( MARC GONZĂLEZ )
Montse Soler Prat (Olost, 1966) ha estat la tercera persona mĂ©s votada en les eleccions del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i s’ha postulat com l’alternativa a l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, per liderar l’entitat. Soler, a mĂ©s, Ă©s la impulsora de la campanya Eines de PaĂs, que va portar l’independentisme a assumir per primer cop a la histĂČria el poder de la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual ara n’Ă©s membre del consell executiu. En aquesta entrevista a ElNacional.cat , Soler explica quins sĂłn els motius que l’han portat a voler dirigir l’ANC i quin creu que hauria de ser el paper de l’organitzaciĂł amb els partits independentistes.
Es postularĂ per presidir l’Assemblea aquest dissabte?
SĂ, em postularĂ©. I la raĂł per la qual ho farĂ© Ă©s perquĂš estem en uns temps i en uns moments molt difĂcils i hem de respondre amb accions excepcionals o fora dels protocols normals. Encara estem en un moment d’alerta sanitĂ ria, perĂČ tambĂ© estem en un moment de pĂ nic a nivell de drets i llibertats perquĂš ens han prohibit el dret a l’autodeterminaciĂł, tenim els presos polĂtics, els exiliats, els represaliats. Sembla que aixĂČ ja no hi Ă©s, perĂČ encara hi Ă©s.
A mĂ©s, estem en un moment de pĂ nic a nivell sanitari, econĂČmic, polĂtic, social… I aixĂČ vol dir que totes i tots hem de fer accions excepcionals i hem d’estar disposats a aguantar les crĂtiques que aixĂČ suposi. I Ă©s per aixĂČ que jo em postularĂ© dissabte perquĂš davant d’un present com el que tenim no podem fer les coses com si estiguĂ©ssim en un paĂs normal. Crec que represento els socis, les sĂČcies i els secretaris nacionals que creuen que l’ANC pot fer mĂ©s. Des de l’ANC hem de ser mĂ©s combatius, contundents i decisius i jo defensarĂ© aquesta opciĂł.
QuĂš ha trobat a faltar durant la presidĂšncia de l’Elisenda Paluzie si creu que ha de presentar la seva candidatura?
Jo a lâElisenda la respecto moltĂssim i li agraeixo la seva feina a la presidĂšncia de lâANC perquĂš Ă©s una feina molt dura. PerĂČ penso que en aquests dos anys, que han estat de dol, lâANC ha sigut massa tova i haurĂem dâhaver fet una pressiĂł molt mĂ©s forta als partits polĂtics. PerquĂš des de lâANC ja hem fet moure’s i posicionar-se als partits. Ara sembla que els partits i els polĂtics estan desorientats. I des de lâANC hem de ser els guies que els retornin al camĂ que han perdut. Tenim la capacitat de fer-ho i ens ho hem de creure. Jo mateixa vaig formar part de l’Ăšxit de la campanya dâEines de PaĂs, o sigui que ja hem fet coses com a ANC, perĂČ estem en un moment que toca fer mĂ©s. Hem de fer servir la capacitat que tenim d’organitzar la ciutadania. Lâ1-O la ciutadania ja va donar un mandat i ara sembla que els partits i els polĂtics s’han oblidat. Doncs els hi hem de recordar cada hora i cada minut.
LâANC ha sigut massa tova, haurĂem dâhaver fet una pressiĂł molt mĂ©s forta als partits polĂtics
Com es concreta aquesta pressiĂł als partits?
Precisament aquesta Ă©s una de les coses que vull proposar dissabte. Si sumem tot el talent que tenim i que formem lâANC, podem trobar una fĂłrmula de pressionar els partits, i pressionar-los a tots tres. Una fĂłrmula seria pressionar persona a persona, perĂČ primer hem d’estar disposats a fer aquesta pressiĂł. Des de la societat civil sâha d’empĂšnyer els polĂtics i des de lâANC hem d’organitzar aquesta fĂłrmula. PerĂČ aixĂČ ja ho farem i ja ho concretarem. Hi ha idees. Una altra cosa que hem de fer Ă©s organitzar la ciutadania perquĂš quan els polĂtics estiguin a punt nosaltres tambĂ© hi estiguem, perĂČ aixĂČ Ă©s mĂ©s fĂ cil perquĂš la ciutadania ja la tenim.
Una dâaquestes idees Ă©s no demanar el vot per aquells partits que no apostin per la unilateralitat?
AixĂČ el nostre full de ruta ho diu clarament i no donarem suport a qui no aposti per la unilateralitat. A part dâaquesta fĂłrmula, jo crec que nâhi ha mĂ©s. PerquĂš si els polĂtics se n’han oblidat del mandat que el poble va fer lâ1-O, els hi hem de recordar i si no ho volen fer han de fer un pas al costat.
Tanmateix, ERC ja sâha presentat a unes eleccions a favor del diĂ leg i JxCat, tot i que amb matisos, tampoc ha apostat per un projecte unilateral com el que defensa lâANC. I totes dues formacions han obtingut el suport dels votants.
Per aixĂČ penso que hem de trobar noves fĂłrmules i vies perquĂš els polĂtics facin allĂČ pel qual els hem votat. A mĂ©s, han de tenir clar que si ells no ho tiren endavant hi ha altra gent que estĂ disposada, fins i tot dins mateix dels partits. Nosaltres necessitem la gent del Govern i del Parlament, i aixĂČ, per tant, implica els partits. Per aixĂČ els hem de pressionar. Com? Ja trobarem la forma. Ja ho vam fer quan els vam pressionar perquĂš es posicionessin sobre la independĂšncia.
En un escenari en quĂš els partits apostin clarament pel diĂ leg i lâANC es quedi sola amb la unilateralitat, creu que lâentitat sâhauria de replantejar aquesta via?
Nosaltres no deixarem mai dâapostar per la unilateralitat. Aquest futur tan negre que planteges Ă©s una mica el que ens passa a tots els independentistes i Ă©s que ens va arribant aquesta idea que la gent i els partits apostaran per una taula de diĂ leg que Ă©s impossible que ens dugui enlloc. Aquesta situaciĂł tan derrotista no ha de formar part dâaquest futur immediat. Crec que en tot lâindependentisme som suficients com per no permetre aixĂČ. Els votants farem servir el nostre dret a valorar els polĂtics i per aixĂČ hem dâevitar aquesta opciĂł de futur. Des de lâANC hem de fer veure als partits que aquest diĂ leg no es produirĂ mai i encara que es produeixi no ens portarĂ enlloc. Ja fa tres anys que donem oportunitats a Espanya pel diĂ leg, perĂČ no lâacceptarĂ mai i aixĂČ no serveix de res. Des de lâAssemblea hem de fer veure als polĂtics que la gent no els votarĂ si no fan el que van prometre.
En un hipotĂštic escenari en quĂš els partits apostessin per la unilateralitat, com es concretaria aquest projecte unilateralista?
El 2017 vam obtenir una victĂČria immensa. Feia 300 anys que no tenĂem una victĂČria com aquella. Lâ1-O va ser el començament dâuna cosa que ja no tĂ© volta enrere. Hem de mirar lâ1-O des dâaquest punt de vista, vam fer una cosa immensa per Catalunya. Vam trencar les pĂ gines de la histĂČria prevista i vam escriure unes de noves. Veurem quan acaba tot aquest procĂ©s i des de lâANC hem de fer que acabi el mĂ©s aviat possible. Lâ1-O Ă©s una cosa que tindrem per sempre i no lâhem de menystenir.
PerĂČ desprĂ©s va arribar la declaraciĂł del 27-O i aquell cap de setmana tan estrany en quĂš vam veure que alguns membres del Govern estaven a Brussel·les i altres van anar a Madrid. QuĂš Ă©s el que sâhauria de fer diferent ara?
En aquell moment, els polĂtics no se’n van sortir, perĂČ tambĂ© van aprendre molt i crec que ara tenen clar (o almenys tots els altres ho tenim clarĂssim) que per tornar-ho a fer i tornar-ho a fer bĂ© ho hem de fer entre tots. I a lâANC tenim aquest paper: el de fer-los entendre que ho han de fer junts, o donar suport a aquelles persones que ho entenguin. I aquests polĂtics hi sĂłn dins dels partits, hem de fer que ho facin ells i els altres donin un pas al costat.
MĂ©s enllĂ de la unitat, sembla que tambĂ© va faltar projecte, estructures dâEstat… InclĂșs sâha arribat a dir que sâanava de farol.
Ăs veritat que quantes mĂ©s estructures dâEstat tinguem, millor, perĂČ si no les tenim a punt tambĂ© les podem crear. I no hem dâesperar a arribar a aquest moment en quĂš ho tinguem tot preparat, escrit i provat per engegar la declaraciĂł dâindependĂšncia. Ho hem de fer quan els polĂtics estiguin preparats i la nostra feina Ă©s que estiguin preparats quan abans. Crec que som prou espavilats per preparar la resta. De fet, el 78, quan es van crear les autonomies, els bascos van dir que estaven preparats per controlar Hisenda i nosaltres vam dir que no. I mira com ens ha anat, amb el neguit aquest de tenir-ho tot sempre preparat. Hem demostrat que podem organitzar les coses mĂ©s complexes, i les estructures que no estiguin preparades ja es faran. No hem dâesperar a aixĂČ. De fet, ja en tenim moltes dâeines de paĂs, com lâANC o el Consell per la RepĂșblica. No crec que ens haguem dâautoflagel·lar.
La independĂšncia ens lâhem de guanyar nosaltres, no esperar a que ningĂș ens la regali
Ăs impossible obtenir el suport de la UE per a la independĂšncia?
Catalunya serĂ un paĂs de la UniĂł Europea. Quan la UE vegi que nosaltres anem de debĂČ, ja actuarĂ . Esperar que la UE actuĂŻ abans ha estat lâerror. La independĂšncia ens lâhem de guanyar nosaltres, no esperar a que ningĂș ens la regali. Quan anem de debĂČ, la UE sâhaurĂ de posicionar, i aquĂ ens juga a favor la nostra economia, que Ă©s el que lâimporta a la UE. De fet, lâeconomia dâEspanya tambĂ© ens juga a favor.
Abans ha mencionat el Consell per la RepĂșblica i ha dit que Ă©s una eina de paĂs.
El Consell per la RepĂșblica Ă©s una altra de les eines amb majĂșscules que tenim per arribar a la independĂšncia, ja que Ă©s el nostre Govern a lâexili i Ă©s imprescindible, pel que representa i pel que farĂ .
No hi ha partidisme al Consell per la RepĂșblica?
Les guerres entre els partits Ă©s un tema que jo i la gran majoria dâindependentistes no volem, i com sâha vist en totes les manifestacions sempre sâha demanat la unitat. Ăs inconcebible que no entenguin que aquestes batalles que estan fent contĂnuament Ă©s mĂ©s productiu deixar-les per quan haguem fet la feina que ara toca a fer. El que demanem des de lâANC Ă©s que siguin intel·ligents i deixin de banda aquestes lluites fins que tinguem la independĂšncia. Hem de fer que ara actuĂŻn intel·ligentment. No vull posar mĂ©s llenya al foc dient si una cosa o l’altra Ă©s partidista. Hi ha gent als tres partits amb ganes de fer el que toca i de cĂłrrer els riscos que suposa tirar endavant la declaraciĂł dâindependĂšncia, igual que van fer els seus companys que estan a la presĂł i a lâexili. Aquestes batalles entre partits que desgasten tant sâhan dâaturar.
Hi ha gent als tres partits amb ganes de fer el que toca i de cĂłrrer els riscos que suposa tirar endavant la declaraciĂł dâindependĂšncia
Ha sortit en alguns mitjans que vostĂš Ă©s lâintent de Puigdemont per fer-se amb el lideratge de lâANC coincidint tambĂ© amb les crĂtiques de Paluzie als partits
Jo tambĂ© soc molt crĂtica amb les batalles entre els partits. Soc absolutament crĂtica. PerĂČ per altra banda estic convençuda que els partits no funcionen com una sola persona i que hi ha gent que pot fer la feina que sâha de fer. Respecte aquestes informacions, ho desmenteixo absolutament. No sĂ© dâon ha sortit ni com sâha arribat a aquesta conclusiĂł final. No soc la tapada de ningĂș. Soc una activista que fa molt temps que treballo per lâANC i he fet la campanya dâEines de PaĂs, que Ă©s el que mâha portat a ser membre del comitĂš executiu de la Cambra de Barcelona.
El president Puigdemont, doncs, Ă©s un polĂtic mĂ©s al qual lâANC pressionaria igual sota el seu lideratge si calguĂ©s.
El president Puigdemont Ă©s un altre dels polĂtics, en aquest cas un dels mĂ©s rellevants, que hem de pressionar des de lâANC. Com deia, ja hi ha polĂtics que estan disposats a fer el que sâha de fer. El president Puigdemont, com a exiliat, estĂ absolutament disposat a fer el que toca perquĂš Ă©s que si no no tornarĂ a Catalunya, a casa seva. Aquest anhel que tenim tots per la independĂšncia, ell lâeleva al quadrat o al cub perquĂš tĂ© moltes mĂ©s raons perquĂš aixĂČ passi. Et dic el mateix pels presos polĂtics. Han dâentendre que l’Ășnica manera de ser lliures Ă©s esperar anys i arribar als tribunals europeus o aconseguir la independĂšncia.
Com a impulsora de la campanya Eines de PaĂs creu que lâANC ha de seguir assumint el poder en diferents entitats civils i socials?
SĂ. De fet, des de lâAssemblea ja portem diferents lĂnies dâEines de PaĂs com el tema del sindicat o la patronal Anem x Feina. Hem dâengegar mĂ©s lĂnies i tot el secretariat ho tĂ© molt clar. PerĂČ els eixos principals de lâANC sĂłn la incidĂšncia polĂtica, on hi entra la pressiĂł als partits, i la mobilitzaciĂł popular. DesprĂ©s en paral·lel, hi ha eixos com Eines de PaĂs o la feina que es fa a nivell internacional. El que hem vist Ă©s que Eines de PaĂs ha tingut molt Ăšxit i Ă©s important per lâentitat perquĂš tambĂ© comporta molta feina.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-6-2020)