MARTA PESSARRODONA, 51è PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

La poe­tessa, assa­gista, tra­duc­tora, crítica literària i arti­cu­lista Marta Pes­sar­ro­dona ha rebut aquest dilluns el 51 Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, que con­ce­deix l’asso­ci­ació Òmnium Cul­tu­ral, en un acte al Palau de la Música, entre “la modèstia i l’orgull”.

En una entre­vista amb Efe abans de l’acte, Pes­sar­ro­dona ha mos­trat la seva ale­gria pel reco­nei­xe­ment, encara que també la seva tris­tesa: “Per la situ­ació en què se’m dona –ha asse­gu­rat–, amb el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, en presó pre­ven­tiva, una cosa que em sap molt de greu”.

Amb Cui­xart, des que el mes de març pas­sat es va fer públic el lliu­ra­ment del premi, hi ha pogut par­lar en un parell d’oca­si­ons per telèfon i també van poder abraçar-se a la seu del Tri­bu­nal Suprem, després d’una de les jor­na­des del judici del procés, a les quals va acu­dir, però lamenta que amb prou fei­nes van poder “cre­uar vuit segons de parau­les”.

Sobre el dis­curs d’aquesta nit, ha indi­cat que l’ha titu­lat “Entre la modèstia i l’orgull” i hi plasma tot allò que ha supo­sat la lite­ra­tura per a ella, amb cites a autors com Han­nah Arendt, rela­ci­o­na­des amb la modèstia, o de Frédéric Mis­tral, qui va par­lar d’orgull a un jove Jacint Ver­da­guer.

“ORGULLOSA DE SER CATALANA “

Pes­sar­ro­dona ha dit sen­tir-se “orgu­llosa de ser cata­lana i més el dia d’avui”. Tam­poc no ha obli­dat als seus pro­ge­ni­tors, a qui els ho deu “tot”, i ha reve­lat que al nou lli­bre que pre­para, “Admi­ra­ci­ons”, inclourà el poema “Carta al pare que no he escrit mai”.

L’escrip­tora ha con­fes­sat que el seu pare va morir l’any 1974, rela­ti­va­ment jove, i, des d’ales­ho­res, ha vol­gut escriure un poema sobre ell, però no li aca­bava de donar forma. “No sé si ha estat pel premi, pel que ha ocor­re­gut durant els últims mesos, però al final ha sor­git aquest poema, on mos­tro la meva admi­ració cap a ell”, ha reve­lat.

“Tant ell com la meva mare –ha asse­ve­rat– van ser dues per­so­nes esplèndi­des, que es van adap­tar a allò que jo feia i sem­pre em van donar suport. Si he pogut fer alguna cosa en la vida, és gràcies a ells”, ha postil·lat.

L’autora ega­renca, que durant la seva tra­jectòria ha con­tribuït al diàleg entre les cul­tu­res cata­lana i euro­pea, no ha obli­dat tam­poc escrip­to­res que l’han mar­cat com Virgínia Woolf, de qui fa broma que ha estat la seva “pro­fes­sora d’anglès” i de qui reme­mora l’expo­sició que va orga­nit­zar sobre el Grup de Blo­oms­bury durant els anys vui­tanta i “que és, fins al moment, la més com­pleta que s’ha fet al món”.

Sobre les seves últi­mes obres, ha indi­cat que està molt satis­feta de “Vari­a­ci­ons Pro­fa­nes” (Viena), així com d’”A favor nos­tre” (Godall edi­ci­ons), una anto­lo­gia d’Àngels Gre­gori amb epíleg de Jordi Cui­xart, i de la nova edició de “França 1939” (Ara Lli­bres).

Marta Pes­sar­ro­dona, nas­cuda el 18 de novem­bre de 1941, és la sisena dona que gua­nya el Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, dotat amb 20.000 euros i un guardó, obra d’Ernest Altés.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-6-2019)
280 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: