MILIONS DE DESPLAÇATS PER LA DECISIÓ D’UN HOME

“Milions de desplaçats per decisió d’un home”.

“Putin no és un president autoritari, és més que això, és un dictador forjat en el totalitarisme soviètic”.
(JOAN ANTONI GUERRERO VALL)
La guerra d’Ucraïna continua després de gairebé dues setmanes, després que Vladimir Putin decidís iniciar una invasió que ningú esperava. En els moments inicials del conflicte s’esperava que la incursió fos només una actuació ràpida per ampliar l’àrea d’influència del Donbass. Els fets posteriors han posat en evidència que no, que tot era molt pitjor que aquelles primeres hipòtesis. El que va venir després dels primers atacs va acabar donant la raó a tots aquells que sempre han vist en Putin el bategar d’aquella pulsió totalitària i així ho havien advertit des de feia temps. Putin no és un president autoritari, és més que això, és un dictador forjat en el totalitarisme soviètic, que ha estat esperant la seva oportunitat en la història fins ara. El dirigent rus ens ha fet tocar de peus a terra: desitjàvem un món on els conflictes es resolguessin de forma pacífica i ens hem adonat que hi ha conflictes que no es resolen perquè el motor de qui els promou és l’afany de dominació i submissió de voluntats. I així gairebé dos milions d’ucraïnesos i ucraïneses han abandonat el país, per la decisió d’un home.

Les conseqüències d’aquesta guerra es van colant en el nostre dia a dia, no hi ha cap mena de dubte. La incertesa està en saber ara si el món actual, o almenys la porció europea i occidental on s’ha aconseguit entre finals del segle XX i principis del XXI un grau de benestar més gran que en d’altres latituds, aconsegueix superar aquesta crisi amb certa rapidesa. La guerra és una crisi que colpeja Europa quan encara no ha superat tots els traumes lligats al sotrac de la pandèmia de la Covid-19 que, per cert, continua activa. Després de dos anys de crisi sanitària, el terrabastall geopolític manté la ciutadania europea en un escenari de tensions diverses. Plou sobre mullat.

Els efectes econòmics del conflicte s’estan començant a notar i encara ho faran més a mesura que es desencadenin les conseqüències derivades de les limitacions energètiques. Precisament aquest problema cau en un moment en què els països occidentals estan encara immersos en la transició ecològica, que ens ha de fer menys dependents de l’energia fòssil. Es tracta d’un canvi pendent a fer que la guerra d’Ucraïna (en cas de convertir-se en conflicte crònic) probablement obligui a entomar amb més celeritat. Caldrà revisar a nivell nacional quins han estat els entrebancs pel desenvolupament de les energies renovables i potser també caldrà fer revisió de les raons per les quals hi ha qui s’oposa al desenvolupament d’aquests projectes. Fins a quin punt té sentit bloquejar una alternativa energètica pel país que, al cap i a la fi, és una solució ecològica? I per què mantenir el bloqueig i la inacció quan es comprova que el món necessita alternatives?

Cal un debat a fons en molts àmbits i tots aquests debats estan ara impulsats per les experiències de dues crisis que ens han afectat. Els debats s’han d’entomar deixant a banda prejudici i sent molt conscients els canvis sobtats que el món ha hagut d’afrontar i que probablement haurà de seguir afrontant.
Informa:ELMON.CAT (9i-3-2022)

70 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: