L’ONU HO DIU CLAR: ESPANYA NO RESPECTA LA COOFICIALITAT DE LES LLENG√úES

“Drets ling√ľ√≠stics, drets humans ”
( BERNAT JOAN I MAR√ć )
L’informe del relator especial de l’ONU Ferdinand de Varennes en relaci√≥ al respecte als drets humans al Regne d’Espanya √©s demolidor. I ho √©s especialment en dos aspectes: els drets ling√ľ√≠stics i el dret a la llibertat d’expressi√≥ i de participaci√≥ pol√≠tica. Sobre els drets ling√ľ√≠stics, basta veure el gruix que t√© l’apartat dins el conjunt de l’informe (m√©s del vint per cent del total de les consideracions escrites). Bona part del que recull De Varennes sobre els drets ling√ľ√≠stics ja estava recollit en la monitoritzaci√≥ del compliment (o no) de la Carta Europea de les Lleng√ľes Regionals o Minorit√†ries (CELROM). Espec√≠ficament, hi s√≥n tots els aspectes que guarden relaci√≥ amb el respecte o no a determinats drets. A l’hora d’abordar aquest informe del relator especial de l’ONU sobre drets humans a Espanya, hem de deixar assentat un principi que en aquest regne que no sol tenir gaire en compte: els drets ling√ľ√≠stics i culturals formen part dels drets humans. Si alg√ļ pret√©n imposar l’√ļs d’una llengua √ļnica pertot arreu est√† conculcant drets ling√ľ√≠stics de parlants d’altres lleng√ľes.

La segona consideraci√≥ important fa refer√®ncia a la q√ľesti√≥ de l’oficialitat de les lleng√ľes. L’informe de De Varennes posa de manifest que hi ha lleng√ľes oficials que s√≥n tractades com si no ho fossin. O, dit m√©s clarament, que l’Estat espanyol tracta els parlants de determinades lleng√ľes oficials, com si aquestes no ho fossin. Perqu√®, al cap i a la fi, els que reben el tracte s√≥n els parlants; les lleng√ľes s√≥n nom√©s sistemes de signes (que serveien per comunicar-nos i per un munt de coses m√©s).

En quins √†mbits s’obstaculitzen, d’una manera manifesta, els drets ling√ľ√≠stics, al Regne d’Espanya? Clarament, segons l’informe del relator especial de l’ONU, en les relacions entre els administrats i determinades adminstracions. L’informe fa refer√®ncia espec√≠fica al fet que hom pugui exercir com a policia a Catalunya, al Pa√≠s Valenci√† o a les Illes Balears sense saber catal√†, encara que la nostra llengua hi sigui oficial. Atenent al concepte d’oficialitat, a qu√® f√®iem refer√®ncia al par√†graf anterior, que una llengua sigui oficial comporta, de manera autom√†tica, que tots els servidors p√ļblics l’han de dominar perfectament i que han d’amotllar-se a la tria ling√ľ√≠stica dels ciutadans. Dit d’una altra manera: quan un eivissenc entra en una comissaria de policia, el primer que hauria de determinar el servidor p√ļblic (el policia) √©s si li ha de parlar en catal√† o en espanyol. La tria sempre ha de ser del ciutad√†. A Brussel¬∑les ho saben per si dius ‚ÄúBon Jour‚ÄĚ o ‚ÄúMorgen‚ÄĚ. Inexorablement, el servidor p√ļblic continuar√† en franc√®s o en neerland√®s, d’acord amb el que lliurement hagi escollit el ciutad√†.

Juntament amb servidors p√ļblics com ara els membres de les forces de seguretat de l’Estat, l’informe tamb√© dedica bona part del contingut al sistema judicial. Exposa clarament que avui els ciutadans tenen dificultats per poder accedir-hi normalment en la seua llengua (tret que la seua llengua sigui el castell√†), que es pot exercir com a jutge a les Illes Balears sense dominar la llengua catalana (cosa totalment ins√≤lita, tenint en compte que √©s oficial i que un jutge √©s un jutge), que l’√ļs del catal√† sovent √©s descoratjat per part de les institucions p√ļbliques i d’altres vegades √©s directament prohibit… Tot aix√≤, evidentment, produeix una afectaci√≥ dels drets humans, al Regne d’Espanya, entre els catalanoparlants, els occitanoparlants, els bascoparlants, els gallegoparlants, els parlants d’asturlleon√®s, els parlants de dariyya, els parlants d’amazic, els parlants d’aragon√®s i els parlants de cal√≥ roman√≠. Crec que aquestes s√≥n les comunitats esmentades a l’informe del relator especial de l’ONU sobre la situaci√≥ dels Drets Humans al regne d’Espanya.

Coincidint amb els experts que monitoritzaren la implementaci√≥ de la CELROM (que, en ser cabdal comunitari europeu, a Espanya autom√†ticament es converteix en cabdal constituciona), De Varennes proposa canviar de manera immediata el reglament del Consell General del Poder Judicial, a fi i efecte de garantir els drets ling√ľ√≠stics dels ciutadans (i ens anomena espec√≠ficament) de Catalunya, del Pa√≠s Valenci√† i de les Illes Balears. Amb l’actual reglament del CGPJ es conculquen els drets ling√ľ√≠stics de milions de ciutadans de manera sistem√†tica, general i sostinguda en el temps. No es tracta, per tant, de manca de respecte puntual a determinats drets dels ciutadans, sin√≥ d’una conculcaci√≥ estructural de drets.

Perqu√® es respectin els nostres drets ling√ľistics, en el si del regne d’Espanya, resulta necessari un canvi de mentalitat espectacular: seria imprescindible, per exemple, que cossos com la gu√†rdia civil o la policia nacional assumissin que tots els seus membres, als nostres pa√Įsos, han de saber catal√†. I que hem de ser nosaltres els que triem en quina llengua ens volem relacionar amb ells. O que n’haguessin de saber jutges, metges, notaris i tota la resta de servidors p√ļblics. I no una miqueta, sin√≥ amb un domini excel¬∑lent (com el que se’ls demana a Flandes en relaci√≥ al neerland√®s). Aix√≤, o constituir un estat independent que ja arregli el problema des de l’origen.
Informa:DBALEARS.CAT(18-7-2020)

197 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: