Els socialistes volen deixar per al final el debat sobre l’Estatut de Catalunya per no frustrar la negociació
Descartat cap acord en autodeterminació, aspiren a refer relacions abordant una sortida per als presos, un nou finançament, inversions i traspassos en infraestructures o competències
( XAVIER MIRÓ – BARCELONA )
La pri­o­ri­tat és el finançament o la gestió de les infra­es­truc­tu­res
“Asse­gu­rar que arrenca la nego­ci­ació és el que hauríem d’inten­tar”, adver­tei­xen des del PSC quan se’ls demana pels rep­tes que haurà d’abor­dar a Cata­lu­nya el govern de Pedro Sánchez. Dub­ten que sigui pos­si­ble ini­ciar el diàleg si el pre­si­dent Torra i el govern català exi­gei­xen par­lar només de l’exer­cici de l’auto­de­ter­mi­nació. El govern soci­a­lista no es cansa de repe­tir que no hi haurà referèndum d’inde­pendència, i s’avisa que començar per aquí les con­ver­ses supo­sarà aca­bar-les aviat. “D’acord. Ens donem quinze dies per par­lar de l’auto­de­ter­mi­nació però, quan ja han pas­sat i no has arri­bat a cap acord, què fas? Pas­ses a una altra qüestió o ho dei­xes córrer?”, es pre­gun­ten des del PSC.

I també atri­bu­ei­xen un segon obs­ta­cle a la part cata­lana. Cre­uen que Torra i JxCat no estan dis­po­sats a cedir en res perquè ja riva­lit­zen elec­to­ral­ment amb ERC amb l’horitzó d’unes elec­ci­ons “ine­vi­ta­bles” i que veuen rela­ti­va­ment pro­pe­res quan es faci efec­tiva la inha­bi­li­tació del pre­si­dent per part del Suprem. Per això, con­clo­uen, ja en faran prou d’ini­ciar un diàleg que des­con­fien que sigui pos­si­ble amb Torra en aquesta legis­la­tura cata­lana per motius pre­e­lec­to­rals. Difícil­ment hi haurà cap avenç en les nego­ci­a­ci­ons perquè la incògnita elec­to­ral no es resoldrà fins que es cone­gui com Torra, el govern i el Par­la­ment res­po­nen al Suprem.

Sen­si­bi­li­tat pels pre­sos

L’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez con­fia fer avançar el diàleg abor­dant afers pen­dents i molt endar­re­rits que Cata­lu­nya ha recla­mat durant anys i en un clima nou, més empàtic, que l’obli­garà a dur amb tacte la qüestió dels pre­sos i el res­pecte a drets polítics i indi­vi­du­als. En aquest sen­tit, ja s’ha entre­vist un gir amb la nega­tiva del PSC a accep­tar la sus­pensió del pre­si­dent Torra dic­tada per la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) sense res­pec­tar les prer­ro­ga­ti­ves del Par­la­ment i sense que la sentència con­tra ell sigui encara ferma. Però també la dis­po­sició – inèdita fins ara– de la fis­ca­lia a atu­rar cau­te­lar­ment l’ordre de la JEC fins que el Suprem no resol­gui el fons de la qüestió. De fet, el nome­na­ment de l’exmi­nis­tra de Justícia Dolo­res Del­gado com a nova fis­cal gene­ral de l’Estat és un senyal que l’exe­cu­tiu de Sánchez inten­tarà lli­gar més curt l’orga­nisme que va ini­ciar totes les acu­sa­ci­ons que han aca­bat empre­so­nant els líders polítics cata­lans. Les fonts del PSC aler­ten, però, de fal­ses expec­ta­ti­ves i recor­den que la fis­cal gene­ral Segarra, també nome­nada per Sánchez, no va acon­se­guir impo­sar el seu cri­teri als fis­cals del Suprem i aquests van man­te­nir l’acu­sació de sedició fins al final del judici.

Els soci­a­lis­tes cata­lans adme­ten que el dels pre­sos és un “pro­blema que cal abor­dar” i que l’exe­cu­tiu de Sánchez haurà d’“estar més atent i ser més escru­polós en la defensa dels drets” del que s’ha estat en tot el procés polític i judi­cial fins ara. Per exem­ple, no es por­tarà als tri­bu­nals aque­lles qüesti­ons que es poden abor­dar per altres vies, però també aquí posen el límit: el millor perquè no s’obri cap altra via judi­cial és que no es cometi “cap delicte”.

La judi­ci­a­lit­zació del con­flicte polític és un camp de mines perquè les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes no són els únics actors inde­pen­den­tis­tes i, des del referèndum i la decla­ració d’inde­pendència, els dar­rers dos anys han estat pla­ta­for­mes civils com els CDR o el Tsu­nami Democràtic els que han exer­cit la deso­bediència en la pro­testa al car­rer. “Si ocu­pen la pista de l’aero­port els cau un puro que no s’aixe­quen, i això no ho arre­gla ningú. Ocu­par la pista d’un aero­port és delicte”, adver­tei­xen.

Tot i que abor­dar el pro­blema dels pre­sos sem­bla tan inso­lu­ble com el de l’auto­de­ter­mi­nació, aquí el dis­curs del govern espa­nyol és més fle­xi­ble i ara també, més plu­ral. La Mon­cloa mai ha defen­sat la via dels indults, però el pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, sí que l’havia plan­te­jada, fet que va cau­sar rebom­bori mediàtic a Madrid. Alguns dels pre­sos, com l’exvi­ce­pre­si­dent Jun­que­ras, l’han rebut­jada explícita­ment, i l’inde­pen­den­tisme només pren en con­si­de­ració públi­ca­ment una amnis­tia.

Però el govern espa­nyol és avui una coa­lició del PSOE amb Uni­des Podem, i el seu soci català, Cata­lu­nya en Comú, defensa ober­ta­ment explo­rar la via més eficaç perquè els nou diri­gents empre­so­nats sur­tin en lli­ber­tat. Per exem­ple, la UGT de Cata­lu­nya ja ha anun­ciat que sol·lici­tarà l’indult de l’excon­se­llera Dolors Bassa, exse­cretària gene­ral del sin­di­cat a Girona. “El govern estu­diarà totes les peti­ci­ons d’indult si n’hi ha”, con­clo­uen les fonts con­sul­ta­des. “Si aquí tot­hom fos mínima­ment seriós, el pri­mer repte seria el finançament”, defen­sen els soci­a­lis­tes cata­lans. Recor­den que la nego­ci­ació d’un nou model està pen­dent des del 2014. En la Decla­ració de Bar­ce­lona sig­nada el 2017 pel PSOE i el PSC, i que aquesta set­mana el pri­mer secre­tari dels soci­a­lis­tes cata­lans ha fet arri­bar al pre­si­dent Torra i als grups de JxCat, ERC i Cata­lu­nya en Comú, s’hi afirma que “el finançament autonòmic està en l’ori­gen de bona part dels pro­ble­mes que hi ha en aquests moments”, i es plan­teja resol­dre de manera “imme­di­ata” el dèficit de finançament de la sani­tat cata­lana i dels ser­veis de la llei de dependència. El docu­ment reco­neix que el pro­blema és que el cost del sis­tema públic de salut “recau en excés” en mans dels governs autonòmics.

Roda­lies i aero­port

A més de garan­tir el com­pli­ment de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut perquè l’Estat inver­teixi en infra­es­truc­tu­res de Cata­lu­nya el que cor­res­pon al PIB català, els soci­a­lis­tes estan oberts a nego­ciar “la gestió de les infra­es­truc­tu­res”, és a dir, com­ple­tar el traspàs de la xarxa fer­roviària de roda­lies –no només el ser­vei sinó la infra­es­truc­tura d’esta­ci­ons, vies i catenàries– però també abor­dar la gestió de l’aero­port.

Roda­lies i aero­port

Tot i que no ho ha expres­sat cap res­pon­sa­ble del govern espa­nyol o del PSOE, ho esmen­tava aquesta set­mana com un exem­ple hipotètic l’excon­se­llera i dipu­tada de JxCat Elsa Artadi. Amb la intenció de defen­sar que la taula de diàleg entre governs s’ha de limi­tar a resol­dre les qüesti­ons de la fi de la repressió i l’auto­de­ter­mi­nació, Artadi deia que, per exem­ple, el futur de l’aero­port no s’havia de trac­tar en aquest espai sinó en altres comis­si­ons ja esta­bler­tes bila­te­ral­ment.

La Decla­ració de Bar­ce­lona plan­teja una nova nor­ma­tiva per a les enti­tats locals que reco­ne­gui la com­petència de la Gene­ra­li­tat en el finançament, així com la con­versió de les províncies en vegue­ries, però també can­vis legis­la­tius perquè el govern català pugui “esta­blir i regu­lar” tri­buts dels governs locals. “Hi ha mol­tes coses a par­lar, però si vols començar per la grossa, és pos­si­ble que no n’arre­glis ni una”, con­clo­uen els soci­a­lis­tes.

SALUT
Un acord ferm de finançament que reverteixi les retallades
Catalunya reclama lleialtat institucional en la incorporació de nous serveis assistencials
(XAVI AGUILAR )
Salvador Illa, el nou ministre de Sanitat, ha assumit una cartera escanyolida. En molts sentits. Li han tret les competències en consum, la majoria de les de sanitat les té transferides a les comunitats autònomes i té un greu problema d’infrafinançament i d’esgotament del personal i els recursos de la sanitat pública. Els professionals li reclamen principalment que inverteixi en el sistema estatal de salut fins a assolir nivells propis d’altres estats de la zona euro, fins a arribar a destinar-hi el 7% del PIB el 2023. Actualment, segons el sindicat Metges de Catalunya, Espanya hi inverteix un 6,2% i Catalunya amb prou feines un 3,7%.

En aquest sentit, tant els professionals de la salut com des del Departament de Salut es demana pactar amb el territori un “acord ferm” per a un nou finançament sanitari que reverteixi una vegada per totes les retallades aplicades durant la crisi econòmica i asseguri un sistema sanitari públic sostenible i de qualitat.

A banda, la Generalitat també reclama lleialtat institucional en la presa de decisions de l’executiu central, ja que sovint promou processos assistencials o incorpora medicaments a la cartera de serveis que després s’han d’assumir econòmicament des del territori. Per posar un exemple, el 2014 l’Estat va decidir va incorporar el tractament contra l’hepatitis C i en quatre anys ha tingut un impacte pressupostari de 323 milions d’euros en els comptes de la Generalitat. Darrerament, s’ha fet el mateix amb el tractament de preexposició contra el VIH i els medicaments per deixar de fumar.

Justament, un altre dels temes pendents força rellevants és la inclusió de la salut bucodental en la cartera bàsica de serveis, un punt en què molts països de l’entorn van més avançats. També es reclama que s’impulsi un pla per retenir el talent mèdic i que s’elabori un registre estatal de professionals sanitaris que faciliti la planificació dels recursos humans.

Finalment, també s’espera que es posi fil a l’agulla a les dues grans promeses electorals que es donen pràcticament per fetes. La primera és modificar la normativa vigent per evitar que els col·lectius més vulnerables, com els immigrants, quedin fora de l’accés universal a la sanitat pública. La segona és la regularització de l’eutanàsia, que es perfila com la mesura estel·lar del mandat.

INFRAESTRUCTUES I MEDI AMBIENT
Territori reclama la culminació del traspàs de rodalies
Abordar el finançament de les vies d’altes prestacions ara que comencen a caducar els peatges és prioritari per al govern català
Queden pendents d’acabar infraestructures viàries a diferents punts
MARTA MEMBRIVES
Executar els projectes pendents, recursos i més capacitat per decidir sobre la gestió són els pilars fonamentals de les reclamacions en matèria d’infraestructures del govern català, que té sobre la taula temes urgents per abordar amb el ministre de Foment, José Luis Ábalos. Setmanes abans de la formació del govern, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, insistia en la necessitat de reunir-se per desencallar temes pendents.

La culminació del traspàs de rodalies, encetat ara fa deu anys però amb el finançament pendent, és una de les prioritats del govern català per abordar ara que ja hi ha govern a Madrid. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, reclama seure amb el Ministeri de Fomento per concretar com es fa front al dèficit tarifari, la diferència entre el que paguen els viatgers i el cost real del servei, una qüestió que no estava inclosa en el traspàs, fa deu anys, que va deixar en mans d’Adif la gestió de la infraestructura de vies, estacions i material mòbil. En tots aquests anys, tampoc van arribar les inversions promeses per poder millorar el servei. Dels 4.000 milions d’euros anunciats per destinar a la modernització i ampliació de les infraestructures de la xarxa de rodalies n’ha arribat només el 14%, i la llista de mancances és llarga. Calvet descarta la possibilitat de parlar d’inversions pendents de forma individual amb Adif o bé amb Renfe, que gestiona el servei de rodalies. “Volem parlar amb Foment d’igual a igual per establir els termes del traspàs i que repercuteixin en acció de Renfe i d’Adif”, deia fa uns dies el conseller.

L’altra qüestió pendent és el finançament del manteniment i la millora de les vies d’altes prestacions, autovies i autopistes. Per a la Generalitat és prioritari encetar el debat el més aviat possible, ja que en l’horitzó hi ha l’acabament de la concessió de la C-33 de Barcelona a Montmeló i la C-32 entre Montgat i Blanes l’any vinent, i totes dues tenen com a titular el govern català. A aquestes autopistes s’hi sumen vies de titularitat estatal com ara el tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant, que ja és gratuïta des de primer d’any, mentre que la resta de l’autopista fins a la Jonquera ho serà l’any vinent, juntament amb l’AP-2 entre el Vendrell i Saragossa.

El govern de la Generalitat assegura que el model de finançament públic de les vies d’altes prestacions és “insostenible” i que cal obrir el debat sobre altres models que permetin recaptar recursos addicionals per mantenir autopistes i autovies. La convivència d’infraestructures de titularitat estatal amb d’altres que gestiona la Generalitat requereix un acord per impulsar qualsevol canvi. En aquest context, el conseller de Territori insta els responsables del govern espanyol a seure a parlar-ne i demana que el govern de l’Estat “s’alineï amb Europa i que puguem posar calendari i concrecions a la implantació de l’eurovinyeta, amb el principi de ‘qui contamina paga’”.

Obres pendents

L’ampliació de l’aeroport del Prat, que creix cada any en nombre de passatgers, és un dels debats pendents i una qüestió sensible en plena emergència climàtica. La Generalitat és crítica amb el model de gestió d’Aena, que considera que, en paraules del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, “des del punt de vista de govern és clarament millorable perquè és massa centralitzat”.

D’infraestructures viàries anunciades però pendents d’executar o a mitges, n’hi ha un bon grapat. Falten els accessos viaris i també ferroviaris al port de Barcelona, el quart cinturó, trams del desdoblament de l’N-II o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, a més de la connexió entre Valls i Montblanc a través de l’autovia A-27.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-1-2020)