🔈Escolta l’editorial de Ramon Serra. Editor de Ràdio Catalunya🔈

( RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )
El fet de ser catalans no ens atorga cap carnet de superioritat moral. Aquí i arreu del món sembla que els polítics han nascut per fer-se la llesca els uns als altres. I si pot ser cal ser fort amb els febles i febles amb els forts. Aquesta reflexió amb ve com anell al dit arran del rebombori que s’ha organitzat els últims dies amb motiu d’una reunió telemàtica de menys d’una dotzena i mitja de partits independentistes minoritàris, disconformes amb l’actuació dels partits grans que s’autoanomenen independentistes, bé que la pràctica sembla llunyana del principis sobretot si fan referència a l’1-O.

Els partits grans recelen de qualsevol que els pugui fer ombra. Podrien perdre vots, escons i, naturalment,s ous que no estan pas malament sobretot en temps de penúria com aquests. D’altra banda, també veuen sacsejada la seva consciència. Hi ha alguna veu que els recorda que no és això companys, no és això.I la forma d’intentar humiliar-los és acusar-los d’ultradretans o directament de feixistes. Ja se sap que invocar el nom de feixista és un espantall que triomfa molta vegades.
El cas és que la majoria d’aquests partits es van aplegar amb l’únic objectiu de veure com podem arribar a la independència atès el que està passant.La majoria d’aquests partits no són precisament de dretes. Recordem que, entre d’altres, hi havia les set persones que han deixat fa poc el secretariat de l’ANC, disconformes amb la línia actual de l’entitat que consideren tova. Però,vatua l’olla, sempre hi ha alguna esquerda en aquesta mena de reunions per encolomar-li tot els pecats.El destinatari ha estat el Front Nacional Català i algun altre partidet que ni tan sols recordo el nom ,acusats ara sí de feixisme, xenofòbia i de totes les malures imaginarìes. Per a tots ells sembla que les penes de l’infern serien poc.

I tot plegat, per què ? No he tingut temps de llegir el programa del Front Nacional de Catalunya, però sí algunes línies bàsiques. El Front, per exemple, vol que el català sigui la llengua oficial única en una Catalunya independent. Sembla que pot ser una utopia. Com diu Villatoro,el castellà ha vingut aquí per quedar-se. Això no hauria pas de voler dir que caldria col·locar les dues llengües en el mateix nivell. El bilingüisme estricte representa la mort de la llengua més feble, en aquest cas el català, oi? Tot amb tot, diria que voler que el català en sigui la llengua única no és pas feixisme. Pot ser un nacionalisme identitari,però res més. No serà que als partits grans els reca que algú els recordi l’abandonament que han fet de la llengua? No l’estan amagant massa? Com deia aquell:”aquí lo dejo”.

Un altre punt important del programa fa referència a la immigració; la vol,si, però controlada. No és aquesta una postura sensata? Els tràgics esdeveniments que hem viscut suara a Badalona tornen a posar sobre la taula un tema que no s’aborda com cal, especialment pels partits dits progressistes que amb la seva mà ampla encara compliquen més les coses.I sense voler donen arguments a Vox que sí té un programa molt clar sobre això. Aquí sembla un país d’afartapobres, una casa oberta a tothom encara que no tingui papers. Si el problema a escala mundial ja és difícil de resoldre, com ho podem fer nosaltres que no som un Estat ni tenim recursos?Senyors polítics, menys demagògies i tocar de peus a terra. Catalunya no és la casa de tot el món. Benvinguda la gent de fora,però la que podem integrar i amb bona qualitat de vida. Les morts a una nau de Bbadalona pel cap baix ens haurien se ser vir de lliçó.

Un tercer aspecte fa referència a l’islamisme. Segurament no és encertat dir que s’ha de prohibir l’edificació de més mesquites. Però sí que és un bon toc d’atenció a les doctrines salafistes que tant mal ens fan i, el que és pitjor,ens faran. Penseu que a França volen fer lleis que impideixi, entre altres coses, els casaments forçats i els certificats de virginitat. Una quarta part del jovent de la ja tercera generació d’islamistes que viu a França diu que la religió és més important que les lleis d’aquest estat laic. Un avís del que ens pot passar aquí si no controlem els discursos d’alguns imams. Hem de continuar amb una vena als ulls com fins ara?

Totes aquestes reflexions molesten als qui volen tenir l’exclusiva del pensament independentista. Dubto que cap d’aquest partits petitds aconsegueixi ni un escó.Però estic content que surtin veus crítiques que posen en quarentena no solament els afectats pel coronavius, sinó als polítics que s’escarxofen a les cadires autonòmiques bastant ben pagades i que no tenen un full de ruta per arribar a la independència ni pebrots per dir la veritat. Porca misèria!