MARLASKA NEGA LES AGRESSIONS LINGÜÍSTIQUES DE LA POLICIA ESPANYOLA

Marlaska qüestiona la mordassa lingüística de la policia espanyola a Elx
El repartidor Jafet Pinedo va ser denunciat aquest estiu per no identificar-se en castellà davant la policia espanyola a Elx (Baix Vinalopó). El ciutadà interposà una demanda als agents per denúncies falses i actuació indeguda, que conclogué amb el perdó dels policies. En una resposta a una pregunta parlamentària del senador de Compromís, Carles Mulet, la qual ha fet pública Plataforma per la Llengua, el Govern espanyol qüestiona la discriminació lingüística dels cossos de seguretat. És la segona vegada que l’executiu espanyol nega una vulneració dels drets lingüístics en les darreres setmanes.

Pocs dies abans de l’inici de l’estiu, durant la nit del passat 20 de juny, una bicicleta recorre l’avinguda de la Llibertat d’Elx, una de les artèries de la capital del Baix Vinalopó. Al manillar va Jafet Pinedo, natural de la ciutat i repartidor de menjar a domicili, qui es disposa a entregar una comanda. A l’altura del conservatori de música, ensopega amb dos vehicles que obstrueixen el carril bici, el qual es veu obligat a abandonar per tal d’esquivar-los. Tal com va relatar el mateix Pinedo en una entrevista a aquest setmanari, es va dirigir als ocupants dels automòbils per retrotraure la seua actuació incívica, tot dient-los: “En bon lloc esteu!”. Quan es disposava a continuar amb la marxa, però, el ciclista va rebre l’alto d’un dels vehicles, del qual van baixar dos homes que s’identificaren com a policies nacionals.

“M’obligaren, amb males paraules, a identificar-me. Mentre ho feien, intentava explicar-los en català que no duia el DNI a sobre per què duia la roba de treball, ja que em trobava en horari laboral. Els policies, sense fer-me cas, m’advertiren que parlara en castellà”, relatava Pinedo, qui va continuar expressant-se en llengua pròpia. Aquest fet, segons va detallar l’afectat, va empipar encara més els agents, que escorcollaren el repartidor de dalt a baix per, finalment, emportar-se’l a la comissaria.

A conseqüència de l’incident, Pinedo va rebre quatre denúncies. Dues provenien de dos agents de la policia espanyola, els quals l’acusaven d’interrompre una actuació policial, d’insultar als agents i de negar-se a identificar-se, malgrat que Pinedo va facilitar el seu nombre de DNI perquè pogueren comprovar les dades. A través de la Llei orgànica 4/2015, de protecció i seguretat ciutadana —coneguda com a llei mordassa— es castigava per raons lingüístiques la conducta d’un ciutadà perquè no va identificar-se en castellà davant la policia espanyola.

Com a resposta, Pinedo va interposar una demanda contra els dos agents de la Policia Nacional per denúncies falses, actuació indeguda, extralimitació de funcions, abús de poder, fals testimoni i agressions verbals. Així mateix, l’afectat va posar el seu cas en coneixement de l’Oficina de Drets Lingüístics del Govern valencià, ja que la denúncia dels policies representava un incompliment flagrant de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que recull a l’article 54.11: «Els cossos de seguretat, com a funcionaris públics que són, han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua oficial que aquest sol·licite».

La causa contra els agents de la policia espanyola va ser atesa pel Jutjat d’Instrucció núm. 4 d’Elx, que va convocar un juí per al passat 24 de juliol que, tanmateix, no es pogué celebrar per incompareixença dels acusats. Qui sí que es personà foren més de cinquanta persones que, convocades per l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, es concentraren a la porta del Palau de Justícia en suport a Pinedo. Finalment, el juí tingué lloc al mes de setembre, quan els agents es van disculpar públicament per “excés de zel” i la víctima va retirar la denúncia.

La dimensió pública que va adquirir el cas, sumat a les reiterades vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià, provocaren que el senador de Compromís, Carles Mulet, formulara una pregunta parlamentària al Govern espanyol amb l’objectiu de conèixer l’opinió del nou executiu espanyol de coalició entre el PSOE i Unides Podem sobre els esdeveniments. A l’escrit, i una vegada exposava els fets que van comportar l’aplicació de la mordassa lingüística al repartidor il·licità, Mulet consultava si s’havia expedientat als dos policies implicats, així com interrogava per les mesures que pretenia adoptar l’executiu progressista amb el propòsit d’evitar noves discriminacions lingüístiques.

En la seua resposta al senador, la qual ha fet pública Plataforma per la Llengua, el Govern espanyol nega l’aplicació de l’esparadrap lingüístic al repartidor per part dels dos agents. “L’actuació dels funcionaris fou en tot moment escrupolosa amb el compliment de la legislació vigent”, contesta lacònicament, tot i que els mateixos agents reconegueren haver actuat amb “excés de zel”. “Ni en aquesta ni en cap altra actuació, els funcionaris de la Comissaria Local d’Elx menysprearen cap ciutadà per l’ús d’un idioma”, s’afegeix.

Una negació dels esdeveniments que va patir Pinedo a mans dels policies espanyols que contrasta, però, amb l’actitud de la Prefectura General de la policia espanyola al País Valencià després de la discriminació lingüística de la qual va ser víctima Úrsula Pérez. Aquesta ciutadana resident a la capital valenciana va denunciar, a través de Plataforma per la Llengua, que quan havia acudit a la comissària per un ús fraudulent en la seua targeta de crèdit, l’agent encarregat d’atendre-la va ordenar-li “canviar de llengua, afegint que ell era policia nacional i no tenia l’obligació d’entendre el valencià”.

La ciutadana va tramitar una denúncia a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, que va ser traslladada a la Prefectura General de la policia espanyola al País Valencià. Com a resposta, la cúpula policial va enviar una ordre interna amb la intenció de garantir que els ciutadans puguen ser atesos en llengua pròpia a qualsevol comissaria del Cos Nacional de Policia ubicada al territori valencià. Segons la circular, “els responsables dels serveis que presten atenció directa als ciutadans en dependència policial procuraran, en la mesura del possible, que cada torn compte amb almenys un funcionari que puga atendre en idioma valencià”.

Reiteració

L’ordre interna enviada per un dels comandaments de la policia espanyola al País Valencià, amb tot, fou una excepció dintre del reconeixement de les forces i cossos de seguretat, així com de les mateixes autoritats espanyoles, d’actituds hostils a la llengua pròpia. El Ministeri d’Interior, encapçalat pel magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska, va negar la discriminació lingüística patida per quatre joves a mans de la Guàrdia Civil quan es dirigien al Festivern en una pregunta parlamentària del diputat al Congrés d’EH Bildu, Jon Iñarritu. La resposta, la qual seguia la tendència de l’escrit respecte de Pinedo, considerava que “allò que expressa la denúncia manca de veracitat”, alhora que concloïa que “fou el denunciant qui exigia als agents que li parlaren en català o valencià”. Un nou capítol de la complicada relació entre les forces de seguretat i la llengua pròpia dels territoris catalanoparlants.
Informa:ELTEMPS.CAT (14-3-2020)

175 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: