L’ULTRADRETA TAMPOC VA A LA UNA: C’s I SCC, A MATADEGOLLA

“L’unionisme tampoc va a la una: Ciutadans i Societat Civil, a matadegolla ”
El partit de Rivera exigeix a SCC m√©s confrontaci√≥ portant al cl√≠max la divisi√≥ entre el principal partit unionista i l’entitat que s’ha covat els darrers mesos
( PEP MART√ć )
Les declaracions del portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, criticant durament Societat Civil Catalana (SCC) per, suposadament, “abra√ßar les tesis del socialisme” i reclamant que “rectifiqui” la seva estrat√®gia han caigut com una llosa a l’entitat unionista. No es tracta d’un fet epis√≤dic. La ruptura entre Ciutadans, principal for√ßa pol√≠tica unionista, i l’associaci√≥ m√©s emblem√†tica ve de lluny i les paraules d’aquest dilluns de Carrizosa han certificat el divorci. Ja fa temps que l’independentisme evidencia les seves divisions internes. Per√≤ el bloc constitucionalista no li va darrere.


Confrontació o apaivagament?

Dues estrat√®gies divideixen l’unionisme entre els que defensen una l√≠nia de confrontaci√≥ (el que alguns anomenen “donar la batalla sense complexos”) i els qui consideren que, passat el “perill” de la independ√®ncia, cal “recosir la societat catalana”. Aquesta divisi√≥ tamb√© s’ha mostrat en el si de SCC, organitzaci√≥ mare de tot el teixit civil unionista i que va liderar la reacci√≥ antisobiranista en els moments m√©s crucials del proc√©s. Va ser tamb√© l’espai on han conviscut fins fa poc activistes i militants de tots els partits constitucionalistes, des del PSC a Ciutadans, passant pel Partit Popular i fins a grups ultres.

Segons fonts de l’entitat, les primeres esquerdes internes es produeixen ja el 2018, durant la presid√®ncia de Jos√© Rusi√Īol. La l√≠nia d’aquest ja va ser considerada massa conciliadora per un nucli de socis acabdillat per l’exdiputat de Ciutadans Jos√© Domingo. Junt amb d’altres, com Isabel Fern√°ndez i Manuel Garc√≠a Bofill, eren considerats l’ala taronja de l’entitat malgrat que Domingo, de tarann√† conservador, no va acabar precisament b√© amb Rivera. De fet, aquest sector va aprofitar la crisi que va viure SCC arran d’irregularitats administratives descobertes el desembre passat (uns contractes que no havien passat per la junta, i que despr√©s una auditoria va aclarir) per desestabilitzar Rusi√Īol, que va acabar abandonant la presid√®ncia.

Precisament aquest dimarts, Jos√© Domingo presentar√† un informe sobre “viol√®ncia pol√≠tica a Catalunya” elaborat per Impulso Ciudadano, l’entitat que presideix i on han trobat acollida alguns escindits de SCC.

Un xoc pels llaços grocs

Un debat intern que es va produir en l’organitzaci√≥ va girar entorn els lla√ßos grocs. Mentre l’ala m√©s bel¬∑ligerant va advocar per afegir-se als grups que es dedicaven a arrancar lla√ßos de llocs p√ļblics i edificis, un altre s’hi va oposar en creure que aix√≤ nom√©s podia dur a m√©s tensi√≥ al carrer. Rusi√Īol i dirigents com √Älex Ramos es van posicionar en contra de retirar els lla√ßos grocs.

Despr√©s de la sortida de Rusi√Īol, Josep Ramon Bosch, que havia estat el primer president de SCC, va tornar al c√†rrec per pacificar i estabilitzar l’entitat per un breu per√≠ode. Per√≤ les tensions amb el sector m√©s radical van continuar. Bosch -un dels estrategs de Societat Civil- √©s l’ide√≤leg del seu gir moderat. Les seves declaracions mostrant-se favorable a un indult van generar un terrabastall intern.

Sánchez Costa continua la línia Bosch

El juny passat, l’assemblea de SCC va elegir nou president l’exdiputat del PP Fernando S√°nchez Costa. Situat en l’ala m√©s centrada del seu partit, el nou president ha continuat l’estrat√®gia de Bosch, avalada pels socis. Recentment, va fer unes declaracions en qu√® assegurava que calia una resposta pol√≠tica per resoldre el conflicte perqu√® “no es pot dir que no a dos milions de persones” que han generat discrep√†ncies internes. Tamb√© ha propugnat una campanya de “reconnexi√≥” amb Espanya, alhora que va declarar a Naci√≥Digital que calia preparar-se per “escenaris de negociaci√≥”.

Un pes creixent del PSC

Els canvis produ√Įts en la pol√≠tica espanyola tamb√© han tingut efecte directe a SCC. La caiguda de Mariano Rajoy i l’arribada a la Moncloa de Pedro S√°nchez, i despr√©s la vict√≤ria socialista a Espanya han refor√ßat el sector de l’entitat m√©s propera al PSC. En la junta de S√°nchez Costa, dos dels vicepresidents s√≥n militants socialistes: √Älex Ramos i Xavier Mar√≠n. Per√≤ tamb√© hi ha persones properes a Ciutadans, com Sonia Reina, militant del partit d’Albert Rivera.

Rivera i les dificultats de Catalunya Suma

A nivell de partits, l’unionisme tamb√© afronta dividit l’inici del nou curs pol√≠tic. La divisi√≥ ja va crear serioses dificultats als partits del bloc conservador (PP, Ciutadans i Vox) en les darreres eleccions espanyoles, el que ha refor√ßat les veus que reclamen una estrat√®gia conjunta. El PP catal√† ha registrat la marca Catalunya Suma, similar a la Navarra Suma amb qu√® PP, Ciutadans i UPN van conc√≥rrer a les urnes. Per√≤ de moment, Rivera ja ha deixat clar que vol anar a futures eleccions en solitari.

L’aposta de Rivera i els seus incondicionals, que controlen la direcci√≥ de Ciutadans -a favor d’una estrat√®gia de confrontaci√≥ amb el sobiranisme, per√≤ tamb√© amb els socialistes i la “banda” de Pedro S√°nchez- tamb√© es reflecteix en els moviments interns de l’unionisme catal√†. Per als taronja, tot el que no opti per la seva estrat√®gia de la tensi√≥ √©s susceptible de “col¬∑laboracionisme”. Societat Civil Catalana inclosa.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-8-2019)

217 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: