La utilització de la llengua pròpia del país als jutjats, en mínims històrics

 Els jutges més sensibilitzats, a Girona

  • L‚Äô√ļs del catal√† en les sent√®ncies, per sota del 8% ..

Pit¬≠jor que mai. L‚Äô√ļs del catal√† en la just√≠cia va tocar fons l‚Äôany pas¬≠sat amb les dades m√©s nega¬≠ti¬≠ves que mai s‚Äôhan cone¬≠gut, tren¬≠cant a la baixa per pri¬≠mer cop la bar¬≠rera del 8% de sent√®ncies redac¬≠ta¬≠des en la llen¬≠gua pr√≤pia del pa√≠s. Les estad√≠sti¬≠ques difo¬≠ses des del Depar¬≠ta¬≠ment de Just√≠cia indi¬≠quen que nom√©s un 7,7% de les 243.008 sent√®ncies redac¬≠ta¬≠des l‚Äôany pas¬≠sat es van escriure en catal√†, un total de 18.697.

La xifra rati¬≠fica, un any m√©s, el nul inter√®s de la immensa majo¬≠ria dels jut¬≠ges i magis¬≠trats que exer¬≠cei¬≠xen a Cata¬≠lu¬≠nya per la llen¬≠gua pr√≤pia del pa√≠s, ja que les estad√≠sti¬≠ques no dei¬≠xen de bai¬≠xar any rere any i que¬≠den molt lluny, per exem¬≠ple, del 18,1% de sent√®ncies en catal√† que es van regis¬≠trar el 2006. Des d‚Äôales¬≠ho¬≠res, el des¬≠cens ha estat cons¬≠tant i impa¬≠ra¬≠ble i va fer un salt espec¬≠ta¬≠cu¬≠lar entr el 2014 i el 2015, quan es va pas¬≠sar del 12,2% al 8,4% de sent√®ncies en catal√†. Ales¬≠ho¬≠res es va dir que la difer√®ncia obe√Įa a una nova manera de recomp¬≠tar les sent√®ncies, amb una infor¬≠maci√≥ m√©s pre¬≠cisa, per√≤ el fet √©s que des d‚Äôaque¬≠lla data i fins l‚Äôany pas¬≠sat gai¬≠reb√© ha dis¬≠minu√Įt un punt per¬≠cen¬≠tual el nom¬≠bre de sent√®ncies redac¬≠ta¬≠des en la llen¬≠gua del pa√≠s.

La dada del 7,7% est√† plena de mati¬≠sos i con¬≠tras¬≠tos. Pel cos¬≠tat alt hi ha els jut¬≠ges des¬≠ti¬≠nats a la demar¬≠caci√≥ de Girona, que s√≥n els que m√©s inter√®s mos¬≠tren en l‚Äô√ļs escrit del catal√†, fins al punt que un 14,4% de les sent√®ncies que van redac¬≠tar l‚Äôany pas¬≠sat es van fer en aquesta llen¬≠gua. Per sobre de la mit¬≠jana del pa√≠s hi ha tamb√© els jut¬≠ges de Lleida, que van fer ser¬≠vir el catal√† en l‚Äôl‚Äô11% de sent√®ncies.

L’altre cos­tat de la moneda l’ocu­pen els jut­ges de l’Ebre, que només van redac­tar en català l’1,9% de les reso­lu­ci­ons. La dada s’explica per l’alta mobi­li­tat d’aquests jut­jats, on els pro­fes­si­o­nals s’estan poc temps, i per tant tenen poc marge per apren­dre la llen­gua del país. A Bar­ce­lona ciu­tat i l’Hos­pi­ta­let el per­cen­tatge és del 7,4%, sis punts més que les comar­ques bar­ce­lo­ni­nes.

LA XIFRA

7,7 per cent de les sentències dictades a Catalunya el 2018 es van escriure en català, un total de 18.697.

124 interpretacions de la llengua de signes catalana

Es diu que qui fa tots els possibles no est√† obligat a m√©s, i el cert √©s que en l‚Äô√†mbit de la normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica als tribunals, el Departament de Just√≠cia fa temps que treballa amb un resultat que, evidentment, √©s del tot millorable. Per avan√ßar en aquest terreny funciona des de fa temps un Servei Ling√ľ√≠stic de l‚Äô√†mbit judicial que ofereix diversos recursos als operadors jur√≠dics per tal que facin el pas de canviar el castell√† pel catal√†.

Un dels √†mbits de treball s√≥n els cursos de capacitaci√≥ ling√ľ√≠stica durant l‚Äôany passat van ser seguits per 920 persones. El servei tamb√© va atendre 2.471 sol¬∑licituds de traducci√≥ de documents, va fer 705 correccions i va evacuar 700 consultes sobre diverses q√ľestions de llengua.

Aquest servei també és l’encarregat de garantir la interpretació del llenguatge en cas de persones amb sordesa, i l’any passat van fer fins a 124 assistències amb llengua catalana dels signes.

D’aquest departament també són els cartells que hi ha en alguns jutjats del país, com els de Barcelona, recordant als usuaris de la justícia quins són els seus drets

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-7-2019)