MARTA PESSARRODONA, 51è PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

La poeÂtessa, assaÂgista, traÂducÂtora, crĂtica literĂ ria i artiÂcuÂlista Marta PesÂsarÂroÂdona ha rebut aquest dilluns el 51 Premi dâHonor de les LleÂtres CataÂlaÂnes, que conÂceÂdeix lâassoÂciÂaciĂł Ămnium CulÂtuÂral, en un acte al Palau de la MĂşsica, entre âla modèstia i lâorgullâ.
En una entreÂvista amb Efe abans de lâacte, PesÂsarÂroÂdona ha mosÂtrat la seva aleÂgria pel recoÂneiÂxeÂment, encara que tambĂŠ la seva trisÂtesa: âPer la situÂaciĂł en què seâm dona âha asseÂguÂratâ, amb el preÂsiÂdent dâĂmnium, Jordi CuiÂxart, en presĂł preÂvenÂtiva, una cosa que em sap molt de greuâ.
Amb CuiÂxart, des que el mes de març pasÂsat es va fer pĂşblic el lliuÂraÂment del premi, hi ha pogut parÂlar en un parell dâocaÂsiÂons per telèfon i tambĂŠ van poder abraçar-se a la seu del TriÂbuÂnal Suprem, desprĂŠs dâuna de les jorÂnaÂdes del judici del procĂŠs, a les quals va acuÂdir, però lamenta que amb prou feiÂnes van poder âcreÂuar vuit segons de parauÂlesâ.
Sobre el disÂcurs dâaquesta nit, ha indiÂcat que lâha tituÂlat âEntre la modèstia i lâorgullâ i hi plasma tot allò que ha supoÂsat la liteÂraÂtura per a ella, amb cites a autors com HanÂnah Arendt, relaÂciÂoÂnaÂdes amb la modèstia, o de FrĂŠdĂŠric MisÂtral, qui va parÂlar dâorgull a un jove Jacint VerÂdaÂguer.
“ORGULLOSA DE SER CATALANA “
PesÂsarÂroÂdona ha dit senÂtir-se âorguÂllosa de ser cataÂlana i mĂŠs el dia dâavuiâ. TamÂpoc no ha obliÂdat als seus proÂgeÂniÂtors, a qui els ho deu âtotâ, i ha reveÂlat que al nou lliÂbre que preÂpara, âAdmiÂraÂciÂonsâ, inclourĂ el poema âCarta al pare que no he escrit maiâ.
LâescripÂtora ha conÂfesÂsat que el seu pare va morir lâany 1974, relaÂtiÂvaÂment jove, i, des dâalesÂhoÂres, ha volÂgut escriure un poema sobre ell, però no li acaÂbava de donar forma. âNo sĂŠ si ha estat pel premi, pel que ha ocorÂreÂgut durant els Ăşltims mesos, però al final ha sorÂgit aquest poema, on mosÂtro la meva admiÂraciĂł cap a ellâ, ha reveÂlat.
âTant ell com la meva mare âha asseÂveÂratâ van ser dues perÂsoÂnes esplèndiÂdes, que es van adapÂtar a allò que jo feia i semÂpre em van donar suport. Si he pogut fer alguna cosa en la vida, ĂŠs grĂ cies a ellsâ, ha postil¡lat.
Lâautora egaÂrenca, que durant la seva traÂjectòria ha conÂtribuĂŻt al diĂ leg entre les culÂtuÂres cataÂlana i euroÂpea, no ha obliÂdat tamÂpoc escripÂtoÂres que lâhan marÂcat com VirgĂnia Woolf, de qui fa broma que ha estat la seva âproÂfesÂsora dâanglèsâ i de qui remeÂmora lâexpoÂsiciĂł que va orgaÂnitÂzar sobre el Grup de BloÂomsÂbury durant els anys vuiÂtanta i âque ĂŠs, fins al moment, la mĂŠs comÂpleta que sâha fet al mĂłnâ.
Sobre les seves ĂşltiÂmes obres, ha indiÂcat que estĂ molt satisÂfeta de âVariÂaÂciÂons ProÂfaÂnesâ (Viena), aixĂ com dââA favor nosÂtreâ (Godall ediÂciÂons), una antoÂloÂgia dâĂngels GreÂgori amb epĂleg de Jordi CuiÂxart, i de la nova ediciĂł de âFrança 1939â (Ara LliÂbres).
Marta PesÂsarÂroÂdona, nasÂcuda el 18 de novemÂbre de 1941, ĂŠs la sisena dona que guaÂnya el Premi dâHonor de les LleÂtres CataÂlaÂnes, dotat amb 20.000 euros i un guardĂł, obra dâErnest AltĂŠs.