MACRON I SÁNCHEZ, D’ESQUENES A CATALUNYA DEL NORD: NI LLENGUA NI PASSOS FRONTERERS

“Macron i Sánchez: d’esquenes a la Catalunya Nord”.
Analitzem la trobada entre els dos presidents amb representants electes de la Catalunya Nord, que lamenten la poca preocupació per qüestions com la llengua o l’obertura dels passos fronterers.
(XAVIER PUIG )

Com calia esperar, la reunió entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron va acabar sense cap gran anunci pel que fa als interessos dels territoris catalans al nord –ni al sud– dels Pirineus.

Els grans titulars van ser per les protestes de les organitzacions independentistes en motiu de la trobada, per la presència testimonial del president català Pere Aragonès a la part protocol·lària de l’acte i per les conclusions presentades pels dos mandataris.

Entre aquestes, la voluntat de desenvolupar la cooperació en matèria de seguretat o l’aposta per la infraestructura del corredor d’hidrogen renovable H2Med, una reformulació del projecte del MidCat que ja va topar amb l’oposició dels moviments ecologistes d’ambdós costats de l’Albera.

De fet, al número 1980 d’EL TEMPS, Antonio Fernández, director a l’Estat espanyol d’Afry –nom actual de Pöyry, una consultora finlandesa que va fer l’informe de la Comissió Europea sobre el MidCat–, afirmava que la reconversió del projecte era “una inversió relativament especulativa” perquè “el mercat d’hidrogen encara no existeix com a tal”. A parer seu, “des del punt de vista independent, no ens sembla una inversió molt adequada, ja que es fa d’acord amb criteris polítics i no econòmics”.

Més enllà d’això, també va ser motiu de polèmica que la trobada coincidís amb una important jornada de vaga a la Catalunya Nord i l’Estat francès contra la voluntat del Govern Macron d’apujar l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys i que va reunir, per exemple, més de 20.000 persones a Perpinyà el passat dijous.

Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, alcalde d’Elna (Rosselló) i membre del Partit Comunista Francès, explica a EL TEMPS que “a França s’ha vist molt malament que un dia tan fort de manifestacions i preocupació de la gent, el president i nou ministres hagin anat a fer una cimera a Espanya –nosaltres en diríem Catalunya, però des de França és Espanya. Això no ajuda gaire a Macron, amb la imatge que té de ser una persona que menysprea la gent humil”. La també membre del Consell Departamental en representació de Les Indépendants Unis pour agir en pays Catalan, Annabelle Brunet, li resta importància i creu que “la coincidència amb la vaga és una casualitat”.

És en les absències, però, on rau la preocupació principal de les persones consultades per aquesta revista. Sobretot, en allò que fa referència al tema català i als passos fronterers. Vist des de Perpinyà, diu Brunet, “es nota molt que hi ha un desconeixement total i uns estats molt desconnectats de la realitat del seu territori i molt centralitzadors”. Critica la pompa que s’ha donat a l’acord: “els sembla que fent un acord genèric sobre ajudar a les empreses a treballar juntes serà suficient amb el que realment passa. Això no és la realitat. Si no van a buscar la realitat, se’n foten totalment”.

“Tenim un fort problema d’interconnexió ferroviària. No s’arregla, i tenim la via i la voluntat de la gent de mantenir la comunicació. I alhora, tenim un nivell de comunicació ferroviària de països subdesenvolupats, i visiblement a la cimera no n’ha sortit gran cosa”, critica Garcia. Lamenta, també, que a data d’avui “hi hauria la possibilitat de fer passar un tren entre Figueres i Perpinyà cada hora i no és el cas. Encara n’hi ha menys que abans”. Cal recordar de l’acord entre RENFE i l’operadora francesa SCNF va deixar de tenir vigor el passat desembre, dificultant els enllaços ferroviaris entre territoris catalans.

Maria Costa, alcaldessa dels Banys d’Arles (Vallespir), defineix la cimera com un “escàndol” amb la voluntat de “Sánchez i Macron de confirmar que Barcelona és una capital espanyola, i no ho és, és la capital de Catalunya”. A parer seu, hi ha un “sentiment de ser una mena d’hostatges entre Espanya i França. No s’obren els passos fronterers, no es pot utilitzar el català als plens, però Macron se’n va amb Sánchez a Barcelona per veure si pot humiliar més els catalans”.

El tema dels passos fronterers és un dels centrals també per Garcia: “estan tallats en nom de la lluita contra el terrorisme i els migrants. Això fa riure a tothom. Només molesten la gent normal que ho fa servir per anar a treballar, comprar o veure els amics”. Afegeix que, tot i que el tema ha estat tocat a la reunió, “ho condicionen a fer una brigada mixta internacional de policia per investigar si els passos són un lloc per la migració i el terrorisme. Se’n foten de la gent”.

Brunet, a més a més, critica que facin això mentre bona part de les intervencions han parlat d’europeisme: “és contrari als tractats europeus. Han creat un grup de treball amb la idea de posar en marxa equips comuns quan això és en contra de fer l’Europa dels pobles i apropar la gent. Com ho volen fer, llançant la policia?”.

Una de les altres frases polèmiques de Macron va ser la referència a la qüestió del català a les institucions europees com una qüestió “interna” de l’Estat espanyol. “Que una llengua parlada per 11 milions de persones no sigui reconeguda és un problema dels europeus. Particularment a França, on hi ha ajuntaments perseguits perquè volen parlar català als plens, tot i traduir-ho íntegrament al francès. És també un problema intern de França”, rebla Garcia. “No existeix un respecte a la llengua catalana”, conclou Costa.

Sobre la declaració, Brunet remarca que “no s’adona de res, no pensa en el tractament que fan del català a França. Hi ha un desconeixement total per part de Macron que coincideix amb la manera de considerar el cas català en general. De fet, dins l’actitud global, el cas de la llengua és el menys greu”.

La panoràmica del pompós acord entre els dos estats, queda molt lluny de la radiografia feta a peu de territori de la Catalunya Nord.

Informa:ELTEMPS.CAT (21-I-2023)

34 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: