L’oficialitat del català a Europa, un pas a “la Primera Divisió” que ara depèn de França.
El 19 de setembre es votarà la qüestió després de l’acord entre el PSOE i Junts.
(ROGER PALÓS )
L’oficialitat del català a la Unió Europea pot ser una realitat una setmana després de la Diada. La negociació pel control del Congrés de Diputats ha fet moure les coses i, després del pacte entre el PSOE i Junts, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una carta al Consell de la Unió Europea sol·licitant la modificació del reglament 1/1958 que regula el règim lingüístic per incloure com a llengües oficials de ple dret el català, el basc i el gallec, aprofitant que ara Espanya ostenta la presidència de la UE. Per això, ha fet entrar en l’ordre del dia del 19 de setembre aquesta petició, quan hi ha el primer consell d’assumptes generals. Tanmateix, no està tot fet. Perquè s’aprovi caldrà el vot favorable dels 27 països membres, i això suscita desconfiança entre les veus consultades, que apunten França com el principal escull a superar. Però què comportaria l’oficialitat?
En conversa amb l’ARA, Vicent Climent Ferrando, expert en política lingüística a Europa i autor d’un informe encarregat per diversos eurodiputats sobre què suposa l’exclusió de l’oficialitat per als idiomes europeus, afirma que si es confirma el pas seria un “canvi substancial” per al català, perquè “tots els programes, projectes i iniciatives estan disponibles en les llengües oficials”. Així, apunta que programes relacionats amb l’Erasmus, o projectes de suport lingüístic i iniciatives de traducció, s’hauran de poder trobar també en català. Una llengua que també hauria d’estar present en tot allò que desenvolupin les institucions comunitàries sobre intel·ligència artificial.
Informa:ARA.CAT (18-VIII-2023)
