MOBILITZACIÓ EPISTOLAR DE LA FOLC ALS DIPUTATS DELS PAÏSOS CATALANS PER BLINDAR EL CATALÀ A L’AUDIOVISUAL

“Una mobilització epistolar per blindar el català a l’audiovisual”.
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana ha reforçat aquest dimecres la seua campanya per blindar l’idioma propi a la futura llei audiovisual de la ministra d’Economia, la social-liberal Nadia Calviño. Ho ha fet a través de l’enviament d’una carta al conjunt de diputats valencians, catalans i balears al Congrés perquè presenten com a esmenes al projecte de l’executiu espanyol una vintena de propostes, com ara la creació d’uns fons específic per al doblatge i subtitulat en català, gallec i basc o la implementació de quotes en les llengües oficials diferents del castellà a les plataformes en línia que operen a l’Estat espanyol.

(MOISÉS PÉREZ )
L’audiovisual s’ha convertit en un camp força important per a la supervivència de les llengües oficials diferents del castellà a l’Estat espanyol. Conscients d’aquest escenari de joc, el conjunt de les organitzacions que treballen a favor de la normalització d’aquests idiomes als seus territoris ha emprès una mobilització perquè la futura llei audiovisual de la ministra d’Economia, la social-liberal Nadia Calviño, blinde la presència del català, el gallec i el basc a les plataformes de continguts en línia com ara Netflix, HBO, Disney + o Amazon Prime, així com en altres operadors.

Per aconseguir aquest objectiu, el qual és transcendental per garantir la penetració d’aquestes llengües en les noves fornades i en els seus espais de socialització, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha enviat aquest dimecres una carta als diputats balears, valencians i catalans del Congrés on se’ls demana que presenten com a esmenes al projecte de l’executiu espanyol del PSOE i Unides Podem una vintena de propostes per assegurar «una presència normalitzada de continguts en català, tant en l’oferta com en la producció, a tots els serveis de comunicació audiovisual, siguen plataformes en línia o televisions de cobertura estatal». Aquestes mesures, segons la FOLC, busquen «defensar i enfortir la indústria audiovisual balear, catalana i valenciana».

Una de les propostes més mediàtiques de la federació, atès que van provocar un xoc parlamentari entre la coalició governamental espanyol i ERC, és l’obligatorietat d’establir quotes i «garanties lingüístiques» a les plataformes de vídeo a demanada, encara que no tinguen la seua seu a l’Estat espanyol. Per superar les veus que adverteixen de la impossibilitat d’establir aquests percentatges en basc, gallec o català, la FOLC esgrimeixen com a via legal la normativa de la Federació de Valònia-Brussel·les. En cas d’aprovar-se aquesta demanada de la federació de col·lectius per la llengua catalana, la nounada legislació inclouria el precepte que «qualsevol distribuïdor o comercialitzador de serveis que posa a disposició un o més serveis de mitjans audiovisuals a l’Estat espanyol, utilitzant qualsevol sistema de difusió o transmissió digital».
Subscripció al butlletí

La incorporació de quotes per a la llengua de signes catalana i l’audiodescripció en català, al costat de les previsions ja existents per a la llengua de signes espanyola o l’audiodescripció en castellà, és altra de les demandes. Com també sol·liciten «l’increment del temps d’emissió de continguts produïts en català, basc o gallec a RTVE, que passaria d’un percentatge inferior al 4% que preveu el projecte de llei a prop del 13%; i que les televisions privades de cobertura estatal també estarien obligades a una quota d’emissió en aquestes llengües, en tant que el text actual no en preveu cap». Una mesura que estaria acompanyada de «garantir la prominència de l’oferta en català, per tal que aquesta siga visible i destacada als menús, web i aplicacions dels serveis de comunicació audiovisuals, siguen televisions o plataformes».

«En el cas de les obligacions de finançament anticipat d’obra audiovisual europea per part de televisions i plataformes, es planteja el seu increment -del 5 al 10%- de les seues aportacions i que un mínim d’un 50% d’aquestes es destinen a produccions audiovisuals en català, basc o gallec», reclamen, per argumentar que «aquesta quota permetria destinar a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià una part significativa de les inversions en nous continguts audiovisuals, fet que beneficiaria directament el seu teixit de productores independents i el conjunt de la seua indústria audiovisual». Aquesta disposició se sumaria a la petició de «la creació d’un fons específic per al doblatge i subtitulat en català, basc i gallec, que gestionarien les comunitats autònomes i que provindria en un 50% de recursos de l’Estat».

La missiva de la FOLC reivindica que la nova llei audiovisual contemplen noves competències per a les autoritats audiovisuals autonòmiques i finançament per a IB3, À Punt i TV3. «Plantegem que el Consell Audiovisual Català i el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana formen part del Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual (ERGA) juntament amb la Comissió Nacional del Mercat i la Competència», indiquen.

A l’àmbit del foment de les llengües oficials diferents del castellà, expressen la seua voluntat que estiguera «sota l’impuls i control de l’autoritat competent autonòmica en cada cas, que podrà dictar les instruccions tècniques específiques per al seu compliment i que vetllarà per la qualitat d’aquests doblatges i subtitulats». El compliment d’aquesta reivindicació, segons la FOLC, implicaria que «tots els doblatges en català disponibles, ara i en el futur, siguen incorporats a aquests serveis audiovisuals.
Informa:ELTEMPS.CAT (10-2-2022)

95 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: