MÒNICA ROCA, PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ: “ÉS MOLT DIFÍCIL EN AQUEST PAÍS SER INDEPENDENTISTA “

( M.MORENO )

Acaba d’agafar les regnes de la Cambra de Comerç de Barcelona. Membre de la candidatura Eines de País, que va guanyar les passades eleccions a la institució, ha estat confirmada pel ple com a relleu de Joan Canadell, ara diputat al Parlament. Serà la primera dona presidenta de la Cambra, una condició que reivindica, com també altres trencaments d’esquemes, entre els quals desfer la dicotomia entre empresaris i ciutadania i el mite que l’empresariat català no és independentista.És Mònica Roca.
-Arriba a mig mandat. Què reivindicaria del que ha fet fins ara Eines de País i quines perspectives hi posa vostè?
-El nostre equip està molt cohesionat, amb una estratègia que vam anomenar Catalunya 2030-2040, amb accions a mitjà i llarg termini. Respecte a mi, cadascú és com és, i cada portaveu dona a la feina un aire o un altre. Aquests dos anys s’ha fet un treball excel·lent, que ha fet un gir a la Cambra, que ara és propera i que representa l’empresariat i la realitat del país, una realitat de pimes i autònoms, que són els que hem vingut a defensar. Hem fet accions contundents, com ara la creació del centre Blockchain Catalunya, el hub industrial de mobilitat sostenible i tot un seguit de projectes molt potents.
-I la pandèmia ho va estroncar tot…
-hem hagut d’enfocar molt a salvar empreses que han patit la crisi però que eren viables. Hem mirat de combinar l’urgent amb l’important.
-I ara l’important és reactivar l’economia?
-Sí, al principi vam tenir com a prioritat que les empreses no tanquessin. Ara podem continuar amb iniciatives com ara Aixeca el teu Negoci. Vam arribar a la Cambra per fomentar un model econòmic més basat en el coneixement, en el valor afegit, molt més robust. I la pandèmia ens ha fet comprovar la fragilitat de l’anterior. Això no ha fet res més que confirmar la validesa del nostre discurs. Ara hem d’ajudar a entendre que les empreses s’han de reinventar i que en aquesta reinvenció cal tenir en compte el model econòmic que defensem.
-En què consisteixen els seus projectes de represa del Consolat de Mar i el Síndic dels Empresaris?
-El Consolat de Mar és una eina per ajudar a la mediació, per alleujar una justícia molt col·lapsada i també perquè creiem que ens fa molta falta tot el que ajudi a fer pactes. La conselleria de Justícia hi està molt d’acord i hem pensat de coordinar les 13 cambres catalanes perquè totes hi puguin accedir. Pel que fa al Síndic Empresarial, encara no n’hem fet el tret de sortida, però va en la mateixa línia de fomentar el diàleg i de defensa de l’empresariat davant l’administració, per al bé comú, i tenint en compte les problemàtiques específiques.
-Un de les acusacions que s’han fet a Eines de País, i que s’ha reiterat en les eleccions a Pimec, amb Eines Pimec, és que pretenen polititzar les institucions. Troba que hi ha hagut massa soroll?
-Totalment, i a més és un soroll interessat. És molt difícil ser independentista en aquest país, perquè tot el que fem els independentistes es considera política, però el que fan a l’altra banda sembla que no ho sigui. Hi ha una lectura molt esbiaixada. I jo intento explicar sovint que d’una manera o altra tots fem política en cada un dels nostres actes, el lloc on vivim, el que comprem, on ho comprem… Nosaltres hem vingut a fer política econòmica, que és la que ens pertoca. Defensem que a Catalunya li aniria molt bé ser un estat independent, econòmicament parlant. I una altra cosa és el que hem vingut a fer, que és treballar per l’empresariat, i en aquest sentit fem el mateix que fan d’altres, però a nosaltres se’ns acusa de fer política, mentre que exemples exactament iguals per part d’altres opcions sembla que no ho siguin.
-Precisament hi ha hagut polèmica sobre l’assistència o no a determinats actes en funció dels convocants…
-Als que ens acusen, ja els he dit que s’equivoquen i que han de fer revisió dels seus actes perquè vegin que s’hi fa tanta política com en els nostres. I jo em comprometo a ser-hi sempre que es tracti de defensar l’empresariat, encara que els convocants de l’acte no siguin de la meva opció, si al final es tracta de defensar l’empresariat.
-En tot cas, creu que hi ha una fractura en l’empresariat català per motius ideològics?
-Això és una trampa. Els que l’esgrimeixen són els mateixos que diuen que hi ha una fractura en la ciutadania. Fins fa quatre dies es donava per fet que l’empresariat català no era independentista i amb les eleccions a la Cambra s’ha evidenciat que hi ha una part important que ho és. I ha quedat molt clar també que no està en lluita contra la resta de l’empresariat. I també hi ha pressions interessades que auguren als independentistes que el negoci els anirà molt malament si ho manifesten. No sé quin percentatge som, però ara s’ha vist a la Cambra i ho anirem veient en altres institucions. A Pimec no s’ha pogut comprovar perquè es van fer unes eleccions legals, és cert, però amb 10 dies d’avís. Amb tot, han tingut sentit perquè ha contribuït a democratitzar l’entitat, que feia 30 anys que no escollia un nou president.
-Com està la relació de la Cambra amb les patronals?
-Hi ha una relació prou fluïda. Hi ha hagut friccions, però jo no em cansaré d’explicar que nosaltres no hem pretès en cap moment envair el seu territori. Hi ha feina per a tots, i ara mateix en tenim molta, malauradament. Tenim objectius similars, potser ells més centrats en els patrons i nosaltres en el conjunt de l’economia, però ens hem d’avenir. Aquest discurs ara ja va calant. A Pimec a més tenen una cara nova, Antoni Cañete, i això ajuda. Encara no hem tingut temps de trobar-nos personalment però ja ens hem emplaçat per discutir tot el que puguem fer junts. Amb en Josep Sánchez Llibre, president de Foment, hi ha molt bona relació, hem parlat moltíssim i aquesta setmana ens tornarem a veure. Defensem un empresariat diferent, però estic segura que trobarem confluències.
-La conflictivitat amb les patronals va venir molt per la llei de cambres. En quina situació està la norma, que no es va poder aprovar la passada legislatura?
-En tinc bones sensacions. Tot va ser molt difícil. Havíem començat el novembre del 2019 amb el preàmbul de la llei, i la consellera Chacón tenia molt clar que havia de tirar endavant. Aleshores es va produir el que sota el meu punt de vista va ser un malentès amb les patronals, que van creure que nosaltres volíem ser agents socials i això no és cert, nosaltres som agents econòmics. Mentrestant ens va arribar la pandèmia. Vam pensar que una solució podria ser un decret llei, mentre ho estàvem discutint van destituir la consellera i vam haver de començar de zero amb el conseller Tremosa, que tenia mil temes pendents. Es va fer la proposició de llei en lectura única i, tot i que sabíem que tindria menys seguretat jurídica, vam pensar que seria una solució. I finalment, tot i que feia un any que hi anàvem al darrere, es va trobar molt precipitat sense possibilitat d’esmenes. Aleshores ERC, sense el suport d’altres partits polítics que no fossin només els del govern, tot i que comptàvem amb l’abstenció de la CUP, no es va veure amb cor de tirar-ho endavant. Eren circumstàncies molt difícils i no crec que es pugui jutjar. Penso que aquest any sí que tindrem llei. Hem parlat amb tots els partits abans de les eleccions i tothom sembla estar-hi d’acord.
-La llei ha de definir el finançament de la Cambra i Eines de País ja va dir en el seu moment que no era partidària de les mal anomenades “14 cadires de plata”, que paguen per tenir veu en el ple. Ara, a més, n’hi ha tres que, per circumstàncies diverses, han renunciat. Estan buscant algú que les ocupi?
-No estem d’acord que algú, pagant, pugui canviar el sentit dels vots del ple. I crec que fins i tot els qui ocupen les cadires en són conscients. Ara tenim una possibilitat a través dels anomenats vocals consultors de completar el ple, tot i que no tenen vot. Volem que la nova llei prevegi tot això. Mentrestant, tenim les 11 cadires que queden, que crec que tenen tantes ganes de treballar com la resta.
-Amb el panorama econòmic, d’alta fragilitat del teixit empresarial, quina carta al Reis faria al nou govern?
-Demanem un govern fort i cohesionat, per fer front a la pandèmia, a tot el que vingui i a Madrid. I anar-hi a reivindicar com a govern és molt diferent que anar -hi com a partit, que és el que ens ha passat la darrera legislatura.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (21-3-2021)

90 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: