L’ONU FA 275 RECOMACIONS A ESPANYA PER MILLORAR EN DRETS HUMANS

Espanya s’examina sobre drets humans a la seu de Nacions Unides a Ginebra | Cedida
Espanya ha topat durant l’examen sobre drets humans de Nacions Unides amb les cr√≠tiques d’una vintena de pa√Įsos que l’han empla√ßat a fer esfor√ßos per garantir la llibertat d’expressi√≥ i el dret a manifestaci√≥ i reuni√≥, aix√≠ com evitar excessos policials que vagin en detriment dels drets. Les exig√®ncies dels estats arriben despr√©s que bona part dels 89 informes de la societat civil hagin denunciat les c√†rregues policials de l’1-O i les conseq√ľ√®ncies judicials que s’han derivat del proc√©s catal√† i que diferents √≤rgans vinculats a l’ONU hagin tamb√© q√ľestionat l’actuaci√≥ policial i judicial de l’estat espanyol.

El secretari d’Estat d’Assumptes Exteriors, Fernando Valenzuela Marzo, encarregat de defensar Espanya durant l’examen, s’ha limitat a afirmat, sobre aquesta q√ľesti√≥, que els drets a la llibertat d’expressi√≥ i manifestaci√≥ estan garantits a Espanya i que les forces de seguretat “nom√©s intervenen” en el cas que deixin de ser pac√≠fiques i “posin en risc la integritat”. Tots els estats membre se sotmeten a aquest examen cada cinc anys i els estats que fan recomanacions a l’avaluat emeten el seu veredicte en funci√≥ de tres informes: el que elabora, en aquest cas, Espanya, el que fa Nacions Unides i el recopilatori dels informes emesos per entitats de la societat civil, que s’han triplicat respecte l’any 2015 -de 27 a 89-.

“Restriccions” que consideren que Espanya ha de corregir

Un total de 117 pa√Įsos han participat en el tercer cicle de revisi√≥ de l’actuaci√≥ de l’estat espanyol en mat√®ria de drets humans. De la vintena que han fet refer√®ncia als drets de llibertat d’expressi√≥ i reuni√≥, destaquen especialment les intervencions de Su√Įssa, B√®lgica i Alemanya, tres dels estats que s’han vist involucrats en la causa judicial catalana perqu√® acullen -o han acollit- exmembres del Govern exiliats. En el cas de Su√Įssa, on resideix la secret√†ria general d’ERC, Marta Rovira, el representant de l’estat ha manifestat preocupaci√≥ per algunes “restriccions en la llibertat d’expressi√≥ i manifestaci√≥” i ha empla√ßat a reforma el codi penal. Tamb√© a qu√® els cossos policials tinguin un “codi de bones pr√†ctiques” i que Espanya prengui consci√®ncia que t√© el “repte de superar el seu passat franquista”.

El representat de B√®lgica -pa√≠s on resideixen Carles Puigdemont, Toni Com√≠n, Meritxell Serret i Llu√≠s Puig- ha instat Espanya a garantir el dret a reuni√≥ pac√≠fica en compliment a l’article 21 del pacte internacional de drets civils i pol√≠tics, a garantir la llibertat d’expressi√≥ i a revisar el codi penal perqu√® els delictes que s’hi tipifiquin s’ajustin als criteris internacionals. I √©s que delictes com el de rebel¬∑li√≥ o sedici√≥, pels quals han estat jutjats els l√≠ders independentistes, topen amb dificultats a l’hora de trobar equival√®ncies en el codi penal d’altres pa√Įsos. Fins ara, B√®lgica ha donat respostes adverses a les euroordres emeses pel Tribunal Suprem contra els exiliats.

B√®lgica, a m√©s, ha fet una pregunta escrita en la qual demana a Espanya quin √©s el seguiment que pensa fer de la recomanaci√≥ del Grup de Treball de Detencions Arbitr√†ries de l’ONU, que demanava la llibertat dels l√≠ders independentistes empresonats. Valenzuela, per√≤, no ha respost a aquesta q√ľesti√≥.

Alemanya demana que no s’apliqui la llei mordassa “contra la protesta civil”

Pel que fa a Alemanya, on Puigdemont va ser detingut el mar√ß del 2018 i posteriorment posar en llibertat, el seu representant ha manifestat “preocupaci√≥ per l’√†mplia interpretaci√≥ que es fa del concepte de seguretat i ordre p√ļblic” en la llei de seguretat p√ļblica -llei mordassa- i ha recomanat que la seva aplicaci√≥ no vagi “en contra del dret a manifestaci√≥ i protesta civil”. Tamb√© ha adm√®s la seva preocupaci√≥ per l’anomenat decret digital que permet al govern tancar p√†gines web sense ordre judicial, mesura que va aprovar l’executiu de Pedro S√°nchez a partir de les protestes convocades per Tsunami Democr√†tic.

M√©s directa a l’hora de fer menci√≥ al conflicte amb Catalunya ha estat la representant de Vene√ßuela, que ha demanat a Espanya que posi en marxa “un di√†leg constructiu amb el poble catal√† i les seves institucions”. A m√©s d’aquests pa√Įsos, altres que han considerat que Espanya havia de vetllar pel compliment dels drets a la llibertat d’expressi√≥ i de manifestaci√≥ s√≥n, per exemple, It√†lia, que ha demanat, a m√©s, que s’investiguin els “usos desproporcionats de la for√ßa” per part dels cossos policials, o els Estats Units, que ha demanat que “retin comptes els culpables de crims contra periodistes i la llibertat d’expressi√≥”. Canad√†, per la seva banda, ha demanat la derogaci√≥ de la llei mordassa i la despenalitzaci√≥ de les inj√ļries a la corona.

Luxemburg, M√®xic, Iran, Holanda, Maced√≤nia, R√ļssia, Costa Rica, Xipre, Rep√ļblica Txeca, Isl√†ndia o Ghana han fet tamb√© han fet menci√≥ a les febleses amb qu√® consideren que es protegeixen aquests drets a l’estat espanyol.

Les cr√≠tiques i exig√®ncies de derogaci√≥ de la llei mordassa √©s una cr√≠tica que Espanya arrossega ja des de l’anterior examen el 2015. Valenzuela, en nom del govern espanyol, ja ha explicat en la seva intervenci√≥ inicial que era conscient d’aquesta q√ľesti√≥, per√≤ ha defensat que aquesta llei no habilita a “cap intervenci√≥ p√ļblica respecte el contingut de les manifestacions i concentracions”. Tamb√© ha dit que les forces i cossos de seguretat actuaran amb “proporcionalitat, inger√®ncia m√≠nima i no discriminaci√≥”.

Espanya defensa la seva actuació en aquesta matèria

Despr√©s del primer episodi de pa√Įsos que han demanat que es compleixin el dret a la llibertat d’expressi√≥ i de manifestaci√≥, Valenzuela ha intervingut per subratllar que Espanya els garanteix. En el cas de les manifestacions, ha subratllat, s√≥n possibles fer-se “quasi de forma espont√†nia” perqu√® els terminis de notificaci√≥ s√≥n breus. “Nom√©s poden prohibir-se en infraestructures cr√≠tiques com ara els aeroports”, ha precisat. L’actuaci√≥ policial, ha afegit, es permet de forma “neutral” al marge del contingut de la mobilitzaci√≥ i “nom√©s quan la reuni√≥ perd el car√†cter pac√≠fic i posa en perill b√©ns p√ļblics o privats o posa en risc la integritat f√≠sica”. En cas que s’hagi de produir una intervenci√≥, ha assegurat que el cos policial ha d’avisar primer i garantir la proporcionalitat tret que “l’esclat de viol√®ncia obligui a intervenir de forma immediata”. En cas de mala praxis, ha recordat que l’afectat pot denunciar “amb totes les garanties”.

La cr√≠tica a les detencions en situaci√≥ d’incomunicaci√≥ tamb√© han estat reiterades per part d’alguns pa√Įsos. El secretari d’Estat ha explicat que l’any 2015 es va “reformar a fons” i que la incomunicaci√≥ √©s “parcial i no total” i limitada a cinc dies. El l√≠mit d’a√Įllament en cel¬∑la, ha dit, √©s de 14 dies i nom√©s en els casos d’infraccions molt greus.

Pel que fa a la llibertat d’expressi√≥, Valenzuela ha assegurat que la llei no permet “intervenir o tancar” mitjans de comunicaci√≥ i que nom√©s en cas que es posi en perill la integritat pot intervenir la policia. “Hi ha molt poques que regulin la llibertat d’expressi√≥ i aix√≤ afavoreix el seu exercici ampli”, ha dit. De fet, ha precisat que en les darreres d√®cades Espanya nom√©s ha estat condemnada en vuit ocasions per q√ľestions sobre la llibertat d’expressi√≥. Tamb√© ha destacat que l’any 2015 es va derogar del codi penal les inj√ļries lleus.

La batalla contra la desigualtat de gènere i la violència masclista

M√©s enll√† de la novetat que s√≥n les refer√®ncies als drets a la llibertat d’expressi√≥ i de manifestaci√≥, els 117 pa√Įsos han posat a Espanya una llarga llista de deures, principalment en mat√®ria d’igualtat entre dones i homes, lluita con la discriminaci√≥ de les persones migrades i defensa dels drets dels infants aix√≠ com el combat contra la trata de persones. Tamb√© han fet refer√®ncia a l’obligaci√≥ d’avan√ßar en mat√®ria de mem√≤ria hist√≤rica. El secretari d’Estat ha explicat com el govern ha estat en una situaci√≥ d’inestabilitat i en funcions des del 2015 i que ara t√© previstes mesures per abordar aquestes problem√†tiques.

Com a exemple ha posat que s’ha creat el ministeri d’Igualtat i s’est√† treballant en l’avantprojecte de llei de modificaci√≥ del codi penal per agreujar els delictes sexuals o que s’est√† obligant les empreses de m√©s de 50 treballadors a elaborar plans d’igualtat. Tamb√© ha explicat que l’edat de consentiment sexual s’ha elevat als 16 anys i que s’ha endurit el c√†stig contra la pornografia infantil. Espera que aviat, ha dit, hi hagi una llei de protecci√≥ integral de la inf√†ncia i de l’adolesc√®ncia. En mat√®ria d’immigraci√≥, ha defensat que s’ha refor√ßat l’oficina d’asil i refugi, les peticions de la qual s’han multiplicat per cinc en els darrers anys. Ha defensat, per√≤, que es compleix amb la legalitat i que no es fan “expulsions sum√†ries”, √©s a dir, devolucions en calent. “Es fa amb garantia als tractats”, ha afirmat. Ha manifestat tamb√© “preocupaci√≥” pels menors no acompanyats i la mesa que s’ha creat per gestionar aquesta situaci√≥.

Representants de les entitats que han presentat informe han seguit la sessi√≥ des de Ginebra. Olivier Peter, advocat de Jordi Cuixart i portaveu internacional d’√ímnium, ha assegurat, en acabar la sessi√≥, que s’ha fet evident que les Nacions Unides “est√† preocupada per la vulneraci√≥ de drets humans a Espanya”. Ha lamentat tamb√© que el representant de l’estat espanyol hagi intentat “silenciar” les den√ļncies derivades de com ha gestionat el conflicte amb Catalunya.

Despr√©s de la sessi√≥ d’aquest dimecres a Ginebra, Nacions Unides remetr√† a Espanya l’informa de recomanacions i ser√† el propi Estat qui decidir√† a qu√® es compromet i de qu√® pren nota. Seran els deures que haur√† d’assumir el govern de cara als pr√≤xims cinc anys.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-1-2019)

251 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: