Greuges. Si després dels pactes municipals els partits polítics independentistes es dediquen a mirar-se el melic, trobaran greuges per a estar tot l’estiu fent-se retrets. Tant Junts per Catalunya com ERC tenen motius per a estar enfadats amb el seu soci de govern perquè en alguns municipis s’han dedicat a fer-se la traveta, o directament el ridícul, com a Santa Coloma de Farners. És cert que s’han pres batllies mútuament, però aquí el balanç és clarament favorable a ERC, que ha desplaçat Junts per Catalunya a 26 municipis, mentre que a la inversa només n’hi ha 7. Així i tot, Junts per Catalunya manté 370 batllies i ERC puja a fins a 359. La CUP en té 19, quatre de les quals pactades amb el PSC. Aquí tothom ha fet de les seves.

Però si els partits independentistes no miren el mapa amb ulls partidistes, hi descobriran que l’hegemonia és indiscutible. El PSC obté 89 batllies, encara que hagi jugat a dividir l’independentisme. Els comuns només 16, el PP una, la de Pontons, que és un problema de caciquisme local, i Ciutadans cap. El partit d’Arrimadas no arrela a Catalunya i ha trencat la coalició amb Manuel Valls, que manté els tres regidors que permetran a Ada Colau de tenir majoria absoluta. Després de ser la força més votada a les eleccions del 21-D, Ciutadans cau en picat. I alguns altres cauen més lentament.

Si es mira l’evolució de les darreres quatre eleccions municipals, el PSC ha passat de 276 batllies a les municipals de 2007, a 196 el 2011, 122 el 2015 i 89 ara. Una és Badalona, on la candidatura independentista de Dolors Sabater ha preferit lliurar-li la batllia abans que la tingués el PP de Xavier Garcia Albiol; Sabater ha fet a la inversa que Colau: prioritzar els principis damunt de la poltrona. Una altra és la de Sabadell, on el PSC va pactar amb els comuns per prendre el poder a ERC. El PSC manté al força a ciutats importants del Baix Llobregat i a Santa Coloma de Gramenet, però és molt lluny d’on havia estat, tot i que era un moment favorable, electoralment, després de la victòria de Pedro Sánchez a Espanya.

 

L’independentisme guanya terreny

 

L’efecte Barcelona ha eclipsat la realitat: al Principat l’independentisme guanya terreny. La jugada d’Ada Colau d’arrabassar la batllia a Ernest Maragall ha tingut un fort impacte polític i fins i tot sentimental, especialment entre les bases republicanes, que veurem si continuen emblanquint una batllessa capaç de pactar amb la dreta per conservar la cadira. Colau n’és conscient i per això avui ha corregut a penjar el llaç groc a la façana de l’ajuntament. No calia que el n’hagués despenjat, però si la Junta Electoral espanyola la hi hagués obligada, com va passar a la Generalitat, el llaç el podia haver tornat a penjar l’endemà de les eleccions, com va fer el president Quim Torra, no pas l’endemà de pactar amb el PSC i Manuel Valls.

Tancat el cicle electoral, l’independentisme manté l’hegemonia a totes les convocatòries: les municipals, les europees, les espanyoles i les catalanes. Governa a la majoria de municipis, té majoria absoluta al parlament i pot tornar a ser decisiu a Madrid. I això ho fa dividit, enfrontat i sense direcció estratègica conjunta. El dia que hi hagi unitat es podrà demanar que es traslladi a l’àmbit local, però mentre les direccions dels partits siguin incapaces de pactar un mínim full de ruta compartit, no es pot demanar a les seccions locals que segueixin unes línies conjuntes. Ara com ara, l’electorat resisteix, però l’exemple de Barcelona hauria de fer obrir els ulls dels partits. Ja fa temps que en l’àmbit polític i judicial s’intenta frenar l’independentisme, amb repressió, guerra bruta i, com s’ha vist, pactant amb el diable quan cal. Aquesta vegada els danys han estat menors, però no es pot encarar una sentència com la que dictarà el Tribunal Suprem amb aquest caïnisme tan descarnat. Tret que es vulgui, justament, que no passi res.

Informa:VILAWEB.CAT (18-6-2019)