L’ONU VE AMB PREOCUPACIÓ ELS DISCURSOS D’ODI I LES AGRESSIONS CONTRA ELS CATALANS

Els discursos supremacistes castellans no es circumscriuen al debat polític: la normalització de l’odi explica comportaments com el dels assetjadors de l’institut del Camp de Tarragona. Els discursos tenen conseqüències socials. És per aquest motiu que darrerament el relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, ha expressat preocupació per l’aparent inactivitat del govern espanyol en aquesta matèria. Al seu informe del març de 2020 sobre Espanya, de Varennes explicava que havia rebut informes que indicaven que hi havia hagut un augment del “discurs d’odi, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana i, en menor mesura, altres minories nacionals”, i que “les autoritats no estan reaccionant suficientment a aquestes denúncies ni estan iniciant actuacions judicials per fer-hi front, de manera que es contribueix indirectament a crear una atmosfera d’intolerància creixent contra les minories i d’exaltació nacionalista”. Plataforma per la Llengua va ser una de les entitats que havia enviat un informe d’aquestes característiques al relator.

El mes d’octubre d’enguany, Fernand de Varennes ha tornat a fer referència a l’augment preocupant del discurs de l’odi contra les minories nacionals en diferents estats europeus. En un fòrum regional de les Nacions Unides per a la prevenció dels conflictes mitjançant la protecció dels drets de les minories, el relator va alertar que en molts estats europeus hi ha una regressió i una interpretació a la baixa de les normes que protegeixen aquests grups, alhora que hi ha un augment de la seva demonització a internet i en els discursos dels polítics nacionalistes i populistes. De Varennes va assenyalar que sense un reconeixement explícit de les minories no es poden protegir els seus drets i que sense aquesta protecció creix l’amenaça de conflictes violents. El relator va demanar que les institucions europees i globals intervinguessin per protegir les minories i salvaguardar la pau, objectius que requereixen una comprensió dels greuges d’aquests grups i l’establiment de mecanismes per a guiar els estats i corregir-ne els excessos.

Plataforma per la Llengua havia intervingut prèviament en el fòrum europeu i havia exposat idees similars a les mantingudes per De Varennes. L’entitat considera molt positiu que el relator demani solucions europees i globals per als catalanoparlants perquè no confia que el govern espanyol tingui la voluntat de protegir-los. De Varennes ha anunciat que el 2022 se celebrarà un altre fòrum regional a la ciutat de Viena, trenta anys després de la declaració de l’ONU sobre els drets de les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques. L’objectiu de la trobada serà avançar en l’establiment de mecanismes efectius per protegir aquests grups i Plataforma per la Llengua confia que podrà participar-hi i aportar-hi els seus punts de vista.
Informa:RACOCATALA.CAT (16-XI-2021)

83 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: