L'”OFERTA” SOCIALISTA: AMNISTIA, INFRAESTRUCTURES I UN NOU FINAN√áAMENT

Els socialistes volen deixar per al final el debat sobre l’Estatut de Catalunya per no frustrar la negociació
Descartat cap acord en autodeterminació, aspiren a refer relacions abordant una sortida per als presos, un nou finançament, inversions i traspassos en infraestructures o competències
( XAVIER MIR√ď – BARCELONA )
La pri­o­ri­tat és el finançament o la gestió de les infra­es­truc­tu­res
‚ÄúAsse¬≠gu¬≠rar que arrenca la nego¬≠ci¬≠aci√≥ √©s el que haur√≠em d‚Äôinten¬≠tar‚ÄĚ, adver¬≠tei¬≠xen des del PSC quan se‚Äôls demana pels rep¬≠tes que haur√† d‚Äôabor¬≠dar a Cata¬≠lu¬≠nya el govern de Pedro S√°nchez. Dub¬≠ten que sigui pos¬≠si¬≠ble ini¬≠ciar el di√†leg si el pre¬≠si¬≠dent Torra i el govern catal√† exi¬≠gei¬≠xen par¬≠lar nom√©s de l‚Äôexer¬≠cici de l‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥. El govern soci¬≠a¬≠lista no es cansa de repe¬≠tir que no hi haur√† refer√®ndum d‚Äôinde¬≠pend√®ncia, i s‚Äôavisa que comen√ßar per aqu√≠ les con¬≠ver¬≠ses supo¬≠sar√† aca¬≠bar-les aviat. ‚ÄúD‚Äôacord. Ens donem quinze dies per par¬≠lar de l‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥ per√≤, quan ja han pas¬≠sat i no has arri¬≠bat a cap acord, qu√® fas? Pas¬≠ses a una altra q√ľesti√≥ o ho dei¬≠xes c√≥rrer?‚ÄĚ, es pre¬≠gun¬≠ten des del PSC.

I tamb√© atri¬≠bu¬≠ei¬≠xen un segon obs¬≠ta¬≠cle a la part cata¬≠lana. Cre¬≠uen que Torra i JxCat no estan dis¬≠po¬≠sats a cedir en res perqu√® ja riva¬≠lit¬≠zen elec¬≠to¬≠ral¬≠ment amb ERC amb l‚Äôhoritz√≥ d‚Äôunes elec¬≠ci¬≠ons ‚Äúine¬≠vi¬≠ta¬≠bles‚ÄĚ i que veuen rela¬≠ti¬≠va¬≠ment pro¬≠pe¬≠res quan es faci efec¬≠tiva la inha¬≠bi¬≠li¬≠taci√≥ del pre¬≠si¬≠dent per part del Suprem. Per aix√≤, con¬≠clo¬≠uen, ja en faran prou d‚Äôini¬≠ciar un di√†leg que des¬≠con¬≠fien que sigui pos¬≠si¬≠ble amb Torra en aquesta legis¬≠la¬≠tura cata¬≠lana per motius pre¬≠e¬≠lec¬≠to¬≠rals. Dif√≠cil¬≠ment hi haur√† cap aven√ß en les nego¬≠ci¬≠a¬≠ci¬≠ons perqu√® la inc√≤gnita elec¬≠to¬≠ral no es resoldr√† fins que es cone¬≠gui com Torra, el govern i el Par¬≠la¬≠ment res¬≠po¬≠nen al Suprem.

Sen­si­bi­li­tat pels pre­sos

L‚Äôexe¬≠cu¬≠tiu de Pedro S√°nchez con¬≠fia fer avan√ßar el di√†leg abor¬≠dant afers pen¬≠dents i molt endar¬≠re¬≠rits que Cata¬≠lu¬≠nya ha recla¬≠mat durant anys i en un clima nou, m√©s emp√†tic, que l‚Äôobli¬≠gar√† a dur amb tacte la q√ľesti√≥ dels pre¬≠sos i el res¬≠pecte a drets pol√≠tics i indi¬≠vi¬≠du¬≠als. En aquest sen¬≠tit, ja s‚Äôha entre¬≠vist un gir amb la nega¬≠tiva del PSC a accep¬≠tar la sus¬≠pensi√≥ del pre¬≠si¬≠dent Torra dic¬≠tada per la Junta Elec¬≠to¬≠ral Cen¬≠tral (JEC) sense res¬≠pec¬≠tar les prer¬≠ro¬≠ga¬≠ti¬≠ves del Par¬≠la¬≠ment i sense que la sent√®ncia con¬≠tra ell sigui encara ferma. Per√≤ tamb√© la dis¬≠po¬≠sici√≥ ‚Äď in√®dita fins ara‚Äď de la fis¬≠ca¬≠lia a atu¬≠rar cau¬≠te¬≠lar¬≠ment l‚Äôordre de la JEC fins que el Suprem no resol¬≠gui el fons de la q√ľesti√≥. De fet, el nome¬≠na¬≠ment de l‚Äôexmi¬≠nis¬≠tra de Just√≠cia Dolo¬≠res Del¬≠gado com a nova fis¬≠cal gene¬≠ral de l‚ÄôEstat √©s un senyal que l‚Äôexe¬≠cu¬≠tiu de S√°nchez inten¬≠tar√† lli¬≠gar m√©s curt l‚Äôorga¬≠nisme que va ini¬≠ciar totes les acu¬≠sa¬≠ci¬≠ons que han aca¬≠bat empre¬≠so¬≠nant els l√≠ders pol√≠tics cata¬≠lans. Les fonts del PSC aler¬≠ten, per√≤, de fal¬≠ses expec¬≠ta¬≠ti¬≠ves i recor¬≠den que la fis¬≠cal gene¬≠ral Segarra, tamb√© nome¬≠nada per S√°nchez, no va acon¬≠se¬≠guir impo¬≠sar el seu cri¬≠teri als fis¬≠cals del Suprem i aquests van man¬≠te¬≠nir l‚Äôacu¬≠saci√≥ de sedici√≥ fins al final del judici.

Els soci¬≠a¬≠lis¬≠tes cata¬≠lans adme¬≠ten que el dels pre¬≠sos √©s un ‚Äúpro¬≠blema que cal abor¬≠dar‚ÄĚ i que l‚Äôexe¬≠cu¬≠tiu de S√°nchez haur√† d‚Äô‚Äúestar m√©s atent i ser m√©s escru¬≠pol√≥s en la defensa dels drets‚ÄĚ del que s‚Äôha estat en tot el proc√©s pol√≠tic i judi¬≠cial fins ara. Per exem¬≠ple, no es por¬≠tar√† als tri¬≠bu¬≠nals aque¬≠lles q√ľesti¬≠ons que es poden abor¬≠dar per altres vies, per√≤ tamb√© aqu√≠ posen el l√≠mit: el millor perqu√® no s‚Äôobri cap altra via judi¬≠cial √©s que no es cometi ‚Äúcap delicte‚ÄĚ.

La judi¬≠ci¬≠a¬≠lit¬≠zaci√≥ del con¬≠flicte pol√≠tic √©s un camp de mines perqu√® les ins¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠ons cata¬≠la¬≠nes no s√≥n els √ļnics actors inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes i, des del refer√®ndum i la decla¬≠raci√≥ d‚Äôinde¬≠pend√®ncia, els dar¬≠rers dos anys han estat pla¬≠ta¬≠for¬≠mes civils com els CDR o el Tsu¬≠nami Democr√†tic els que han exer¬≠cit la deso¬≠bedi√®ncia en la pro¬≠testa al car¬≠rer. ‚ÄúSi ocu¬≠pen la pista de l‚Äôaero¬≠port els cau un puro que no s‚Äôaixe¬≠quen, i aix√≤ no ho arre¬≠gla ning√ļ. Ocu¬≠par la pista d‚Äôun aero¬≠port √©s delicte‚ÄĚ, adver¬≠tei¬≠xen.

Tot i que abor¬≠dar el pro¬≠blema dels pre¬≠sos sem¬≠bla tan inso¬≠lu¬≠ble com el de l‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥, aqu√≠ el dis¬≠curs del govern espa¬≠nyol √©s m√©s fle¬≠xi¬≠ble i ara tamb√©, m√©s plu¬≠ral. La Mon¬≠cloa mai ha defen¬≠sat la via dels indults, per√≤ el pri¬≠mer secre¬≠tari del PSC, Miquel Iceta, s√≠ que l‚Äôhavia plan¬≠te¬≠jada, fet que va cau¬≠sar rebom¬≠bori medi√†tic a Madrid. Alguns dels pre¬≠sos, com l‚Äôexvi¬≠ce¬≠pre¬≠si¬≠dent Jun¬≠que¬≠ras, l‚Äôhan rebut¬≠jada expl√≠cita¬≠ment, i l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme nom√©s pren en con¬≠si¬≠de¬≠raci√≥ p√ļbli¬≠ca¬≠ment una amnis¬≠tia.

Per√≤ el govern espa¬≠nyol √©s avui una coa¬≠lici√≥ del PSOE amb Uni¬≠des Podem, i el seu soci catal√†, Cata¬≠lu¬≠nya en Com√ļ, defensa ober¬≠ta¬≠ment explo¬≠rar la via m√©s efica√ß perqu√® els nou diri¬≠gents empre¬≠so¬≠nats sur¬≠tin en lli¬≠ber¬≠tat. Per exem¬≠ple, la UGT de Cata¬≠lu¬≠nya ja ha anun¬≠ciat que sol¬∑lici¬≠tar√† l‚Äôindult de l‚Äôexcon¬≠se¬≠llera Dolors Bassa, exse¬≠cret√†ria gene¬≠ral del sin¬≠di¬≠cat a Girona. ‚ÄúEl govern estu¬≠diar√† totes les peti¬≠ci¬≠ons d‚Äôindult si n‚Äôhi ha‚ÄĚ, con¬≠clo¬≠uen les fonts con¬≠sul¬≠ta¬≠des. ‚ÄúSi aqu√≠ tot¬≠hom fos m√≠nima¬≠ment seri√≥s, el pri¬≠mer repte seria el finan√ßament‚ÄĚ, defen¬≠sen els soci¬≠a¬≠lis¬≠tes cata¬≠lans. Recor¬≠den que la nego¬≠ci¬≠aci√≥ d‚Äôun nou model est√† pen¬≠dent des del 2014. En la Decla¬≠raci√≥ de Bar¬≠ce¬≠lona sig¬≠nada el 2017 pel PSOE i el PSC, i que aquesta set¬≠mana el pri¬≠mer secre¬≠tari dels soci¬≠a¬≠lis¬≠tes cata¬≠lans ha fet arri¬≠bar al pre¬≠si¬≠dent Torra i als grups de JxCat, ERC i Cata¬≠lu¬≠nya en Com√ļ, s‚Äôhi afirma que ‚Äúel finan√ßament auton√≤mic est√† en l‚Äôori¬≠gen de bona part dels pro¬≠ble¬≠mes que hi ha en aquests moments‚ÄĚ, i es plan¬≠teja resol¬≠dre de manera ‚Äúimme¬≠di¬≠ata‚ÄĚ el d√®ficit de finan√ßament de la sani¬≠tat cata¬≠lana i dels ser¬≠veis de la llei de depend√®ncia. El docu¬≠ment reco¬≠neix que el pro¬≠blema √©s que el cost del sis¬≠tema p√ļblic de salut ‚Äúrecau en exc√©s‚ÄĚ en mans dels governs auton√≤mics.

Roda­lies i aero­port

A m√©s de garan¬≠tir el com¬≠pli¬≠ment de la dis¬≠po¬≠sici√≥ addi¬≠ci¬≠o¬≠nal ter¬≠cera de l‚ÄôEsta¬≠tut perqu√® l‚ÄôEstat inver¬≠teixi en infra¬≠es¬≠truc¬≠tu¬≠res de Cata¬≠lu¬≠nya el que cor¬≠res¬≠pon al PIB catal√†, els soci¬≠a¬≠lis¬≠tes estan oberts a nego¬≠ciar ‚Äúla gesti√≥ de les infra¬≠es¬≠truc¬≠tu¬≠res‚ÄĚ, √©s a dir, com¬≠ple¬≠tar el trasp√†s de la xarxa fer¬≠rovi√†ria de roda¬≠lies ‚Äďno nom√©s el ser¬≠vei sin√≥ la infra¬≠es¬≠truc¬≠tura d‚Äôesta¬≠ci¬≠ons, vies i caten√†ries‚Äď per√≤ tamb√© abor¬≠dar la gesti√≥ de l‚Äôaero¬≠port.

Roda­lies i aero­port

Tot i que no ho ha expres¬≠sat cap res¬≠pon¬≠sa¬≠ble del govern espa¬≠nyol o del PSOE, ho esmen¬≠tava aquesta set¬≠mana com un exem¬≠ple hipot√®tic l‚Äôexcon¬≠se¬≠llera i dipu¬≠tada de JxCat Elsa Artadi. Amb la intenci√≥ de defen¬≠sar que la taula de di√†leg entre governs s‚Äôha de limi¬≠tar a resol¬≠dre les q√ľesti¬≠ons de la fi de la repressi√≥ i l‚Äôauto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥, Artadi deia que, per exem¬≠ple, el futur de l‚Äôaero¬≠port no s‚Äôhavia de trac¬≠tar en aquest espai sin√≥ en altres comis¬≠si¬≠ons ja esta¬≠bler¬≠tes bila¬≠te¬≠ral¬≠ment.

La Decla¬≠raci√≥ de Bar¬≠ce¬≠lona plan¬≠teja una nova nor¬≠ma¬≠tiva per a les enti¬≠tats locals que reco¬≠ne¬≠gui la com¬≠pet√®ncia de la Gene¬≠ra¬≠li¬≠tat en el finan√ßament, aix√≠ com la con¬≠versi√≥ de les prov√≠ncies en vegue¬≠ries, per√≤ tamb√© can¬≠vis legis¬≠la¬≠tius perqu√® el govern catal√† pugui ‚Äúesta¬≠blir i regu¬≠lar‚ÄĚ tri¬≠buts dels governs locals. ‚ÄúHi ha mol¬≠tes coses a par¬≠lar, per√≤ si vols comen√ßar per la grossa, √©s pos¬≠si¬≠ble que no n‚Äôarre¬≠glis ni una‚ÄĚ, con¬≠clo¬≠uen els soci¬≠a¬≠lis¬≠tes.

SALUT
Un acord ferm de finançament que reverteixi les retallades
Catalunya reclama lleialtat institucional en la incorporació de nous serveis assistencials
(XAVI AGUILAR )
Salvador Illa, el nou ministre de Sanitat, ha assumit una cartera escanyolida. En molts sentits. Li han tret les compet√®ncies en consum, la majoria de les de sanitat les t√© transferides a les comunitats aut√≤nomes i t√© un greu problema d‚Äôinfrafinan√ßament i d‚Äôesgotament del personal i els recursos de la sanitat p√ļblica. Els professionals li reclamen principalment que inverteixi en el sistema estatal de salut fins a assolir nivells propis d‚Äôaltres estats de la zona euro, fins a arribar a destinar-hi el 7% del PIB el 2023. Actualment, segons el sindicat Metges de Catalunya, Espanya hi inverteix un 6,2% i Catalunya amb prou feines un 3,7%.

En aquest sentit, tant els professionals de la salut com des del Departament de Salut es demana pactar amb el territori un ‚Äúacord ferm‚ÄĚ per a un nou finan√ßament sanitari que reverteixi una vegada per totes les retallades aplicades durant la crisi econ√≤mica i asseguri un sistema sanitari p√ļblic sostenible i de qualitat.

A banda, la Generalitat també reclama lleialtat institucional en la presa de decisions de l’executiu central, ja que sovint promou processos assistencials o incorpora medicaments a la cartera de serveis que després s’han d’assumir econòmicament des del territori. Per posar un exemple, el 2014 l’Estat va decidir va incorporar el tractament contra l’hepatitis C i en quatre anys ha tingut un impacte pressupostari de 323 milions d’euros en els comptes de la Generalitat. Darrerament, s’ha fet el mateix amb el tractament de preexposició contra el VIH i els medicaments per deixar de fumar.

Justament, un altre dels temes pendents for√ßa rellevants √©s la inclusi√≥ de la salut bucodental en la cartera b√†sica de serveis, un punt en qu√® molts pa√Įsos de l‚Äôentorn van m√©s avan√ßats. Tamb√© es reclama que s‚Äôimpulsi un pla per retenir el talent m√®dic i que s‚Äôelabori un registre estatal de professionals sanitaris que faciliti la planificaci√≥ dels recursos humans.

Finalment, tamb√© s‚Äôespera que es posi fil a l‚Äôagulla a les dues grans promeses electorals que es donen pr√†cticament per fetes. La primera √©s modificar la normativa vigent per evitar que els col¬∑lectius m√©s vulnerables, com els immigrants, quedin fora de l‚Äôacc√©s universal a la sanitat p√ļblica. La segona √©s la regularitzaci√≥ de l‚Äôeutan√†sia, que es perfila com la mesura estel¬∑lar del mandat.

INFRAESTRUCTUES I MEDI AMBIENT
Territori reclama la culminació del traspàs de rodalies
Abordar el finançament de les vies d’altes prestacions ara que comencen a caducar els peatges és prioritari per al govern català
Queden pendents d’acabar infraestructures viàries a diferents punts
MARTA MEMBRIVES
Executar els projectes pendents, recursos i m√©s capacitat per decidir sobre la gesti√≥ s√≥n els pilars fonamentals de les reclamacions en mat√®ria d‚Äôinfraestructures del govern catal√†, que t√© sobre la taula temes urgents per abordar amb el ministre de Foment, Jos√© Luis √Ābalos. Setmanes abans de la formaci√≥ del govern, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami√† Calvet, insistia en la necessitat de reunir-se per desencallar temes pendents.

La culminaci√≥ del trasp√†s de rodalies, encetat ara fa deu anys per√≤ amb el finan√ßament pendent, √©s una de les prioritats del govern catal√† per abordar ara que ja hi ha govern a Madrid. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami√† Calvet, reclama seure amb el Ministeri de Fomento per concretar com es fa front al d√®ficit tarifari, la difer√®ncia entre el que paguen els viatgers i el cost real del servei, una q√ľesti√≥ que no estava inclosa en el trasp√†s, fa deu anys, que va deixar en mans d‚ÄôAdif la gesti√≥ de la infraestructura de vies, estacions i material m√≤bil. En tots aquests anys, tampoc van arribar les inversions promeses per poder millorar el servei. Dels 4.000 milions d‚Äôeuros anunciats per destinar a la modernitzaci√≥ i ampliaci√≥ de les infraestructures de la xarxa de rodalies n‚Äôha arribat nom√©s el 14%, i la llista de mancances √©s llarga. Calvet descarta la possibilitat de parlar d‚Äôinversions pendents de forma individual amb Adif o b√© amb Renfe, que gestiona el servei de rodalies. ‚ÄúVolem parlar amb Foment d‚Äôigual a igual per establir els termes del trasp√†s i que repercuteixin en acci√≥ de Renfe i d‚ÄôAdif‚ÄĚ, deia fa uns dies el conseller.

L‚Äôaltra q√ľesti√≥ pendent √©s el finan√ßament del manteniment i la millora de les vies d‚Äôaltes prestacions, autovies i autopistes. Per a la Generalitat √©s prioritari encetar el debat el m√©s aviat possible, ja que en l‚Äôhoritz√≥ hi ha l‚Äôacabament de la concessi√≥ de la C-33 de Barcelona a Montmel√≥ i la C-32 entre Montgat i Blanes l‚Äôany vinent, i totes dues tenen com a titular el govern catal√†. A aquestes autopistes s‚Äôhi sumen vies de titularitat estatal com ara el tram de l‚ÄôAP-7 entre Tarragona i Alacant, que ja √©s gratu√Įta des de primer d‚Äôany, mentre que la resta de l‚Äôautopista fins a la Jonquera ho ser√† l‚Äôany vinent, juntament amb l‚ÄôAP-2 entre el Vendrell i Saragossa.

El govern de la Generalitat assegura que el model de finan√ßament p√ļblic de les vies d‚Äôaltes prestacions √©s ‚Äúinsostenible‚ÄĚ i que cal obrir el debat sobre altres models que permetin recaptar recursos addicionals per mantenir autopistes i autovies. La conviv√®ncia d‚Äôinfraestructures de titularitat estatal amb d‚Äôaltres que gestiona la Generalitat requereix un acord per impulsar qualsevol canvi. En aquest context, el conseller de Territori insta els responsables del govern espanyol a seure a parlar-ne i demana que el govern de l‚ÄôEstat ‚Äús‚Äôaline√Į amb Europa i que puguem posar calendari i concrecions a la implantaci√≥ de l‚Äôeurovinyeta, amb el principi de ‚Äėqui contamina paga‚Äô‚ÄĚ.

Obres pendents

L‚Äôampliaci√≥ de l‚Äôaeroport del Prat, que creix cada any en nombre de passatgers, √©s un dels debats pendents i una q√ľesti√≥ sensible en plena emerg√®ncia clim√†tica. La Generalitat √©s cr√≠tica amb el model de gesti√≥ d‚ÄôAena, que considera que, en paraules del secretari d‚ÄôInfraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gav√≠n, ‚Äúdes del punt de vista de govern √©s clarament millorable perqu√® √©s massa centralitzat‚ÄĚ.

D’infraestructures viàries anunciades però pendents d’executar o a mitges, n’hi ha un bon grapat. Falten els accessos viaris i també ferroviaris al port de Barcelona, el quart cinturó, trams del desdoblament de l’N-II o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, a més de la connexió entre Valls i Montblanc a través de l’autovia A-27.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-1-2020)

186 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: