MALESTAR A FRANÇA PELS INTENTS DEL GOVERN DE FRENAR LA LLEI DE LLENGÜES REGIONALS

El 8 d’abril, fa 3 setmanes, una àmplia majoria dels diputats de l’Assemblea francesa aprovava la Llei Molac de protecció i promoció de les llengües dites regionals de l’estat francès, amb 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El dijous 22 d’abril, fa una setmana, una seixantena de diputats han presentat un recurs contra l’article 6 d’aquesta llei, la que concerneix la contribució financera obligatòria al municipi de residència d’un alumne, quan aquest alumne voldria ser inscrit en un altre municipi per beneficiar d’un ensenyament en llengua regional.

Paul Molac, el diputat bretó que ha elaborat aquesta llei, pensa que el seu text encaixa dins de la constitució francesa. De totes maneres, en cas que l’article qüestionat sigui suprimit continuaria sent un pas endavant per a les llengües, però és conscient que no es pot descartar del tot la possibilitat que el Consell Constitucional acabi anul·lant el conjunt de la llei. Molac afirma que la decisió es donarà a conèixer d’aquí un mes.

Les maniobres des del govern d’Emmanuel Macron per intentar tombar la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades —també coneguda com a Molac, el diputat bretó que la va impulsar—, entre les quals el català, amenacen de desgastar la seva majoria a l’Assemblea francesa.

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició

Ara fa només vint dies, el parlament va aprovar la llei per 247 vots a favor i 76 en contra. La norma ha esdevingut una base legal per a la immersió lingüística, reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.
L’instigador del caos que afecta el partit de Macron, La República en Marxa, és el seu ministre d’Educació, Jean–Michel Blanquer, que ha estat molt bel·ligerant contra la llei, sobretot durant la seva tramitació quan el senat va eliminar alguns articles rellevants.

Després de l’aprovació de la llei, Blanquer va presentar un recurs al Tribunal Constitucional, però en comptes de fer-ho des de l’executiu ho va fer a través de seixanta diputats de La República en Marxa. Aquesta decisió ha indignat una dotzena dels signants del recurs que amenacen fins i tot amb abandonar el partit.

Segons que informa France 3, una part dels diputats se senten enganyats perquè el ministre no els va revelar el contingut real del recurs, mentre que altres van creure erròniament que recorre al Constitucional era una decisió consensuada per tot el grup parlamentari.

D’altra banda, l’opacitat amb què afronta la situació La República en Marxa, no està ajudant gens a apagar el foc. Fins ara el partit s’ha negat a fer públic els noms dels diputats que han donat suport al recurs. Tanmateix, la llista de noms s’ha acabat filtrant als mitjans i a les xarxes socials.
La ira dels diputats macronistes

Alguns diputats de La República en Marxa, especialment els de les zones afectades per la llei, no s’ha amagat i han fet pública la seva ira vers el ministre. Alain Péréa, representant per Occitània, ha qualificat les maniobres de Blanquer com “una punyalada a l’esquena” i assegurat que en cap cas el partit ha fet un debat intern sobre el recurs. Així mateix, ha expressat la seva preocupació per les disfuncions internes del grup parlamentari i pel missatge que envia això als habitants de Catalunya Nord, Occitània, Bretanya, Iparralde o Còrsega.

En un sentit similar s’ha pronunciat Gaël Le Bohec, representant de la Bretanya, que ha acusat Blanquer de sabotejar i manipular per aconseguir tirar endavant un recurs en temps rècord. Mentre que el seu company Florian Bachelier, també bretó, ha lamentat que la majoria de signants del recurs són parisencs que “neguen que França sigui rica en diversitat”.
Informa:RADIOARRELS.CAT i VILAWEB.CAT (28-4-2021)

130 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: