MÉS DE 100.000 ADULTS NASCUTS FORA DE CATALUNYA APRENEN EL CATALÀ

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha lliurat aquest divendres l’Informe de Política Lingüística 2018 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. L’estudi, presentat el mes de juliol, constata que més de 100.000 persones adultes, majoritàriament nascudes fora de Catalunya, han après català el 2018. D’altra banda, 142 universitats del món han ofert docència en català; 86 de 27 països amb ajuts de l’IRL i hi ha hagut 6.194 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres.

L’Informe també destaca que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha incrementat un 5% el nombre d’alumnes respecte de l’any anterior i ha superat els 80.000 inscrits en els 3.700 cursos que ha impartit. El 72,4% del total d’aquests alumnes són nascuts a l’estranger.

Per donar resposta a l’increment d’aprenents no alfabetitzats o amb dificultats d’aprenentatge, la Direcció General de Política Lingüística i el CPNL han creat el nou curs oral ‘Ep! Escolta i Parla’. El curs proporcionarà una fluïdesa oral equivalent a la del curs de català de nivell A2. Pilotat el 2019 a sis ciutats de Catalunya, està previst que el 2020 s’integri a l’oferta formativa general dels 22 centres del CPNL.
A les escoles i instituts, amb 1,3 milions d’alumnes, s’han desplegat 128 plans d’entorn per reforçar la llengua entre més de 400.000 alumnes de 1.293 centres educatius i s’han establert aules d’acollida en 686 centres educatius per a 12.000 alumnes nascuts a l’estranger.

28.274 persones s’han inscrit a les proves de 2018 per obtenir els certificats oficials de català, que tenen reconeixement internacional i validesa indefinida i són valorats en els àmbits acadèmic i laboral (administracions públiques, empreses i institucions).
Durant el 2018 s’han intensificat els programes de foment del català en l’àmbit socioeconòmic. La Direcció General de Política Lingüística ha estès el programa Ofercat de sensibilització i anàlisi de la situació lingüística a 4.500 establiments de Castelldefels, Cornellà, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També ha desplegat el programa Emmarca’t, adreçat a 312 empreses de 406 marques notòries. El Consorci per a la Normalització Lingüística ha signat 2.128 convenis amb empreses de Catalunya, 600 més que l’any 2017.

L’informe també aborda el consum mediàtic i cultural en català. S’hi assenyala que TV3 tanca el 2018 amb una quota del 14%, obté novament el lideratge absolut anual i aconsegueix un nou rècord com a líder a Catalunya per novè any consecutiu, amb la millor quota dels últims 6 anys. També subratlla que el consum de ràdio en català és majoritari mentre que el consum de diaris i revistes en català es manté. Assenyala, així mateix, que 9 dels 10 webs més vistos a Catalunya tenen versió catalana. Quant al consum específicament cultural, l’informe destaca que creixen els espectadors de sèries i pel·lícules en versions originals, en català i en altres llengües i que el català és la llengua majoritària d’espectacles i arts escèniques.

Un any més, l’informe revela la difícil situació del català en l’àmbit jurídic i judicial. Només un 7,7% de les sentències judicials són en català; la mitjana de català en els registres de la propietat, mercantil i de béns mobles és només del 13,6% i tan sols un 9,39% de documents notarials són en català, tot i que aquest darrer percentatge creix respecte del 2017. D’altra banda, només el 8,79% de documents mercantils són en català, un volum inferior al 2017. Els cursos de llengua catalana i de llenguatge jurídic adreçats al sector han tingut 1.442 alumnes.
Enquesta d’usos lingüístics

L’any 2018 la Direcció General de Política Lingüística ha impulsat conjuntament amb l’Idescat l”Enquesta d’usos lingüístics de la població’. L’operació ha permès saber que el 94,4% de la població entén el català, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. Com destaca l’Informe de Política Lingüística 2018, el coneixement del català creix en percentatge i en nombre absolut en les quatre habilitats lingüístiques mentre que el castellà té uns índexs de coneixement de quasi el 100% en totes les franges d’edat. Pel que fa a l’índex de transmissió intergeneracional en català (diferència entre la població que parla català amb els fills i la que ho fa amb els progenitors) és de 7,5 punts favorables al català. Els resultats de l’EULP 2018 també reflecteixen un alt interès per aprendre català o millorar-ne els coneixements, especialment entre la població estrangera (61,7%).

Augment dels coneixements d’aranès

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 constata l’increment del coneixement d’aranès en nombres absoluts. Entre la població adulta de l’Aran, el 83,3% de la població entén l’aranès, el 73,5% el sap llegir, el 60% el sap parlar i el 45,8% el sap escriure. Des de 2008 ha augmentat sobretot l’habilitat de llegir (14 punts) i escriure (11 punts) en aranès. És especialment rellevant l’increment de coneixements entre la població jove, de 15 a 29 anys de l’Aran, amb aquests percentatges: el 90,6 % l’entén, el 75,2% el sap parlar, el 87,4% el sap llegir i el 72,2 % el sap escriure.

El 2018 també destaca la creació i impuls del Cens d’entitats per al foment de l’ús i el coneixement de l’occità. Com a novetat, l’Informe destaca la publicació de la nova eina ‘Dictades en linha’ amb 90 dictats interactius i autocorrectius en les modalitats aranesa i occitana referencial.
Informa:RACOCATALA.CAT (22-11-2019)

159 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: