MILIONS DE TURISTES I LA NOSTRA LLENGUA MORTA A BARCELONA

“Milions de turistes i una llengua morta”.
“Una llengua no s‚Äôha d‚Äôimposar, per√≤ s√≠ defensar. I a Catalunya, el catal√† s‚Äôha defensat amb massa tebiesa a totes les institucions, amb el temor que alg√ļ pogu√©s ofendre‚Äôs”.
( GEMMA AGUILERA )

El gran debat estratègic sobre el futur de Barcelona és, a voluntat dels poders econòmics i polítics de l’Estat, quants milions de turistes poden arribar a la capital de Catalunya en avions i en creuers, reproduint l’esquema caduc del turisme de masses i obviant volgudament l’evident potència de Barcelona com a centre de producció científica de nivell mundial. Naturalment, el futur econòmic de Barcelona és clau, però la capital no és només un pol generador de PIB. La seva funció transcendeix les fronteres de la ciutat i ha de ser una referència i una força cohesionadora en tots els àmbits de la vida de la societat catalana. El que passi a la capital marca tot el país.

Per aix√≤ √©s extremadament alarmant que el catal√† agonitzi entre les noves generacions de barcelonins. El seu √ļs social retrocedeix sense defensa davant de la voracitat del castell√† i va cam√≠ de ser residual. Nom√©s el 28% dels joves la tenen com a llengua d‚Äô√ļs habitual, mentre que el 62% parlen sempre en castell√†. En cinc anys, l‚Äô√ļs del catal√† entre els joves ha retrocedit set punts. Una dada que, de no revertir-se, convertir√† la llengua pr√≤pia de Barcelona en un element folkl√≤ric com ho s√≥n els barrets mexicans o les castanyoles a les botigues de records.

Ara b√©, a qui preocupa que el catal√† sigui residual a la capital del pa√≠s? Hi ha cap estrat√®gia des de les institucions, tant la Generalitat com l‚ÄôAjuntament, perqu√® el castell√† no l‚Äôengoleixi de forma tan acarnissada? La immersi√≥ ling√ľ√≠stica ha acabat essent un reducte escolar, en el millor dels casos, per√≤ al carrer i a la vida social aquesta immersi√≥ no ha tingut pr√†cticament cap efecte. No √©s f√†cil prendre un caf√® amb llet a Barcelona sense tenir greus dificultats perqu√® t‚Äôentenguin, tampoc ho √©s comprar en un supermercat i que t‚Äôatenguin en catal√†. Anar al cine, veure s√®ries o fer qualsevol altra activitat en catal√† √©s una gimcana i no un dret.

Una llengua no s‚Äôha d‚Äôimposar, per√≤ s√≠ defensar. I a Catalunya, fruit de segles de repressi√≥ i de la for√ßa d‚Äôun Estat que castiga volunt√†riament la llengua i la menyst√©, el catal√† s‚Äôha defensat amb massa tebiesa a totes les institucions, amb el temor que alg√ļ pogu√©s ofendre‚Äôs. El resultat √©s un catal√† minoritzat i empobrit a ulls del jovent. Est√† b√© pensar en el rendiment econ√≤mic d‚Äôaeroports i turistes, per√≤ el futur de la ciutat tamb√© passa, necess√†riament, per la superviv√®ncia de la seva llengua i la cultura.
Informa:ELMON.CAT (20-VIII-2021)

91 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: