MIQUEL SELLAR√ąS: ” DISSOLDRE LA BRIMO SERIA UNA XIMPLERIA “

( PEP MART√ć )
Interior est√† sota els focus en plenes negociacions per a la formaci√≥ del nou Govern de la Generalitat. Els incidents provocats per la detenci√≥ i empresonament del raper Pablo Has√©l han desfermat una discussi√≥ sobre si calia reobrir els models de policia i ordre p√ļblic, i s’han escoltat veus discordants. La de Miquel Sellar√®s √©s sempre una opini√≥ a tenir en compte quan es parla de la policia de Catalunya.

Director general de Seguretat Ciutadana (1983-84), Sellar√®s √©s un expert en policia i sol intervenir en el debat sobre model de seguretat. Hist√≤ric del combat antifranquista, va participar en l’Assemblea de Catalunya i fou militant de CDC, d’on va ser expulsat per denunciar la corrupci√≥ en els anys del poder omnipotent de Llu√≠s Prenafeta. Situat en l’entorn d’ERC com a independent, surt al pas dels que demanen la dissoluci√≥ de la Brimo i defensa l’actual model policial i un equip plural i que parli poc per dirigir Interior.

– Cal un nou model d’ordre p√ļblic?

– Aquests dies s’est√† dient que cal un canvi en el model policial. Per√≤ una cosa √©s el model policial i una altra el model d’ordre p√ļblic. S√≥n dues coses diferents. A Catalunya no hi ha d’haver cap canvi del model policial. Nom√©s ens faltaria aix√≤. La policia de Catalunya s√≥n els Mossos d’Esquadra i les policies locals, que s√≥n policia judicial i la policia integral del pa√≠s. El que caldria, en tot cas, √©s de parlar del perqu√® de tanta pres√®ncia dels cossos i forces de seguretat de l’Estat per les poques compet√®ncies que tenen. I de la seva interfer√®ncia, a vegades, en la feina dels Mossos. En totes les societats occidentals hi ha un gran debat sobre com s’organitza l’ordre p√ļblic.

РEn què es diferencia dels altres el model català?

– El model catal√† √©s molt espec√≠fic d les necessitats, la realitat i el pressupost que hi dediquem. Es parla a vegades del model franc√®s o de l’alemany, per√≤ el model alemany, per exemple, √©s impossible a Catalunya. Nosaltres tenim 500 efectius de les Brimo, m√©s uns altres 500 o 600 de les ARRO per cobrir tot el pa√≠s. A Alemanya, quan hi ha una manifestaci√≥ de 500 persones, hi envien 900 policies. Fan un gran desplegament de forces. Que, per cert, la gent no recorda les c√†rregues de la policia alemanya. O de la francesa, davant de les armilles grogues.

“No es pot demanar als nostres agents de policia m√©s contenci√≥ de la que ja tenen”

– La CUP ha reclamat prohibir les foam i dissoldre la Brimo.

– De cap manera hem de perdre les compet√®ncies de tenir unitats antidisturbis. Si perdem aix√≤, perdem part de la nostra pr√≤pia identitat. Hi hauria sectors de l’Estat que sempre han estat en contra de la policia de Catalunya que se n’alegrarien i que voldrien acabar amb les Brimo i les ARRO, i que fossin substitu√Įdes per les unitats d’intervenci√≥ de la policia nacional i la Gu√†rdia Civil. Si volen un canvi de nom, √©s una altra cosa. Vull recordar aqu√≠ el precedent de l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau va dir que dissoldria una unitat de la Gu√†rdia Urbana, que no era exactament antidisturbis, per√≤ s√≠ d’operacions especials.

РI què va passar amb aquesta promesa?

– Doncs que la realitat es va imposar. I no nom√©s no es va dissoldre, sin√≥ que va canviar de nom i ha augmentat els efectius. Jo crec que, en aquests moments, els Mossos ho estan enfocant molt b√©. Han posat l’intendent Pastor al capdavant d’aquesta unitat. √Čs l’home que es va encarregar de crear les unitats d’interlocuci√≥. Aix√≤ no vol dir que no s’hagin de canviar coses i persones, o que es facin recanvis generacionals amb l’arribada de noves promocions. Per√≤ hi ha professionals que fa temps que hi s√≥n i que s√≥n magn√≠fics. Una cosa que voldria dir √©s que quan a la societat catalana es parla de Mossos, est√† parlant de 17.000 efectius. Nom√©s un miler i pocs es dediquen al que podem anomenar ordre p√ļblic: desnonaments, manifestacions… La imatge d’ells irradia sobre tot el cos. Un cos que el poble de Catalunya va aplaudir l’agost del 2017, quan van afrontar amb √®xit l’acci√≥ terrorista d’aquell moment. Per√≤ quan es parla de policia √©s de tot el conjunt.

– Defensa la necessitat d’aquestes unitats d’intervenci√≥.

– √Čs que hi ha un moment en qu√® alg√ļ ha d’intervenir. En aquest cas, est√† clar que en aquestes manifestacions hi ha un petit percentatge de delinq√ľ√®ncia, de lumpen i, costa dir-ho, tamb√© de procedents dels MENA. A Catalunya el que hi ha √©s un problema social i un problema pol√≠tic. Per√≤ la policia ha de ser sempre l’√ļltim element a actuar i aqu√≠ sempre la posem al davant. A Catalunya no hi ha cap problema de model policial, el que cal √©s refor√ßar-lo.

– √Čs partidari de l’√ļs de les bales de foam?

– Avui en dia, la policia nacional i la policia francesa estan disparant encara pilotes de goma. La policia ha de disposar d’un estri per evitar el xoc frontal, si les foam no funcionen. S’ha parlat d’aigua, per√≤ tamb√© segons a quina pressi√≥ es llan√ßa, pot produir incidents seriosos. El foam, ben utilitzat, pot ser √ļtil, per√≤ hem vist que hi ha persones que han perdut un ull.

– Parlaria d’actuacions desproporcionades?

– Jo crec que √©s molt dif√≠cil demanar als nostres agents de policia m√©s contenci√≥ de la que ja tenen, quan estan davant de l’actuaci√≥ de grups violents. Tots els que demanen la dissoluci√≥ de la Brimo, que expliquin qu√® passaria si deix√©ssim aquest tipus de manifestacions sense unitats antidisturbis. Jo tinc autoritat moral per dir una cosa: al final del franquisme, vaig participar en algunes de les m√©s grans manifestacions, i el que sempre vaig intentar √©s que cada manifestaci√≥ port√©s el seu propi servei d’ordre. Aix√≤ s’ha perdut, per√≤ evitaria molts problemes. No incomoda ning√ļ que, en les grans concentracions del Primer de Maig, les centrals portin el seu servei d’ordre. I hi ha una cosa que no s’ha de perdre, que √©s l’exemple que Catalunya ha donat al m√≥n, que √©s que s’han fet manifestacions d’un mili√≥ de persones sense que es trenqu√©s un paper. Fa uns dies, en una reuni√≥ de grups que convoquen les actuals protestes, un dels presents va explicar que hi havia gent als balcons que aplaudia a la Brimo.

– Parlava d’un problema pol√≠tic.

– S√≠, cal que els nostres pol√≠tics no s’amaguin, que s’han estat amagant dels problemes. I un de social. Si hi ha hagut participaci√≥ de menors no acompanyats en els incidents, tamb√© hem de reflexionar sobre el fet que quan fan divuit anys, se’ls fa fora de les resid√®ncies on s√≥n sense feina i sense res. Tamb√© hem de pensar en la situaci√≥ de molts joves que no troben feina. Tot aix√≤, a m√©s de la pressi√≥ que ha provocat la Covid, ha generat un volc√†.

“Ha mancat pressupostos, plantilla, formaci√≥ i trempera a Interior“.
РHi ha algun factor nou en les protestes pel cas Hasél?

– Hi ha hagut un fet diferencial. La pres√®ncia de gent molt jove sense gens de por a les forces policials √©s un element que cal estudiar. Ens hem de preguntar si s’ha fet prou pedagogia des del Govern, la classe pol√≠tica, els serveis socials o l’escola sobre el paper de la policia. Recordo ara que amb Jaume Curbet -un dels referents de l’inici de l’actual policia- vam fer un viatge a un pa√≠s n√≤rdic. Ens van allotjar en uns apartaments. Una senyora que administrava aquell edifici ens va comentar que all√≠ hi vivia gent molt rellevant, entre ells un metge i un policia. L’an√®cdota mostra el prestigi social de la policia. Avui dia, a molts edificis de Catalunya, el policia procura que no se s√†piga que ho √©s. Aix√≤ podia tenir certa l√≤gica durant la dictadura. En aquests moments, a mi em preocupa.

– Quines lli√ßons hem d’aprendre de la gesti√≥ a Interior els darrers anys?

– Per la meva experi√®ncia, s√© que √©s dif√≠cil i jo sempre he tingut respecte pels qui han estat al davant del departament. Per√≤ jo faig una cr√≠tica seriosa a la classe pol√≠tica pel fet que Interior no s’ha pres seriosament. Hi ha hagut persones com Francesc Gordo com a director general, o Montserrat Tura com a consellera, que han estat molt v√†lides. Per√≤ no pot ser que en un per√≠ode curt de temps hi hagi hagut quatre consellers, sis o set directors generals i canvis constants. No pot ser que als partits pol√≠tics aix√≤ no els interessi i hagin mostrat por a cremar-se. Aix√≤ ha creat en el cos dels Mossos un cert distanciament envers la classe pol√≠tica. I ha mancat pressupostos, ha mancat plantilla, formaci√≥ i trempera. Ha faltat lideratge dels diferents consellers.

“Trapero √©s un bon policia, per√≤ no seria res sense les desenes i desenes de caps i especialistes que fan una bona feina cada dia”

– Com valora la figura del major Trapero?

– Ha estat un cas paradigm√†tic. L’hem convertit en un l√≠der carism√†tic, en un s√≠mbol, perqu√® aquesta societat ha tingut necessitat de trobar lideratges emblem√†tics. Trapero √©s un bon policia, per√≤ no seria res sense les desenes i desenes de caps i especialistes que fan una bona feina cada dia. L’important √©s tenir un cos que generi excel¬∑lents policies com Trapero.

РI el conseller Miquel Sàmper?

– Miri, una de les coses que no hem de fer √©s sacrificar persones com Miquel S√†mper, que es va fer c√†rrec de la conselleria per uns mesos, el que √©s una profunda irresponsabilitat de la classe pol√≠tica. Ara tenim l’oportunitat d’engegar un pla en lloc de dedicar-se a fer ximpleries com dissoldre la Brimo.

Els Mossos esperen que els partits ¬ędeixin d’instrumentalitzar¬Ľ el cos per ¬ędesgastar el govern de torn¬Ľ
El conseller Samper i els sindicats de la policia, en una trobada “positiva”, coincideixen en portar la reforma del model d’ordre p√ļblic al Parlament

– Qu√® aconsellaria al nou Govern en l’√†mbit d’Interior?

– El que caldria √©s dissenyar un equip plural disposat a estar vuit anys portant un projecte de policia que requereix m√©s efectius, m√©s pressupost, modernitzaci√≥ i ampliaci√≥ de l’Institut de Seguretat P√ļblica a Mollet. Afegiria una cosa que crec que √©s fonamental. Amb el president Pujol i el conseller Maci√† Alavedra, vaig aconseguir que l’equip a Seguretat Ciutadana inclogu√©s persones que van ser cabdals com Jaume Curbet, del PSC, o Jaume Bosch, del PSUC, uns professionals excel¬∑lents. Curbet era el nostre l√≠der ideol√≤gic. Aquesta suma va ser vital. El que no pot ser √©s anar canviant de director general cada dos per tres. I s’ha de fer un gran projecte de seguretat.

“No pot ser que en un per√≠ode curt de temps hi hagi hagut a Interior canvis constants i quatre consellers”.

– Quins han de ser els eixos d’aquest projecte?

– S’ha d’acabar amb la idea que seguretat sigui igual a policia. Seguretat √©s Mossos d’Esquadra, policies locals, bombers, protecci√≥ civil, agents rurals, equips d’emerg√®ncies m√®dics, els serveis de seguretat energ√®tica i aliment√≠cia. Cal transformar, com deia abans, l’Institut de Seguretat P√ļblica, on s’hi formin tots els professionals d’aquests √†mbits. Personalment, jo canviaria el nom del departament i posaria el de Seguretat Nacional.

“No s’ha pres seriosament Interior, i caldria un equip plural al departament disposat a estar-hi vuit anys”

– S’est√† en plenes negociacions per a la formaci√≥ del nou Govern. Li fa por que Interior acabi sent una simple cadira per intercanviar?

– Em fa p√†nic. Confio molt en qu√® el futur president de la Generalitat, Pere Aragon√®s, no far√† com s’ha fet en alguns ajuntaments i tamb√© en el Govern a vegades, que diversos actors s’han barallat per altres departaments i Interior ha quedat en un segon terme. Interior √©s un dels elements essencials del nostre pa√≠s. Hi ha moltes coses a criticar de l’etapa de Jordi Pujol. Jo vaig ser expulsat de CDC per acusar Llu√≠s Prenafeta de corrupci√≥. Per√≤ ja m’agradaria que torn√©s la capacitat de construcci√≥ nacional i d’estructura de pa√≠s que tenia. Amb Josep Laporte, va tirar endavant el model de sanitat del pa√≠s. Amb Marta Mata i Maria R√ļbies, el model d’Educaci√≥. Amb nosaltres, Interior. Pol√≠ticament, sense militar, dono suport a Esquerra Republicana. Per√≤ no tot el passat √©s dolent.

– Quin perfil hauria de tenir el conseller o consellera d’Interior?

– El nou conseller o consellera ha de ser alg√ļ que no tingui complexos de cap mena. Ha de ser alg√ļ de di√†leg, de poques paraules i molts fets, capa√ß de dirigir un equip plural. Jo no vaig voler fer una policia de Converg√®ncia. Tampoc ara s’ha de voler fer una policia d’Esquerra ni de Junts ni de la CUP.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-2-20219

60 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: