“M’EXPLICO”, EL LLIBRE DE PUIGDEMONT: CLAR I CATALÀ

“El llibre de Puigdemont: notes de lectura ”
«Llegint el llibre, la sensació que el 2017 es va fer un salt endavant enorme, incomparable, que no sembla que puga tenir marxa enrere, resulta molt reforçada»

( VICENT PARTAL )

Avui es posa a la venda, finalment, el primer volum del llibre del president Carles Puigdemont, M’explico. El llibre Ă©s un recompte d’allĂČ que passa des de la investidura fins a les eleccions del 155. Puigdemont el va elaborar seguint una metodologia poc habitual a les nostres terres: el periodista Xevi Xirgo, director del Punt Avui, es va anar trobant de manera regular amb ell i va anar enregistrant i anotant tot el que passava. Aquest enorme volum d’informaciĂł, Xirgo l’ha triat i garbellat, aconseguint d’escriure un llibre fonamental, a curt i llarg termini. M’explico es fa llegir molt bĂ©, perĂČ al mateix temps tĂ© la profunditat que el seu paper, indiscutiblement histĂČric, reclama.

El mĂštode amb quĂš s’ha fet el llibre Ă©s fonamental per a entendre’l. Segons que han explicat tant Xirgo com Puigdemont mateix, no hi ha res adulterat posteriorment. El Puigdemont que apareix retratat en cada moment Ă©s el Puigdemont de cada moment, no necessĂ riament el d’ara. I aixĂČ li dĂłna un valor de testimoniatge Ășnic que explica molt bĂ© el personatge. Abans que polĂ­tic, el president Puigdemont Ă©s –continua essent– un periodista, i per tant, hi ha coses que ni li passa pel cap de fer-les.

Llegit en el seu conjunt, el volum genera una imatge molt clara de la manera com va funcionar el govern de Junts pel SĂ­ i dels dubtes i les certeses que ens van portar al Primer d’Octubre i a la declaraciĂł d’independĂšncia. SerĂ  molt difĂ­cil, especialment en un moment com l’actual, on hi ha tants insults i tensiĂł entre els independentistes, que aquest fragment o aquell altre no siguen usats com a municiĂł. Aquest Ă©s un risc evident i un perill davant el qual nomĂ©s poden argumentar-se dues coses. La primera Ă©s que, malgrat tot, els fets sĂłn cada vegada mĂ©s indiscutibles i difĂ­cils de rebatre. Tot allĂČ que va passar i tot allĂČ que no va passar. I la segona Ă©s que, a risc de tot, tothom tĂ© el dret i la necessitat d’explicar-se i, si de cas, Ă©s el lector qui ha de saber posar cada explicaciĂł a la casella corresponent.

Els anys de govern del president Puigdemont es van cometre errors, que ell Ă©s el primer de reconĂšixer, perĂČ tambĂ© molts encerts. I llegint el llibre, la sensaciĂł que es va fer un salt endavant enorme, incomparable, que no sembla que puga tenir marxa enrere, resulta molt reforçada. El comportament fals i indecent, absolutament antidemocrĂ tic, dels polĂ­tics espanyols queda documentat fins a uns extrems impossibles de rebatre. La misĂšria moral del poder fĂ ctic catalĂ  –en podrĂ­em dir així–, tambĂ©. L’atenciĂł que Europa fixa sobre el procĂ©s es veu mĂ©s del que s’havia vist mai. Hi ha polĂ­tics independentistes que no n’ixen gens ben parats, de tots els partits, i hi ha episodis on el president Puigdemont mateix no queda gens bĂ© –cosa que no fa sinĂł remarcar l’audĂ cia del mĂštode emprat. PerĂČ per damunt de tot emergeix la credibilitat del moviment per la independĂšncia i la seguretat que es van cremant etapes histĂČriques. Llegir M’explico ens reforça en la idea que el 2017 va ser una batalla. Fonamental, perquĂš el Primer d’Octubre ja serĂ  sempre l’inici de la RepĂșblica de Catalunya, perĂČ una batalla mĂ©s, al cap i a la fi. I que s’han construĂŻt i activat molts dels elements que dibuixen com a factible la possibilitat final d’una victĂČria sobre l’estat espanyol.

Un d’aquests elements Ă©s, sens dubte, la tenacitat i la visiĂł de Puigdemont. El president a l’exili ha volgut aturar la publicaciĂł del text fins passades les sentĂšncies del Suprem per no perjudicar els presos polĂ­tics. I aixĂČ ha fet que no haja respost durant anys a acusacions intencionades que volien presentar-lo com una mena de fugitiu a la recerca d’una soluciĂł personal. Evidentment, qui vulga seguir amb aquest joc ho farĂ  passe el que passe i explique ell el que explique. PerĂČ la rotunditat del llibre ho fa molt difĂ­cil –pendents, a mĂ©s, del segon volum, sobre l’exili, en quĂš segurament sabrem mĂ©s coses. El vĂ­deo publicat aquesta setmana per Puigdemont i que havia d’emetre TV3 en cas que fos detingut a causa del referĂšndum Ă©s revelador de la seua decisiĂł d’anar a totes i de la seua voluntat de no rendir-se davant les amenaces –i un complement excepcional, per tant, de les coses que explica al llibre.

El llibre arriba, a mĂ©s, en uns dies en quĂš els presos polĂ­tics han començat una nova fase de mĂ©s presĂšncia pĂșblica. Especialment, pel que fa al vice-president Oriol Junqueras. Que Puigdemont i Junqueras tornen a la primera fila del debat pĂșblic Ă©s important i enforteix molt els respectius projectes polĂ­tics, jo ho considere una bona notĂ­cia. En aquest sentit, M’explico parla del passat, perĂČ Ă©s evident que tambĂ© projecta llums sobre el futur del paĂ­s i ajuda a clarificar en quĂš es diferencien, legĂ­timament, els dos grans projectes que l’independentisme tĂ© avui davant.

Al final serem els ciutadans els qui decidirem a les urnes quin dels dos Ă©s el camĂ­ que cal seguir ara. I siga quina siga la tria, estic segur que tothom acceptarĂ  el veredicte popular. PerquĂš la tria siga com mĂ©s encertada millor, les explicacions sobre quĂš va passar tambĂ© importen. És veritat que no sĂłn la qĂŒestiĂł mĂ©s determinant –espere que la mĂ©s determinant siga el projecte de futur que els uns i els altres, i els de mĂ©s enllĂ , presentaran. PerĂČ no crec que ningĂș puga discutir que, com mĂ©s clar siga tot allĂČ que ha passat aquests anys,molt millor.
Informa:VILAWEB.CAT (23-7-2020)

313 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: