L’ONU HO DIU CLAR: ESPANYA NO RESPECTA LA COOFICIALITAT DE LES LLENGÜES

“Drets lingßístics, drets humans ”
( BERNAT JOAN I MARÍ )
L’informe del relator especial de l’ONU Ferdinand de Varennes en relaciĂł al respecte als drets humans al Regne d’Espanya ĂŠs demolidor. I ho ĂŠs especialment en dos aspectes: els drets lingßístics i el dret a la llibertat d’expressiĂł i de participaciĂł polĂ­tica. Sobre els drets lingßístics, basta veure el gruix que tĂŠ l’apartat dins el conjunt de l’informe (mĂŠs del vint per cent del total de les consideracions escrites). Bona part del que recull De Varennes sobre els drets lingßístics ja estava recollit en la monitoritzaciĂł del compliment (o no) de la Carta Europea de les LlengĂźes Regionals o MinoritĂ ries (CELROM). EspecĂ­ficament, hi sĂłn tots els aspectes que guarden relaciĂł amb el respecte o no a determinats drets. A l’hora d’abordar aquest informe del relator especial de l’ONU sobre drets humans a Espanya, hem de deixar assentat un principi que en aquest regne que no sol tenir gaire en compte: els drets lingßístics i culturals formen part dels drets humans. Si algĂş pretĂŠn imposar l’Ăşs d’una llengua Ăşnica pertot arreu estĂ  conculcant drets lingßístics de parlants d’altres llengĂźes.

La segona consideraciĂł important fa referència a la qĂźestiĂł de l’oficialitat de les llengĂźes. L’informe de De Varennes posa de manifest que hi ha llengĂźes oficials que sĂłn tractades com si no ho fossin. O, dit mĂŠs clarament, que l’Estat espanyol tracta els parlants de determinades llengĂźes oficials, com si aquestes no ho fossin. Perquè, al cap i a la fi, els que reben el tracte sĂłn els parlants; les llengĂźes sĂłn nomĂŠs sistemes de signes (que serveien per comunicar-nos i per un munt de coses mĂŠs).

En quins Ă mbits s’obstaculitzen, d’una manera manifesta, els drets lingßístics, al Regne d’Espanya? Clarament, segons l’informe del relator especial de l’ONU, en les relacions entre els administrats i determinades adminstracions. L’informe fa referència especĂ­fica al fet que hom pugui exercir com a policia a Catalunya, al PaĂ­s ValenciĂ  o a les Illes Balears sense saber catalĂ , encara que la nostra llengua hi sigui oficial. Atenent al concepte d’oficialitat, a què fèiem referència al parĂ graf anterior, que una llengua sigui oficial comporta, de manera automĂ tica, que tots els servidors pĂşblics l’han de dominar perfectament i que han d’amotllar-se a la tria lingßística dels ciutadans. Dit d’una altra manera: quan un eivissenc entra en una comissaria de policia, el primer que hauria de determinar el servidor pĂşblic (el policia) ĂŠs si li ha de parlar en catalĂ  o en espanyol. La tria sempre ha de ser del ciutadĂ . A Brussel¡les ho saben per si dius “Bon Jour” o “Morgen”. Inexorablement, el servidor pĂşblic continuarĂ  en francès o en neerlandès, d’acord amb el que lliurement hagi escollit el ciutadĂ .

Juntament amb servidors pĂşblics com ara els membres de les forces de seguretat de l’Estat, l’informe tambĂŠ dedica bona part del contingut al sistema judicial. Exposa clarament que avui els ciutadans tenen dificultats per poder accedir-hi normalment en la seua llengua (tret que la seua llengua sigui el castellĂ ), que es pot exercir com a jutge a les Illes Balears sense dominar la llengua catalana (cosa totalment insòlita, tenint en compte que ĂŠs oficial i que un jutge ĂŠs un jutge), que l’Ăşs del catalĂ  sovent ĂŠs descoratjat per part de les institucions pĂşbliques i d’altres vegades ĂŠs directament prohibit… Tot això, evidentment, produeix una afectaciĂł dels drets humans, al Regne d’Espanya, entre els catalanoparlants, els occitanoparlants, els bascoparlants, els gallegoparlants, els parlants d’asturlleonès, els parlants de dariyya, els parlants d’amazic, els parlants d’aragonès i els parlants de calĂł romanĂ­. Crec que aquestes sĂłn les comunitats esmentades a l’informe del relator especial de l’ONU sobre la situaciĂł dels Drets Humans al regne d’Espanya.

Coincidint amb els experts que monitoritzaren la implementaciĂł de la CELROM (que, en ser cabdal comunitari europeu, a Espanya automĂ ticament es converteix en cabdal constituciona), De Varennes proposa canviar de manera immediata el reglament del Consell General del Poder Judicial, a fi i efecte de garantir els drets lingßístics dels ciutadans (i ens anomena especĂ­ficament) de Catalunya, del PaĂ­s ValenciĂ  i de les Illes Balears. Amb l’actual reglament del CGPJ es conculquen els drets lingßístics de milions de ciutadans de manera sistemĂ tica, general i sostinguda en el temps. No es tracta, per tant, de manca de respecte puntual a determinats drets dels ciutadans, sinĂł d’una conculcaciĂł estructural de drets.

Perquè es respectin els nostres drets lingĂźistics, en el si del regne d’Espanya, resulta necessari un canvi de mentalitat espectacular: seria imprescindible, per exemple, que cossos com la guĂ rdia civil o la policia nacional assumissin que tots els seus membres, als nostres paĂŻsos, han de saber catalĂ . I que hem de ser nosaltres els que triem en quina llengua ens volem relacionar amb ells. O que n’haguessin de saber jutges, metges, notaris i tota la resta de servidors pĂşblics. I no una miqueta, sinĂł amb un domini excel¡lent (com el que se’ls demana a Flandes en relaciĂł al neerlandès). Això, o constituir un estat independent que ja arregli el problema des de l’origen.
Informa:DBALEARS.CAT(18-7-2020)

283 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: