MARTÍN PALLÍN: “RECORREN A UN SUBTERFUGI PER A TERRORISTES CONTRA TORRA “

Martín Pallín: «Per inhabilitar Torra recorren a un subterfugi ideat per a terroristes»
José Antonio Martín Pallín (La Corunya, Galícia, 1936) és magistrat emèrit del Tribunal Suprem, on també va ser fiscal. En aquesta entrevista detalla com s’ha forçat la llei per inhabilitar l’actual president de la Generalitat, Quim Torra.

P( ÀLEX MILIÁN )

-La Junta Electoral Central ha aprovat la inhabilitació de Quim Torra. Què li sembla la decisió?

-Suposo que ara la seva defensa presentarà un recurs contenciós administratiu i no serà efectiu. Tot plegat em sembla un cúmul de disbarats jurídics que esperava que acabaria raonablement: la JEC, abstenint-se de pronunciar-se sobre l’aplicació de la suspensió preventiva; després quedaria igualment el recurs contra el Constitucional, però això trigaria bastant temps.

—És cert que la JEC li pot anul·lar al president la credencial de diputat i això, en termes pràctics, l’inhabilitarà?

—Jo crec que la decisió no pot ser executiva immediatament. I es pot demanar un recurs contenciós administratiu i demanar-ne la suspensió, cosa que ho portarà a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Una altra cosa és el recurs de cassació presentat pels advocats del president Torra, que anirà a la sala segona del Suprem i ja veurem quan el veuen.

—Alguns defensen que la sentència, encara que no sigui ferma, ja comporta inhabilitació.

—Els que volen que se l’inhabiliti així recorren ara a un subterfugi que es va idear, com l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament criminal, per a elements rebels, terroristes, etc. contra l’administració pública, però no per a aquesta classe de delictes. Això s’ha aplicat gairebé sempre a alcaldes per fets relatius a l’exercici del seu càrrec en període electoral. Però la JEC no hi estaria capacitada, en aquest cas. Però bé, si volen continuar carregant-se l’Estat de Dret, és problema seu!

-Què en pensa, de la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat 19 de desembre, i que ha provocat ara aquesta decisió de la JEC?

—Crec que presenta dos problemes greus. Un, el que anomenem els juristes la tipicitat penal. Aquests fets no són delicte perquè la Llei General Electoral [Llei Orgànica del Règim Electoral General] prohibeix els símbols partidistes o els actes de promoció dels governs fent inauguracions o publicitant els seus serveis. És l’únic que prohibeix la Junta Electoral Central (JEC). I el llaç groc, es posin com es posin, no és un símbol partidista. Ni tan sols ho és l’estelada, que la mateixa JEC reconeix que és un símbol de la ideologia independentista en la qual participarien JuntsXCat, ERC i la CUP. Serien els tres de l’estelada. Però considerar que el llaç groc és un símbol partidista ja és un disbarat… Si ho mirem així, també es posen llaços el dia del càncer, el dia del no-sé-què i el no-sé-quintos apareixen fins i tot els locutors de programes de televisió amb el llaç. I és una protesta amb la qual alguns votants de Ciutadans i del PP no estaran d’acord. És una protesta contra la presó, no un símbol partidista per demanar el vot. No entra en el codi penal.

—I el segon problema de la sentència del TSJC?

—Quan la sentència del TSJC cita el codi penal, la cosa puja de to perquè l’article al qual fa referència, en primer lloc, el de la desobediència a l’administració està pensat per coses com ara comerciants que no tanquen a l’hora, etcètera, però no per a un president de Govern. A banda d’això parla de resolucions judicials —la JEC no dicta resolucions judicials— o ordres de superiors jeràrquics —i jo, que he estat a la JEC, no m’he considerat mai superior jeràrquic de cap president de cap autonomia d’Espanya.

—Ara hi ha un recurs de cassació contra la sentència presentat per la defensa de Torra. Per tant, encara no és ferma.

—Correcte. Però això és segons un precepte especial que s’aplicava als terroristes com he dit abans!

—La JEC està formada por juristes?

—Sí. Són vuit magistrats del Tribunal Suprem i cinc catedràtics de Dret Constitucional elegits pels partits.

—Per què ho van denunciar al TSJC?

—Se’ls hauria de preguntar a ells. Suposo que perquè ells sí que han arribat a la conclusió que es tracta de símbols partidistes. Si no, no ho podrien portar al TSJC.

—Recentment, la inhabilitació de l’expresident del Parlament Basc, Juan Mari Atutxa, ha estat anul·lada pel Tribunal Suprem, que d’aquesta manera feia cas d’una sentència prèvia del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. Significa un precedent en algun sentit sobre el cas del president Torra.

—No. Seria més semblant al que es volia aplicar en el seu dia a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Però en el cas d’Atutxa era una acusació de desobediència. Una de les qüestions que ha d’arreglar la cultura jurídica d’aquest país —la cultura jurídica democràtica i constitucional— és que entre autoritats institucionals, per respecte a la divisió de poders, no hi ha desobediència. Això passa en tots els països que saben alguna cosa d’això de la democràcia, com per exemple Itàlia, Suïssa, Alemanya, Àustria. És més, a l’època de Franco, entre autoritats no hi havia desobediència.

Hi ha incompliments i resolucions que s’hauran d’executar a través del contenciós administratiu. Totes les decisions de la JEC estan sotmeses a recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera, la sala del contenciós administratiu.

—El president Torra diu que només pot inhabilitar-lo el Parlament. Què en pensa?

—És clar. Això és a l’Estatut. Efectivament. I només se’l pot inhabilitar per les causes que surten a l’Estatut, no perquè ho digui el Parlament.
Informa:ELTEMPS.CAT (4-1-2020)

145 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: