El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, en una entrevista concedida aquest dilluns a les Notícies del Matí d’À Punt, ha respost algunes preguntes sobre l’aplicació de la Llei de plurilingüisme a partir del pròxim curs, davant la preocupació existent entre el professorat dels instituts d’ensenyament secundari de les comarques valencianoparlants, i de nombroses entitats per la reducció de les hores impartides en valencià per tal de poder complir amb els percentatges d’ensenyament en valencià, castellà i anglès que estableix la norma.

Una norma que implica l’abandó progressiu del sistema de línies en valencià i castellà i estableix uns mínims percentuals d’horari lectiu: el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials ha de ser del 25%, mentre que en el cas de l’anglès es redueix fins al 15%. D’aquesta manera, el govern valencià compleix amb les dues sentències del Tribunal Suprem (TS) que dicten que el castellà ha de ser la llengua vehicular, d’almenys, el 25% de l’horari lectiu. A partir d’això, els centres han hagut d’escollir incrementar el valencià o el castellà fins al 50% i l’anglès fins al 25%.

El passat mes de febrer, uns setanta IES es van adherir al manifest «Centres pel valencià», en què explicaven per què es consideraven els «grans damnificats» d’aquesta llei. Hi assenyalaven que la norma els obligava a introduir canvis substancials per tal d’assolir uns objectius que ja complien. «En línies generals, els centres valencianoparlants ja complim els objectius de la llei pel que fa a competències del nostre alumnat en les dos llengües oficials en acabar l’educació obligatòria», s’hi assegurava. «Al cap i a la fi, l’ús vehicular del valencià en l’ensenyament és tan sols una compensació del seu ús minoritzat en tots els altres àmbits socials, un mecanisme que ens permet aconseguir els objectius de la llei», puntualitzaven.

En aquest sentit, Marzà ha assenyalat que «han sigut els consells escolars dels centres els que han decidit els percentatges d’acord a la realitat sociolingüística de cadascun, ja que no és el mateix un centre a Oriola que un a Morella». «Han optat per augmentar la presència d’una llengua o una altra per aconseguir l’objectiu final: que tot l’alumnat domine de forma efectiva valencià, castellà i anglès», ha assegurat.

El conseller ha afirmat que, com ja ha ocorregut en Primària, en Secundària el procés «ha funcionat molt bé: el 92% dels centres ha decidit per majoria de dos terços, la qual cosa suposa que han aconseguit consensos molt amplis sobre el seu model lingüístic». «La realitat és que estem molt satisfets de com ha avançat [la implantació de la llei], ja que ens trobem en una situació en què s’ha apostat per un ensenyament majoritari en valencià (el 60%) enfront de la vehiculació en castellà (el 40%)», ha afegit.

Marzà ha asseverat que aquest model suposa un «guany», ja que «no segrega els xiquets als centres segons la llengua», com, a parer seu, «succeïa en les línies». Per tant, és un model que «cohesiona la societat».

Sobre el rebuig que pot despertar sobretot en algunes comarques del sud, Marzà ha asseverat que «és normal que hi haja reticències a qualsevol canvi», però «l’acceptació en els consells ha sigut elevada». «Pensem que és molt positiu que la gent puga debatre i veure els avantatges d’aquest model», que està «referendat pels experts i confirmat pel Consell d’Europa», ha assenyalat. «Ara, el 100% de l’alumnat aprendrà el valencià de manera efectiva», ha dit.

Quant a les protestes del professorat d’IES de comarques valencianoparlants, que considera que l’aplicació de la llei suposarà un retrocés del valencià als centres, el conseller ha apuntat que això no ocorrerà perquè «el problema no és la llei, sinó els pronunciaments del Tribunal Suprem».«Si no haguérem fet la Llei de plurilingüisme, que determina que no pot haver ensenyament només en una llengua i que s’ha de fer com a mínim el 25% en castellà en tots els centres educatius, totes les línies en valencià haurien d’haver incorporat un 25 % en castellà i, en conjunt, l’alumnat no haguera avançat en el coneixement de la nostra llengua», ha recalcat. «Passarem d’un 25-28% de l’ensenyament vehiculat en valencià a un 61% a partir del curs vinent, un pas importantíssim endavant per a tota la comunitat educativa», ha conclòs.

«Centres pel valencià» i altres comunicats

El manifest «Centres pel valencià» va rebre el suport de més de setanta IES i també d’Escola Valenciana, STEPV-Intersindical Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la Llengua. Per això, la Conselleria de Cultura, abans que s’acabara la data de presentació dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC), va convocar una sèrie de reunions amb grups reduïts de directors i directores dels instituts adherits amb la finalitat de conéixer el seu punt de vista i les seues reivindicacions i oferir-los una solució dialogada, tal com va demanar la Federació Escola Valenciana.

A més, Plataforma per la Llengua també es va sumar al manifest de Decidim i dels sindicats d’estudiants BEA, SEPC-València, Acontracorrent i COS en què mostraven el seu «total suport a les reclamacions manifestades per la comunitat educativa del País Valencià, motivades per la implantació del Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI)» i s’adherien «a la seua demanda de protecció i potenciació de l’ensenyament en valencià». També van llançar una campanya de recollida de signatures #NoPEPLI per exigir la derogació de la norma.

Encara a principis de juny, Intersindical Valenciana-STEPV, Decidim-JoDaD, Acontracorrent, BEA, SEPC, COS i la Plataforma per la Llengua feien públic un comunicat en què manifestaven que «l’aplicació del PEPLI suposa un pas enrere en els centres que tenien un Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PEV), les anomenades línies en valencià, perquè redueix les hores de classe en aquesta llengua».

Així mateix, expressaven «el seu suport categòric al professorat i a les comunitats educatives assetjades per elements i partits ultres que van en contra de l’ús i l’ensenyament del valencià i de l’escola pública valenciana».

Finalment, coincidien en «la ferma voluntat de treballar per a convocar mobilitzacions que asseguren que les reivindicacions siguen ateses per la Generalitat Valenciana, amb la intenció de fer valdre els drets de l’alumnat valencianoparlant i de denunciar les agressions que pateix contínuament la nostra llengua i la nostra cultura a tot el domini lingüístic, especialment al País Valencià»
Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (22-6-2021)