MÉS REPRESSIÓ JUDICIAL: EL TS OBVIA LA FISCALIA I DEIXA TORRA SENSE ESCÓ

El Tribunal Suprem manté Torra sense escó
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat suspendre l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 4 de gener i, per tant, avala la pèrdua de la condició de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra, segons ha pogut saber l’ARA i ha confirmat hores després el Suprem. La decisió es refereix a la suspensió cautelar i teòricament no prejutja el fons de la decisió -pendent de resolució durant les properes setmanes-, és a dir, si la JEC tenia competència per dictar aquesta resolució. La pilota passa ara al Parlament: acatar o no acatar, aquesta és la qüestió.

Qui surt desautoritzada és la Fiscalia, que s’havia posicionat clarament a favor de la suspensió cautelar i, per tant, contra la JEC. El fiscal en cap de la secció contenciosa administrativa, Pedro Crespo, havia incorporat diverses sentències del Tribunal Constitucional per defensar la tesi contra l’autoritat de la Junta Electoral per decidir sobre qüestions similars.

Teòricament, la presidència de la Generalitat no estaria en l’aire, ja que la JEC no ha entrat en la qüestió de la presidència i s’ha limitat a anul·lar l’escó. El lletrat major del Parlament sosté que, si bé per ser elegit president cal ser diputat, no és causa de cessament no tenir l’escó.

Els arguments de la sala

Els magistrats esgrimeixen principalment dos arguments per mantenir la inhabilitació ordenada per la JEC. Per una banda, defensen que la junta és competent per retirar la condició de diputat a partir d’una sentència no ferma per causa d'”inelegibilitat sobrevinguda”. Una potestat que li va atorgar la reforma legal pactada entre PSOE i el PP l’any 2011. I per una altra, creuen que l’acord impugnat no genera una situació irreversible, com havien defensat tant Torra com la Fiscalia.

¿Quin sentit tindria, sinó, mantenir l’anul·lació de l’escó i generar un conflicte institucional amb el Parlament amb possibles conseqüències constitucionals si pensessin acabar donant la raó a Torra, és a dir, si acabessin decidint que la JEC no tenia competències per anul·lar el seu escó?

El paper del Parlament

El conflicte institucional està servit, ja que el Parlament pot decidir desobeir la resolució de la JEC, afirmant que l’òrgan administratiu -ara emparat pel Suprem- no té competència per retirar la condició de diputat ni per imposar el compliment de la seva resolució. Les conseqüències penals no són difícils de preveure, amb la fabricació d’un nou cas Atutxa, el president del Parlament basc que va ser suspès per desobediència.

El PSC i Cs ja han reclamat aquest dijous al president de la cambra, Roger Torrent, que demani un nou informe als lletrats sobre la situació del president del Govern, Quim Torra. Els juristes en van fer un, però socialistes i taronges en volen un altre perquè aquesta vegada es pronunciï sobre com afecta la nova decisió del Suprem. Fonts parlamentàries expliquen que Torrent ha pres nota de la petició, però no ha comunicat què farà. Només és potestat seva demanar aquest tipus d’informes i l’oposició no els pot forçar pel seu compte. El PSC i Cs volen que l’informe estigui fet per dilluns abans del ple.

Informa:ARA.CAT (23-1-2020)

153 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: