L’OFENSIVA DE LA FISCALIA DEIXA TOCAT EL DIÀLEG: SET MESOS D’ESPERA

Quan el 26 de febrer es va reunir per primer cop la taula de diàleg, els estrategs de la Moncloa van voler que la trobada fos presidida per un gran finestral obert. En una escenografia calculada al mil·límetre, volia ser un símbol: s’obria una finestra d’oportunitat en les relacions entre Catalunya i Espanya. Però amb el temps la finestra s’ha anat tancant, empesa pels vents recentralitzadors del covid-19, primer, per l’horitzó electoral català, després, i per l’ofensiva de la Fiscalia, en última instància, que la setmana passada va posar una nova llosa sobre el diàleg amb els seus recursos per revocar el tercer grau dels presos independentistes.

Cinc mesos després, doncs, la fotografia de les delegacions dels governs català i espanyol assegudes cara a cara en una taula de la Moncloa sembla irrepetible. I no només perquè la pandèmia fa desaconsellable repetir la imatge d’una sala plena de de gom a gom. Avui, la distensió d’aquella trobada entre els dos executius s’ha esvaït. Fins i tot des d’Esquerra, qui més ha empès tot aquest temps per mantenir viva la taula, s’admetia dimarts el punt d’inflexió que representava la constatació que la repressió no s’atura i que el ministeri públic manté la pressió sobre l’independentisme. Des de la porta de Lledoners, el vicepresident del Govern i coordinador nacional dels republicans, Pere Aragonès, retreia a la Fiscalia haver “rebentat la negociació” i en responsabilitzava directament el president espanyol, Pedro Sánchez, a qui acusava d’haver-se “aixecat de la taula” per no haver evitat que el ministeri públic presentés els recursos.

Culminava així el desencís dels republicans amb un PSOE que ha anat refredant el seu compromís amb la taula de diàleg a mesura que s’anava consolidant la seva sintonia amb Ciutadans. “Les bones paraules han quedat en no res”, lamenten des de la direcció dels republicans, que retreuen als socialistes la falta de resposta en les últimes setmanes i que fins i tot s’hagin fet “passos en contradirecció”.

Des d’ahir, de fet, ja és oficial que la taula no s’ha tornat a reunir durant el mes de juliol, tal com havia reclamat insistentment ERC. I amb l’horitzó electoral català a la vista -el president, Quim Torra, ha de decidir els pròxims dies si convoca eleccions a l’octubre o si s’espera a més endavant-, ningú s’atreveix a vaticinar una nova data per a la reunió de la taula. El que queda clar és que reactivar-la és avui més difícil que ahir a conseqüència de la pressió judicial, que apuja el preu de l’independentisme per seure-hi.

JxCat, que sempre s’ha mirat amb un punt de distància la taula pel paper predominant d’ERC en la seva gestació, ha recuperat els últims dies l’exigència d’un mediador que en la primera trobada havia aparcat. Però també els republicans han subratllat en les últimes hores que per continuar negociant cal que s’aturi la repressió, i això passa per l’amnistia. “L’única manera de negociar en igualtat de condicions és l’amnistia”, subratllen fonts de la direcció d’ERC, que remarquen que aquesta sí que és una decisió política que pot prendre el govern de coalició sense escudar-se en la separació de poders.

Tampoc ajuda a aclarir el calendari l’expectativa d’unes eleccions catalanes a la tardor. Aquesta ha sigut la carta que ha jugat també el PSOE per dilatar la convocatòria d’una nova reunió, al·legant que la divisió entre JxCat i ERC per la competició electoral ho desaconsellava.

L’instrument continua viu
Tot i admetre que penja d’un fil, des d’ERC no es vol donar per tancada la taula de diàleg perquè “calen espais per a la negociació política”. La direcció dels republicans remarca que l’aritmètica de Sánchez al Congrés és fràgil i que si el PSOE es tanca a la negociació no podrà comptar amb els vots d’ERC. Sánchez també és conscient d’aquesta situació i dimecres intentava mantenir un mínim fil amb els republicans deslligant-se de la Fiscalia -“té autonomia”, va subratllar- i assegurant que encara hi havia marge per al diàleg. També des d’Unides Podem -que veuen amb temor que un trencament amb els republicans aboqui definitivament el PSOE als braços de Cs- s’intentava aquesta setmana preservar la relació amb l’independentisme malgrat el recurs de la Fiscalia i el retorn dels presos al segon grau. Ho feia el vicepresident segon del govern i líder del partit, Pablo Iglesias, que admetia que el recurs del ministeri públic era “una mala notícia per als que defensen el diàleg” per afrontar el conflicte català. Un conflicte que, cinc mesos després de la reunió de la taula de diàleg, continua enquistat.

Set mesos de la taula de diàleg: de l’expectativa a la paràlisi

Avui fa set mesos que es va acordar crear la taula de diàleg, el primer intent real de fer seure la Generalitat i l’Estat per mirar de resoldre el conflicte polític català. En tot aquest temps ha acumulat més controvèrsies que no passos endavant. Només s’ha reunit una vegada i el coronavirus l’ha acabat d’enterrar. Les claus són diverses. La primera, que ERC, l’autora intel·lectual, ja no és imprescindible per a la governabilitat d’Espanya i el PSOE té menys incentius per convocar-la. La segona, que ni els socialistes ni JxCat hi han apostat amb claredat.
Informa:ARA.CAT (2-8-2020)

149 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: