MILIAN MESTRE: ” PER DEFENSAR EL CATAL√Ä A L’ESCOLA AZNAR EM VA CONVERTIR EN ENEMIC IRRECONCILIABLE “

( NICOLÀS TOMÀS )
Va ser un dels fundadors d’Alian√ßa Popular, que despr√©s es convertiria en el Partit Popular i que, amb Aznar, l’acabaria empenyent fora. En aquesta condici√≥, Manuel Milian Mestre (Morella, 1943) coneix G√®nova 13 com poques persones. Ara s’ho mira tot des de fora, des del seu despatx de Foment del Treball. Per√≤ ho segueix tot amb atenci√≥. No compra l’estrat√®gia de defensa matussera que ha adoptat Pablo Casado davant B√°rcenas. Tampoc l’estrat√®gia que ha seguit la formaci√≥ a Catalunya. Per√≤ aix√≤ ja ve de massa lluny. Est√† enllestint un nou llibre, de t√≠tol molt simptom√†tic: El entierro de la gaviota.

El PP tenia un bon candidat, Alejandro Fernández, que semblava solvent. I ha acabat empitjorant resultats i amb el primer sorpasso de Vox. Què ha fallat?
Evidentment hi ha una q√ľesti√≥ personal: va tenir un incident familiar. Aix√≤ afecta greument la capacitat d’una persona. Tot i aix√≤ √©s un gran candidat. I t√© la gran virtut que no ve la burgesia, sin√≥ que ve del poble. El seu pare va emigrar d’Ast√ļries a Tarragona. Sap el que √©s l’ascensor social. Per√≤ clar, hi ha un problema de fons. Un error descomunal per part del partit a Madrid de posar la m√† un cop m√©s a Catalunya, quan no tenen ni puta idea del que passa a Catalunya. Pots posar a la meva boca “puta idea”. Han posat sempre la m√† i no han deixat cr√©ixer la gent d’aqu√≠. Ha estat un partit sempre intervingut. Per aix√≤ l’any 2000 vaig haver de dir ad√©u. Aznar √©s el responsable del desenfocament del PP respecte de Catalunya. Un altre error del partit ha estat enviar paracaigudistes aqu√≠.

Com Cayetana √Ālvarez de Toledo?
Evidentment. Per√≤ ve de lluny. Primer va ser Guillermo Cort√°zar. Despr√©s ha estat la Cayetana. I ara han estat les dues noies [Lorena Rold√°n i Eva Parera]. Per molt que siguin catalanes, venien d’un altre partit. En detriment de gent molt preparada del partit. Hi ha un procediment sistem√†tic de subvalorar els catalans i sobrevalorar les persones que envien en paracaigudes. √Čs un dels errors fonamentals del partit a Catalunya. I a tot aix√≤ cal sumar-hi una estrat√®gia equivocada. L’estrat√®gia del partit des que es va fundar era encarnar la personalitat de Catalunya, el catalanisme, i projectar-lo a la pol√≠tica nacional.

Una mica com el model de Feijoó.
I com va fer Francesc Camb√≥. Aquesta era la idea. I la cosa √©s que en la fundaci√≥ utilitz√†vem com a llibre d’inspiraci√≥ Per a la conc√≤rdia de Camb√≥. Per√≤ aqu√≠ hi ha hagut una falta d’intel¬∑lig√®ncia estrat√®gica. El partit a Catalunya no ha pogut desplegar la seva pr√≤pia estrat√®gia despr√©s de Fraga. Amb Fraga hi havia una perfecta conviv√®ncia amb Jordi Pujol. Jo era la frontissa. Aix√≤ se’n va anar en orris amb Aznar. I a partir d’aqu√≠ el partit ha navegat en aig√ľes turbulentes i equivocades a Catalunya.

Recullen els fruits d’un problema que ve de molt lluny?
Sí. De molt lluny. A Madrid no volen entendre la personalitat individual del partit a Catalunya. Creuen que això és una delegació. Mentre sigui una delegació del partit nacional, això no funcionarà a Catalunya. O morirà. Això Fraga ho va respectar sempre. No feia un pas a Catalunya sense escoltar-me. Però ara no volen entendre que no volem que ens dictin uns senyors de fora.

El problema √©s m√©s de miopia pol√≠tica o que directament han prescindit de Catalunya per centrar-se en la resta de l’Estat?
Jo crec que hi ha les dues coses. Primer, hi ha una gran miopia política. No oblidis mai el castellanisme exacerbat del senyor Aznar. El clan de Valladolid va fer molt mal al partit. La causa de la meva sortida són els xocs amb aquella gent. Aquest pecat original existeix per la visió castellanista o centralista del partit.

Dona credibilitat al relat de Bárcenas, assenyalant fins a tres dècades de finançament il·legal del partit?
No tinc not√≠cia del tema. D’entrada, a mi no m’agrada la llei de finan√ßament de partits. √Čs un error enorme deixar els partits a merc√® del que puguin recollir. Per√≤ evidentment el senyor B√°rcenas era el tresorer. No s√© el que va fer. Els √ļltims vint anys jo he estat fora del partit. Que pot acreditar coses irregulars? Segur. No ho dubto. Per√≤ jo no ho s√©. Jo el que em pregunto √©s de qui s√≥n els diners que hi ha a Su√Įssa. Si s√≥n realment del senyor B√°rcenas o s√≥n d’alg√ļ m√©s. No en tinc ni idea, per√≤ m’estranya molt que un tresorer del partit pugui fer aquest magatzem de milions. Jo no m’empasso que B√°rcenas ho fes pel seu compte sense coneixement dels caps de la casa. El jutge no s√© qu√® dir√†, per√≤ jo no m’ho empasso.

Des d’Aznar, el PP no t√© ni puta idea del que passa a Catalunya

El partit est√† enfangat en molts casos i que apunten cap a la c√ļpula. Un partit amb tantes sent√®ncies per corrupci√≥ podr√† aguantar?
Un partit tan tocat com el PP ho t√© dif√≠cil per aguantar, pel que fa al paper i la responsabilitat dels que l’han dirigit. Per√≤ √©s salvable. Jo tinc clar el nucli fundacional del partit. De fet, estic preparant un llibre que es diu El entierro de la gaviota, on explicar√© tot. Com el vaig fundar, qui em va ajudar… Perqu√® el vaig parir jo. A Fraga se li va oferir la idea. El dia 9 de gener de 1970 al restaurant Jockey de Madrid. Sopar del banquer Santacreu, el senyor Ballar√≠n Marcial i el senyor Fraga Iribarne, que havia deixat el govern fa uns mesos. Les idees fonamentals del partit eren tres: la reconciliaci√≥ de les dues Espanyes, el reformisme permanent i l’humanisme cristi√†.

El titula El entierro de la gaviota. Ja sembla que doni el partit per mort.
No √©s pr√≤piament un partit que est√† mort, sin√≥ una determinada concepci√≥ del partit est√† morta. Quan entra Aznar, trenca tota la filosofia fundacional. Es creuen m√©s savis que ning√ļ.

N’hi ha prou amb un canvi de seu, marxant de G√®nova 13?
√Čs que jo hi estic en contra. Em sembla una ocurr√®ncia que no t√© cap sentit. Jo he de canviar de seu com a s√≠mbol? Perqu√® s’ha finan√ßat amb irregularitats del senyor B√°rcenas? Doncs que carreguin les responsabilitats B√°rcenas i els senyors que han precedit Casado. No entenc que vulgui fer la ruptura f√≠sica quan √©s una ruptura simb√≤lica molt seriosa. Els responsables s√≥n Rajoy i Aznar. I han de donar explicacions sobre per qu√® van posar el senyor B√°rcenas. El problema no s√≥n les herbes dolentes; √©s que les han conreat i deixat cr√©ixer. Et desf√†s de la seu i qu√®? Que obri les portes i corri l’aire.

Converg√®ncia va comen√ßar abandonat la seu del carrer C√≤rsega i despr√©s refundant-se amb noves sigles…
√Čs que √©s l’error que podia cometre Casado. El que ha de fer √©s mantenir la unitat del partit i canviar l’estrat√®gia. Jo li he enviat diverses cartes dient-li que s’equivocava. Ara mateix en tinc una de sis folis que enviar√©. Parlo com a fundador. Jo s√© com va costar aixecar tot aix√≤. I el pobre Santacreu, que als primers moments va fotre m√©s de 500 milions de pessetes. Aquest home est√† mort, i a l’enterrament no va anar ning√ļ del partit.

Casado li ha respost alguna de les cartes?
Alguna s√≠. Per√≤ amb respostes diplom√†tiques. No tinc res contra Casado, per√≤ crec que l’estrat√®gia est√† equivocada. En el cas de Catalunya, al 100%. Aix√≤ li ho he dit per escrit.

Un partit tan tocat com el PP ho té difícil per aguantar, però és salvable

S’ha vist atrapat per l’extrema dreta de Vox?
Home, li han fet una putada. L’extrema dreta est√† creixent molt i bona part surt del PP. Comen√ßant per Abascal. Per√≤ un cop s’ha fet la g√®nesi de la criatura, despr√©s aturar-ho √©s molt dif√≠cil. Qu√® vols? Competir amb ells? Si competeixes amb ells, et talles les mans. Has de ser intel¬∑ligent per a reconduir les coses des d’una formulaci√≥ m√©s moderada. Marcar b√© les difer√®ncies. El tema de Catalunya no es pot enfocar com l’enfoca Vox. L’incident m√©s fort que vaig tenir amb Aznar cara a cara va ser per la llengua catalana. Vaig defensar el catal√† a l’escola, amb el suport de Fraga. Va sentir-se tan ferit que es va aixecar i va marxar. A partir d’aquell moment, em vaig convertir en el seu enemic mortal. Va amargar-me la vida fins a fer-me fora del partit que jo havia fundat, mentre ell estava a la UCD.

Casado ha alimentat el monstre que ara l’amena√ßa?
√Čs evident. Per√≤ el monstre de Vox tamb√© l’estan fomentant des de La Moncloa. √Čs la mateixa jugada, a la inversa, que va fer el PP amb els socialistes. El geni de Mariano Rajoy –que era un in√ļtil– tenia la idea que, si fomentaven Podemos, es trencaria el vot de l’esquerra. I el PSOE deixaria de ser un adversari potent.

Quin escenari queda a Catalunya després de les eleccions?
Ho veig molt complicat. Jo tota la vida he tingut molt clar que l’independentisme no √©s viable. Ara b√©, est√† arru√Įnant Catalunya. T’ho dic pel coneixement des de la patronal… El futur de Catalunya passa per una idea de participaci√≥ a Espanya des d’una perspectiva clarament catalana i catalanista. Jo sempre he tingut molt clars els conceptes. Per aix√≤ jo vaig col¬∑laborar sempre amb Jordi Pujol. L’independentisme avui est√† cometent grans errors.

Confia que la taula de diàleg pugui ser una forma de canalitzar-ho?
Un dels √ļltims informes que vaig fer pel govern Rajoy, des de la CEOE, era la proposta d’una taula de negociaci√≥. Una taula de negociaci√≥ on s’integressin les dues parts, l’Estat i la representaci√≥ dels partits pol√≠tics catalans. I que busqu√©s una soluci√≥ pactada. I aquesta soluci√≥ pactada, perqu√® pogu√©s tenir viabilitat, jo proposava la figura d’un √†rbitre. Fins i tot vaig posar noms: Miquel Roca, Alfredo P√©rez Rubalcaba, Joan Rosell i Juan Jos√© L√≥pez Burniol. Aquest informe, Rosell el va lliurar en m√† al president del govern. No en va fer ni cas i el va deixar, suposo, oblidat a La Moncloa. I quan va arribar Pedro S√°nchez, no s√© si se’l va trobar o alg√ļ li va cantar. L’√ļnica difer√®ncia √©s que l’√†rbitre es deia “relator”.

Llavors hi veu futur…
Mira, la Transició va ser una transacció. I el problema de Catalunya també ha de ser una transacció. Això es fa en una taula de negociació. A hòsties no es resoldrà.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-2-20219

99 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: