“El català, llengua oficial a Europa”
( EMPAR MOLINER)

Catalunya està tenyida de negre, gairebé, de manera que aquest estiu no anirem gaire lluny. El temps lliure que ens deixarà el toc de queda podem aprofitar-lo, ja, per pensar en el que se’ns acosta: l’Onze de Setembre.

Tinc una proposta per a aquest any, en què ja tenim a casa els empresonats per sedició, però no tenim a casa els exiliats. Em sembla que una cosa urgent a reivindicar és que el català sigui llengua oficial a Europa. És una necessitat bàsica, perquè amb el català com a llengua oficial tenim totes les sèries, videojocs, llibres d’instruccions i etiquetes de productes en català. A part de crear riquesa al sector del doblatge, estem fent que la llengua sobrevisqui, que no mori d’inanició. Al Parlament Europeu, moltíssims dels intèrprets són catalanoparlants. No caldria contractar ningú nou.
Algú podria dir, sí, que si els catalans reivindiquem això, al darrere vindran els bascos, els gallecs o els asturians. I bé? Quin problema hi hauria, si així fos?

Els parlants del català, entre els quals els veïns d’Andorra, som més que els parlants d’alguna de les llengües oficials europees que tenen estat. I com que aquesta reivindicació, lògica, és per a la supervivència i competitivitat de la llengua, no crec que cap polític s’hi posés en contra tret, esclar, que li interessés justament que la llengua no sobrevisqui.

Algú podria dir, sí, que si els catalans reivindiquem això, llavors al darrere vindran els bascos, els gallecs o els asturians. I bé? Quin problema hi hauria, si així fos? Les llengües són una riquesa, són un patrimoni, són l’única cosa que pots transmetre als fills, siguis ric o pobre. El català fa segles que perviu, va sobreviure a Franco, que tenia gran interès que es parlés només espanyol a Espanya. No sé quanta gent seria feliç, ara mateix, si això passés.

Em sembla que aquesta reivindicació és tan lògica que els que voldrien, efectivament, com Franco, que a Espanya només s’hi parlés espanyol i que el català quedés com a romanalla per cantar el Virolai i posar nom a les barques, tindran feina per oposar-s’hi.
Informa:ARA.CAT (16-VII-2021)