagre. I és que si una cosa està pensada –per bé que no es diu, perquè restaria vots–, és que, per molta majoria absoluta que tingui l’independentisme en les properes eleccions, Tardà i companyia no volen un govern independentista a Catalunya. No el volen.

El pacte per a un nou tripartit, ERC-PSOE-Podemos, si el resultat ho permet, ja està contemplat i tot el que es digui des d’ara fins a les eleccions serà pura comèdia. Oriol Junqueras va repetir tres vegades que era “impossible”, i com més ho repetia més evidenciava que tenia la cua de palla. Ningú no necessita desmentir allò que ningú no es creu. La reedició del vell tripartit, és a dir, el retorn a l’autonomisme més llefiscós, sigui amb Podemos o PSOE, suposa, l’any 2021, una escopinada a la cara de tot el moviment independentista. L’independentisme mai a la vida pot legitimar cap d’aquests dos partits asseient-los al govern de Catalunya. Cal tenir present que Espanya ha violat tots els principis democràtics inhabilitant quatre presidents catalans i que és un Estat que, sota el govern de PSOE i Podemos, té presos polítics i exiliats. Curiós independentisme el d’aquell que no vol que l’independentisme governi el seu país.

El senyor Tardà hauria de guardar la cantarella del “pacte d’esquerres” per a Vox, PP i Ciudadanos. Allà són tan fatxes que potser sí que se l’empassaran. El PSOE i Podemos, diguem-ho clar, són dos partits que tenen una de les polítiques més racistes d’Europa pel que fa als refugiats i a la immigració, amb uns cossos policials que els tracten com ni tan sols el bestiar ha de ser tractat, i amb uns centres d’internament per estrangers que són camps de concentració on els interns viuen en condicions infrahumanes. Déu guardi aquesta pobre gent de la ‘izquierda’ espanyola amb qui Tardà i el seus volen governar.

Però l’exacerbació de l’odi de Joan Tardà, Gabriel Rufián i companyia contra Laura Borràs, no respon només a l’ombra espectacular que ella els ha fet al Congrés amb el seu bagatge intel·lectual, també respon a la por de no poder reeditar el tripartit amb els hereus d’aquells dos grandíssims defensors de la llibertat de Catalunya que van ser José Montilla i Joan Saura. Oh, quin enyor! No podrien tornar?! No, no poden tornar, però sí que poden venir en el seu lloc dos grans patriotes com Salvador Illa i Jéssica Albiach. I és que Espanya ja tremola només de sentir els seus noms i tots els tribunals ja es preparen per inhabilitar-los. Francament, tanta misèria, tanta falsedat, tant de comerç amb els nostres drets fa fàstic. Veurem què diuen les urnes, però és molt significatiu que Tardà, Rufián i companyia hagin fet seu el discurs de PSOE, Podemos, PP, Ciudadanos i Vox per desacreditar Laura Borràs. Més que independentistes semblen agents del Tribunal Supremo.

La ràbia pel relleu internacional que ha assolit la figura del president Puigdemont és tan alta que, si Tardà i Rufián poguessin, l’anirien a cercar a Bèlgica per tancar-lo a la cel·la d’Oriol Junqueras, l’home que es compara amb Sòcrates. Per cert, el dia que es va proclamar la independència, Sòcrates no hi era, al Palau de la Generalitat. No hi era. Repeteixo: el dia que Catalunya va proclamar la independència, Sòcrates va desaparèixer i ningú no sabia on era. I on era Joan Tardà? Perdoni, senyor Tardà, però algú ho havia de dir.

Informa:RACOCATALA.CAT (20-1-2021)