Els signants consideren que la llista “sintetitza com cap altra la dignitat i els anhels de llibertat i de justícia expressats pel poble de Catalunya en el referèndum de l’1-O i en la proclamació de la República Catalana que se’n va derivar, en una lluita popular àmpliament compartida”.

Es tracta d’una iniciativa independent per donar suport a Puigdemont, al conseller Toni Comín i a la consellera Clara Ponsatí, números dos i tres de la candidatura.

Entre les primeres firmes recollides hi ha les de l’expresident balear Cristòfol Soler, la cantautora Maria del Mar Bonet, l’escriptora Isabel-Clara Simó, l’antropòleg Eudald Carbonell, el sindicalista pagès Pep Riera, les actrius Lloll Bertran, Txe Arana i Pepa Arenós, el professor i activista Josep Guia, l’economista Jordi Galí o l’empresari Joan Canadell, un dels líders de la llista independentista que s’ha imposat a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Paral·lelament, a les Illes Balears s’ha activat un manifest titulat “Crida per a un comitè de suport a Carles Puigdemont”​, amb més de 400 adhesions recollides fins a l’actualitat.

El manifest

El manifest remarca que “el fet que persones com el Puigdemont, Comín i Ponsatí puguin ser elegides i exercir amb normalitat el seu càrrec al Parlament Europeu genera pànic a l’Estat espanyol. És per això que des dels aparells de l’Estat han volgut impedir-ho tant sí com no”.

També s’afirma que el veto fallit de la JEC a les seves candidatures “posa clarament en relleu fins a quin punt molesten a determinats aparells de l’Estat espanyol, instal·lats en una persistent acció repressiva i autoritària. Saben que, si són escollides, no podran ser inhabilitades i que podran recollir l’acta i fer-la servir com ningú per portar la causa catalana al centre del debat europeu”.

Així mateix, el manifest sosté que “si alguna cosa fa por als aparells de l’Estat espanyol és el president Carles Puigdemont i les altres persones forçades a prendre el camí de l’exili, en l’eficient acció d’internacionalització que estan fent del conflicte entre Catalunya i Espanya, que desacredita la justícia espanyola i palesa la seva obsessió persecutòria”.

Els signants

A més de les persones ja esmentades, entre els primeres signants destaquen actrius i actors com Txe Arana, Toni Albà, Manel Barceló, Enric Majó i Sergi Mateu i d’artistes del món musical com Biel Majoral, Vicent Torrent (Al Tall), Santi Arisa, Celdoni Fonoll i Isidor Marí i el dramaturg Manel Molins. També el de noms de la literatura, el periodisme i l’edició com Núria Albó, Vicenç Altaió, Isabel-Clara Simó, Victor Alexandre, Jordi Cabré, Imma Tubella, Antoni Dalmases, Bartomeu Mestre, Matthew Tree, Ramon Balasch, Martí Anglada, Carles Porta, Alfons Llorenç, Miquel Riera, Vicenç Relats, Mireia Costa-pau, Marta Costa-pau, Joan Rendé, Xavier Cortadellas o Judit Pujadó.

També subscriuen el text la restauradora Ada Parellada, l’economista Jordi Galí, l’antropòleg Eudald Carbonell, el metge i el director de cinema Ventura Pons, la dibuixant Mariel Soria i el dissenyador gràfic Miquel Llach, així com els professors universitaris Ramon Cotarelo, Salvador Cardús, Joan Ramon Resina, Carles Boix, Vicent Brotons, Maria Conca, Josep Ferrer, Pere Oriol Costa i Josep Maria Vilajosana. Així mateix, consten entre els primers adherits al manifest els historiadors Jordi Casassas, Agustí Colomines, Miquel Crusafont, Joan Garriga, els lingüistes Rosa Calafat, Nicolau Dols, Enric Larreula i Miquel Strubell i els investigadors científics Manel Esteller, Jaume Bertranpetit i Josep Dalmau.

Hi són també presents activistes independentistes històrics com Jaume Renyer, Jaume Sastre, Pere Pugès, Jaume Marfany, Carles Benítez, Jordi Manyà o Joan Contijoch, promotors culturals com Carme Renedo, Fèlix Martí, Jordi Porta, Oriol Creixells, Joan Matamala, Mònica Sabata, Àngels Folch, Neus Portet, M. Glòria Casanovas i activistes ecologistes com Toni Altaió, Jordi Puig, Manel Larrosa i Santi Vilanova.

El firmen també la militant de la CUP i independentista històrica Blanca Serra, l’expresoner independentista dels anys vuitanta Carles Benítez, juntament amb exdiputats al Parlament de Catalunya com l’expresident Artur Mas, M. Àngels Cabassés, Marina Geli, Àngel Colom, Jaume Rodri, Ferran Mascarell, Toni Strubell, l’expresident del Parlament Joan Rigol, l’exeurodiputat eivissenc Bernat Joan, l’exdiputada al Parlament de les Illes Esperança Marí o l’exregidora de Barcelona Núria Carrera.

També té el suport de l’expresident del Partit Socialdemòcrata d’Andorra, Vicenç Alay, d’activistes de la Catalunya del Nord com Daniela Grau, Francesc Bitlloch i Joan Pere Le Bihan i del País Valencià com Antoni Roderic –que amb Josep Guia és candidat a la llista Lliures per Europa–, l’escriptor Manel Rodríguez Castelló, l’expresident d’ACPV Vicent Martínez Sancho, el capellà Honori Pascual i el professor Sal·lus Herrero.

Informa:ELNACIONAL.CAT (14-5-2019)