MENYS PROCÉS, MATEIXA REPRESSIÓ: LES PRINCIPALS CARPETES JUDICIALS DEL 2022

“Els reptes del nou any”
Menys procés, mateixa repressió: les principals carpetes judicials del 2022.
La pressió dels tribunals es mantindrà aquest any amb causes que afecten membres del Govern, diputats o alts càrrecs de la
( BERNAT SURROCA)
El 2022 serà, un cop més, un any en què s’haurà d’estar pendent dels tribunals que continuaran condicionant la vida política. El procés passa per hores baixes des dels fets d’octubre de 2017. L’arribada d’ERC a la presidència, amb una estratègia enfocada al diàleg amb l’Estat i a la gestió del “mentrestant” avalada -sense estalviar-se crítiques- per Junts com a integrant del Govern, ha deixat enrere els moments més àlgids de la reivindicació independentista. La repressió, però, continua ben viva, i alguns dels consellers i diputats que avui són al Parlament la pateixen de ben a prop. No hi ha judicis com els del Tribunal Suprem, però sí carpetes que s’han de resoldre o avançar en els propers mesos, moltes de les quals afecten activistes a peu de carrer.

Una de les que hauria de començar a concretar-se en els propers mesos és la de l’exili. En aquest cas, la mirada se centra en la decisió que pugui prendre la justícia europea de cara al primer semestre del nou any. Però n’hi ha moltes altres. Roger Torrent i l’antiga mesa del Parlament aniran a judici amb poques perspectives d’èxit, tenint en compte els precedents. El secretari de la mesa i diputat de la CUP, Pau Juvillà, inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), haurà d’estar pendent de la junta electoral i del Tribunal Suprem, i el Parlament haurà de donar resposta a la seva inhabilitació quan esdevingui ferma. També hi ha la macrocausa sobre els preparatius del referèndum i la de l’acció exterior, que van avançant.

A continuació, repassem les principals causes obertes que afronta el moviment independentista i que seran rellevants aquest 2022.

L’estratègia de l’exili: tram final?

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí tenen la vista posada a Europa, i concretament a Luxemburg. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de resoldre durant el primer semestre de l’any que ve les qüestions prejudicials que va plantejar el magistrat Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, mentre que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha de resoldre sobre el recurs presentat contra el Parlament Europeu pel suplicatori que els retirava la immunitat com a eurodiputats. Quan això passi, previsiblement entre els mesos de març i maig de l’any vinent, la defensa dels exiliats que pilota Gonzalo Boye confia que tindrà “el marc jurídic adequat per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats” per Europa. Això voldria dir, doncs, que estaria més a prop el retorn de Puigdemont a Catalunya. L’expresident va assenyalar el 29 de desembre que el proper aniversari el celebraria “a casa”.

Camí d’Estrasburg

No és ben bé una carpeta judicial, però el 2022 serà l’any en què finalment tots els líders de l’1-O podran portar la sentència del Tribunal Suprem al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg, on esperen que es faci justícia. Bona part d’ells ja han presentat la seva demanda, però falten encara Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn. En aquests recursos, el Tribunal Constitucional (TC) ha fet evidents fins ara les seves discrepàncies, i dos dels magistrats -Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer- han criticat la sentència de Marchena. La decisió d’Estrasburg encara va per llarg i podria arribar a partir de 2023. L’independentisme confia en un revés del TEDH al Tribunal Suprem que serveixi per anul·lar la sentència de l’1-O, que va condemnar els líders de l’1-O a penes d’entre nou i tretze anys de presó per sedició, malversació i desobediència.


Torrent, més a prop de la inhabilitaci
ó

Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado s’enfrontaran aquest any a un judici al TSJC per desobediència per haver permès el debat de dues iniciatives sobre l’autodeterminació i la monarquia l’any 2019. Segons la Fiscalia, no van fer cas de les ordres del TC, i per això demana que se’ls condemni a una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació. Les perspectives no conviden a l’optimisme, tenint en compte tant la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar Forcadell com la sentència del mateix TSJC que ja va condemnar la mesa de l’1-O. En cas d’inhabilitació, l’escó de Torrent, diputat per ERC, estarà en joc, però podrà continuar sent conseller d’Empresa i Treball fins que no hi hagi sentència ferma.

Juvillà i la resposta del Parlament

Aquest 2021 el TSJC ha condemnat a sis mesos d’inhabilitació Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament, per haver penjat llaços grocs al seu despatx de la Paeria quan n’era regidor. Per ara, una amplia majoria de la cambra -inclosos el PSC i els comuns- ha aprovat un dictamen que diu que Juvillà mantindrà l’escó almenys fins que no hi hagi sentència ferma. La decisió final serà del Tribunal Suprem, que amb tota seguretat ratificarà la sentència del TSJC. Abans, però, la junta electoral ja ha entrat en joc: el 22 de desembre va donar deu dies a la mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs, per tal de comunicar quina decisió s’havia adoptat un cop rebuda la sentència del TSJC. Borràs s’ha compromès a garantir els drets dels parlamentaris.

Sense marxar de la CUP, Eulàlia Reguant també s’enfrontarà a un judici aquest 2022 que podria comportar la seva inhabilitació. La diputada de la CUP s’enfronta a sis anys de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència greu per haver-se negat a respondre a Vox durant el judici del procés. La jutjarà el Tribunal Suprem, que ja ha ordenat l’obertura de judici oral perquè les parts presentin els escrits d’acusació i de defensa. Encara no hi ha data per la vista, però tot apunta que serà aquest any que comença. Reguant, com també Antonio Baños, van negar-se a respondre com a testimonis a les preguntes del partit d’extrema dreta, que exercia com a acusació particular el febrer de 2019. Ara, tres anys més tard, el cas arribarà finalment a judici.

La macrocausa pels preparatius de l’1-O, encallada

Una de les primeres causes contra el procés, i que ha servit per fonamentar moltes de les causes posteriors. El jutjat d’instrucció 13 ha investigat durant quatre anys una trentena d’alts càrrecs de la Generalitat pels preparatius del referèndum. Entre d’altres, hi ha implicada l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga -ara pendent del TSJC, perquè és aforada- o l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo. Se’ls ha processat pels delictes de malversació, desobediència, prevaricació i revelació de secrets, però encara no hi ha data de judici ni escrits d’acusació i, de fet, el cas es troba ara com ara aturat mentre es resol una qüestió de competència amb el jutjat d’instrucció 18, que investiga l’acció exterior de la Generalitat i se solapa en alguns casos amb la investigació amb el que es vol jutjar a l’Audiència de Barcelona arran de la investigació del 13. Aquest nou any, aquesta carpeta continuarà avançant.

Els arquitectes de l’1-O, pendents de judici

De la macrocausa del jutjat 13 se’n van despenjar ja fa uns mesos els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, considerats per la Fiscalia els “arquitectes” de l’1-O. Tots dos eren alts càrrecs del Departament d’Economia que pilotava l’any 2017 Oriol Junqueras, i els encarregats segons el ministeri fiscal dels preparatius del referèndum. Com alguns dels seus col·legues del jutjat 13, tots dos estan processats per malversació de fons públics, prevaricació, revelació de secrets i desobediència, però la Fiscalia encara no ha presentat escrits d’acusació. Tots dos esperen data per al seu judici, que es farà al TSJC i que podria arribar aquest 2022. A dia d’avui, són diputats d’ERC al Parlament i la decisió que prengui el tribunal pot, com a mínim, comportar la seva inhabilitació. El mateix tribunal assuimrà també la causa de Garriga, processada al jutjat 13 i ara aforada perquè és consellera.

L’acció exterior, a les beceroles

Una causa recent, que es troba encara a les beceroles, és la que fa referència a l’acció exterior de la Generalitat. A finals d’aquest any han passat per davant la jutgessa d’instrucció del jutjat 18 alguns dels principals investigats, que inclouen l’exconseller Raül Romeva i una desena d’alts càrrecs, alguns dels quals estan implicats també en la macrocausa del jutjat 13 i perseguits també per la via comptable a través del Tribunal de Comptes. En aquest any que comença, continuarà la fase d’instrucció i es podria arribar a agrupar aquesta causa amb la que ja s’ha instruït al jutjat 13. Segons la defensa, s’investiguen els mateixos fets en dues instàncies diferents, però per ara la jutgessa del 18 ho ha descartat. El cas, de tota manera, tot just ha començat.

El Tribunal de Comptes, amb les fiances a la butxaca

Lligada amb la del jutjat 18, hi ha la causa al Tribunal de Comptes, que per ara ja ha aconseguit la fiança de 5,4 milions d’euros que demanava als governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont per les despeses en acció exterior. L’informe de l’òrgan fiscalitzador analitza les despeses entre els anys 2011 i 2017 i ja es va incloure a la causa del 13. Després de més d’un any d’investigació, la Fiscalia va presentar una denúncia al jutjat 18, que va obrir una causa contra Romeva i altres alts càrrecs. Amb el Tribunal de Comptes renovat, aquest any que comença haurem de veure com avança la causa i si s’accepten finalment els avals de la Generalitat per treure pressió als dirigents perseguits. L’encarregada de veure el cas serà una lletrada de l’òrbita del PP, Elena Hernáez.

El cas Volhov, incomprensible

El totum revolutum que suposa l’operació Volhov, que analitza el finançament del procés, ha convertit aquesta causa, pilotada pel jutge Joaquín Aguirre al jutjat 1 de Barcelona, en pràcticament incomprensible. Durant el 2022 continuarà en fase d’instrucció i anirem veient els enfrontaments d’Aguirre -que es caracteritza per no ser un magistrat gaire ordenat a l’hora de treballar- i la Fiscalia i les defenses. Fins i tot el ministeri fiscal ha qüestionat algunes de les investigacions del jutge i les ha considerat “prospectives” o que vulneren els drets dels investigats. La causa investiga des de requalificacions urbanístiques fins a Tsunami Democràtic. De fet, aquesta carpeta, que afecta David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Solé i Josep Alay, entre d’altres, ha passat a l’Audiència Nacional, que fa anys que investiga per terrorisme l’organització que va liderar les protestes post-sentència.

L’operació Judes: on és el terrorisme?

Una de les operacions més controvertides de l’any 2019 va ser l’operació contra els CDR acusats d’un suposat delicte de terrorisme, poc abans que es fes pública la sentència de l’1-O. Des d’aleshores, la causa s’ha anat desinflant, malgrat que alguns dels investigats van passar uns mesos a la presó. La causa, pilotada per l’Audiència Nacional, continua sense poder acreditar el terrorisme malgrat els informes de la Guàrdia Civil i la pressió de la Fiscalia. Aquest any ha acabat la instrucció i s’han processat els activistes. Està previst que durant el 2022 es vagin resolent els recursos presentats per les parts i hi pugui haver l’escrit d’acusació de la Fiscalia, amb la petició de pena contra els tretze independentistes afectats. La defensa ha assenyalat diverses vegades que la causa està plena d’irregularitats i de vulneracions de drets, i fa uns mesos va revelar l’existència d’una causa secreta, prèvia a l’operació Judes, que va investigar els mateixos activistes.

El segon judici a Torra

A principis d’any, el 17 de març, es farà el segon judici a l’expresident Quim Torra per la pancarta al Palau de la Generalitat. No serà un judici tan destacat com el primer, que va acabar apartant-lo de la presidència, i es farà en un jutjat ordinari de Barcelona, perquè ja no és aforat. Si la jutgessa María Domínguez Tristán manté el criteri del TSJC, Torra serà condemnat per desobediència i inhabilitat uns mesos més per a l’exercici de càrrec públic. Des que va deixar la presidència, al setembre de 2020, Torra ha tinc un paper secundari i ha condicionat poc el dia a dia de la política catalana. No forma part de Junts, i n’ha criticat alguns dels seus dirigents, i també ha carregat contra ERC i el Govern, sovint a través de Twitter. El seu judici serà ràpid i la sentència tampoc es farà esperar.

Els diversos casos contra Alay

Un dels noms a tenir en compte l’any 2022 serà el de Josep Alay, que s’enfronta a diverses causes relacionades amb el procés. La famosa trama russa, destapada pel The New York Times i que ha anat perdent pistonada, és només una de les carpetes judicials que esquitxen el director de l’oficina de l’expresident Puigdemont. Aquest any que comença s’enfrontarà al judici pel viatge a Nova Caledònia, on va anar per fer d’observador del referèndum. A falta de saber-se la data del judici, Alay s’enfronta a tres anys de presó i 17 d’inhabilitació pels delictes de malversació i prevaricació. A banda, el responsable de l’oficina de Puigdemont també està implicat en la causa del Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional.

L’advocat al punt de mira

La causa que afecta l’advocat Gonzalo Boye és complexa. Barreja blanqueig de capitals, narcotràfic i l’advocat sosté que se li han vulnerat drets fonamentals i que la jutgessa instructora és responsable d’encobriment d’assassinat. El cas investiga la suposada falsificació d’una documentació per recuperar uns diners que, segons la jutge, serien del narcotraficant Sito Miñanco. Boye té clar que tot és fals, però no és optimista respecte a aquest procediment i té clar que hi ha una operació per “treure’l de circulació”. Tot apunta que aquest 2022 es fixarà la data de judici contra l’advocat de Puigdemont i tants altres dirigents independentistes, que manté que la causa no té cap fonament i que les proves acrediten que s’hauria d’haver arxivat ja fa temps.

Vivet, Sas i els represaliats a peu de carre
r

Més enllà de polítics o personatges mediàtics, la “segona onada” de la repressió, com la va batejar Òmnium, es caracteritza per les causes judicials contra activistes de peu de carrer. El 2022 tornarà a estar marcat per judicis contra manifestants i activistes -ara amb el canvi de criteri de la Generalitat, que deixarà d’exercir d’acusació particular en aquells casos on no es puguin acreditar lesions a funcionaris públics. Un dels que hi ha previst és el de les protestes per la investidura fallida de Puigdemont, que s’havia de fer aquest any però es va ajornar després de la retirada de la Generalitat. També en aquest nou any veurem com acaben dues causes que s’han convertit en paradigmàtiques, les de Marcel Vivet i Adrián Sas. Tots dos han presentat recursos contra les sentències que els condemnen a cinc anys i tres anys i mig de presó, respectivament.

El cas Borràs, entre la lawfare i les presumptes irregularitats

Una altra de les carpetes judicials que avançarà aquest 2022 és la de Laura Borràs, investigada per presumptes irregularitats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. La seva defensa, dirigida per Gonzalo Boye, sosté que es tracta d’una persecució política i que Borràs no va posar la mà a la caixa mentre era al capdavant de la institució. La Fiscalia veu indicis de malversació per adjudicacions a dit de diversos contractes. La causa es troba encara en fase d’instrucció i no hi ha prevista data de judici. Quan s’obri judici oral, la pressió es traslladarà al Parlament, que haurà de decidir si suspèn la condició de de diputada de Borràs, tal com estableix el reglament en els casos de presumpta corrupció.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-1-2022)

171 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: