MONTSE SOLER: ” L’ANC HA ESTAT MASSA TOVA AMB ELS PARTITS”

( MARC GONZÁLEZ )

Montse Soler Prat (Olost, 1966) ha estat la tercera persona mĂŠs votada en les eleccions del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i s’ha postulat com l’alternativa a l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, per liderar l’entitat. Soler, a mĂŠs, ĂŠs la impulsora de la campanya Eines de PaĂ­s, que va portar l’independentisme a assumir per primer cop a la història el poder de la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual ara n’ĂŠs membre del consell executiu. En aquesta entrevista a ElNacional.cat , Soler explica quins sĂłn els motius que l’han portat a voler dirigir l’ANC i quin creu que hauria de ser el paper de l’organitzaciĂł amb els partits independentistes.

Es postularĂ  per presidir l’Assemblea aquest dissabte?

SĂ­, em postularĂŠ. I la raĂł per la qual ho farĂŠ ĂŠs perquè estem en uns temps i en uns moments molt difĂ­cils i hem de respondre amb accions excepcionals o fora dels protocols normals. Encara estem en un moment d’alerta sanitĂ ria, però tambĂŠ estem en un moment de pĂ nic a nivell de drets i llibertats perquè ens han prohibit el dret a l’autodeterminaciĂł, tenim els presos polĂ­tics, els exiliats, els represaliats. Sembla que això ja no hi ĂŠs, però encara hi ĂŠs.

A mĂŠs, estem en un moment de pĂ nic a nivell sanitari, econòmic, polĂ­tic, social… I això vol dir que totes i tots hem de fer accions excepcionals i hem d’estar disposats a aguantar les crĂ­tiques que això suposi. I ĂŠs per això que jo em postularĂŠ dissabte perquè davant d’un present com el que tenim no podem fer les coses com si estiguĂŠssim en un paĂ­s normal. Crec que represento els socis, les sòcies i els secretaris nacionals que creuen que l’ANC pot fer mĂŠs. Des de l’ANC hem de ser mĂŠs combatius, contundents i decisius i jo defensarĂŠ aquesta opciĂł.

Què ha trobat a faltar durant la presidència de l’Elisenda Paluzie si creu que ha de presentar la seva candidatura?

Jo a l’Elisenda la respecto moltĂ­ssim i li agraeixo la seva feina a la presidència de l’ANC perquè ĂŠs una feina molt dura. Però penso que en aquests dos anys, que han estat de dol, l’ANC ha sigut massa tova i haurĂ­em d’haver fet una pressiĂł molt mĂŠs forta als partits polĂ­tics. Perquè des de l’ANC ja hem fet moure’s i posicionar-se als partits. Ara sembla que els partits i els polĂ­tics estan desorientats. I des de l’ANC hem de ser els guies que els retornin al camĂ­ que han perdut. Tenim la capacitat de fer-ho i ens ho hem de creure. Jo mateixa vaig formar part de l’èxit de la campanya d’Eines de PaĂ­s, o sigui que ja hem fet coses com a ANC, però estem en un moment que toca fer mĂŠs. Hem de fer servir la capacitat que tenim d’organitzar la ciutadania. L’1-O la ciutadania ja va donar un mandat i ara sembla que els partits i els polĂ­tics s’han oblidat. Doncs els hi hem de recordar cada hora i cada minut.

L’ANC ha sigut massa tova, hauríem d’haver fet una pressió molt més forta als partits polítics

Com es concreta aquesta pressiĂł als partits?

Precisament aquesta ĂŠs una de les coses que vull proposar dissabte. Si sumem tot el talent que tenim i que formem l’ANC, podem trobar una fĂłrmula de pressionar els partits, i pressionar-los a tots tres. Una fĂłrmula seria pressionar persona a persona, però primer hem d’estar disposats a fer aquesta pressiĂł. Des de la societat civil s’ha d’empènyer els polĂ­tics i des de l’ANC hem d’organitzar aquesta fĂłrmula. Però això ja ho farem i ja ho concretarem. Hi ha idees. Una altra cosa que hem de fer ĂŠs organitzar la ciutadania perquè quan els polĂ­tics estiguin a punt nosaltres tambĂŠ hi estiguem, però això ĂŠs mĂŠs fĂ cil perquè la ciutadania ja la tenim.

Una d’aquestes idees és no demanar el vot per aquells partits que no apostin per la unilateralitat?

Això el nostre full de ruta ho diu clarament i no donarem suport a qui no aposti per la unilateralitat. A part d’aquesta fĂłrmula, jo crec que n’hi ha mĂŠs. Perquè si els polĂ­tics se n’han oblidat del mandat que el poble va fer l’1-O, els hi hem de recordar i si no ho volen fer han de fer un pas al costat.

Tanmateix, ERC ja s’ha presentat a unes eleccions a favor del diàleg i JxCat, tot i que amb matisos, tampoc ha apostat per un projecte unilateral com el que defensa l’ANC. I totes dues formacions han obtingut el suport dels votants.

Per això penso que hem de trobar noves fórmules i vies perquè els polítics facin allò pel qual els hem votat. A mÊs, han de tenir clar que si ells no ho tiren endavant hi ha altra gent que està disposada, fins i tot dins mateix dels partits. Nosaltres necessitem la gent del Govern i del Parlament, i això, per tant, implica els partits. Per això els hem de pressionar. Com? Ja trobarem la forma. Ja ho vam fer quan els vam pressionar perquè es posicionessin sobre la independència.

En un escenari en què els partits apostin clarament pel diàleg i l’ANC es quedi sola amb la unilateralitat, creu que l’entitat s’hauria de replantejar aquesta via?

Nosaltres no deixarem mai d’apostar per la unilateralitat. Aquest futur tan negre que planteges és una mica el que ens passa a tots els independentistes i és que ens va arribant aquesta idea que la gent i els partits apostaran per una taula de diàleg que és impossible que ens dugui enlloc. Aquesta situació tan derrotista no ha de formar part d’aquest futur immediat. Crec que en tot l’independentisme som suficients com per no permetre això. Els votants farem servir el nostre dret a valorar els polítics i per això hem d’evitar aquesta opció de futur. Des de l’ANC hem de fer veure als partits que aquest diàleg no es produirà mai i encara que es produeixi no ens portarà enlloc. Ja fa tres anys que donem oportunitats a Espanya pel diàleg, però no l’acceptarà mai i això no serveix de res. Des de l’Assemblea hem de fer veure als polítics que la gent no els votarà si no fan el que van prometre.

En un hipotètic escenari en què els partits apostessin per la unilateralitat, com es concretaria aquest projecte unilateralista?

El 2017 vam obtenir una victòria immensa. Feia 300 anys que no teníem una victòria com aquella. L’1-O va ser el començament d’una cosa que ja no té volta enrere. Hem de mirar l’1-O des d’aquest punt de vista, vam fer una cosa immensa per Catalunya. Vam trencar les pàgines de la història prevista i vam escriure unes de noves. Veurem quan acaba tot aquest procés i des de l’ANC hem de fer que acabi el més aviat possible. L’1-O és una cosa que tindrem per sempre i no l’hem de menystenir.

Però després va arribar la declaració del 27-O i aquell cap de setmana tan estrany en què vam veure que alguns membres del Govern estaven a Brussel·les i altres van anar a Madrid. Què és el que s’hauria de fer diferent ara?

En aquell moment, els polĂ­tics no se’n van sortir, però tambĂŠ van aprendre molt i crec que ara tenen clar (o almenys tots els altres ho tenim clarĂ­ssim) que per tornar-ho a fer i tornar-ho a fer bĂŠ ho hem de fer entre tots. I a l’ANC tenim aquest paper: el de fer-los entendre que ho han de fer junts, o donar suport a aquelles persones que ho entenguin. I aquests polĂ­tics hi sĂłn dins dels partits, hem de fer que ho facin ells i els altres donin un pas al costat.

MĂŠs enllĂ  de la unitat, sembla que tambĂŠ va faltar projecte, estructures d’Estat… InclĂşs s’ha arribat a dir que s’anava de farol.

És veritat que quantes més estructures d’Estat tinguem, millor, però si no les tenim a punt també les podem crear. I no hem d’esperar a arribar a aquest moment en què ho tinguem tot preparat, escrit i provat per engegar la declaració d’independència. Ho hem de fer quan els polítics estiguin preparats i la nostra feina és que estiguin preparats quan abans. Crec que som prou espavilats per preparar la resta. De fet, el 78, quan es van crear les autonomies, els bascos van dir que estaven preparats per controlar Hisenda i nosaltres vam dir que no. I mira com ens ha anat, amb el neguit aquest de tenir-ho tot sempre preparat. Hem demostrat que podem organitzar les coses més complexes, i les estructures que no estiguin preparades ja es faran. No hem d’esperar a això. De fet, ja en tenim moltes d’eines de país, com l’ANC o el Consell per la República. No crec que ens haguem d’autoflagel·lar.

La independència ens l’hem de guanyar nosaltres, no esperar a que ningú ens la regali

És impossible obtenir el suport de la UE per a la independència?

Catalunya serà un país de la Unió Europea. Quan la UE vegi que nosaltres anem de debò, ja actuarà. Esperar que la UE actuï abans ha estat l’error. La independència ens l’hem de guanyar nosaltres, no esperar a que ningú ens la regali. Quan anem de debò, la UE s’haurà de posicionar, i aquí ens juga a favor la nostra economia, que és el que l’importa a la UE. De fet, l’economia d’Espanya també ens juga a favor.

Abans ha mencionat el Consell per la RepĂşblica i ha dit que ĂŠs una eina de paĂ­s.

El Consell per la República és una altra de les eines amb majúscules que tenim per arribar a la independència, ja que és el nostre Govern a l’exili i és imprescindible, pel que representa i pel que farà.

No hi ha partidisme al Consell per la RepĂşblica?

Les guerres entre els partits ĂŠs un tema que jo i la gran majoria d’independentistes no volem, i com s’ha vist en totes les manifestacions sempre s’ha demanat la unitat. És inconcebible que no entenguin que aquestes batalles que estan fent contĂ­nuament ĂŠs mĂŠs productiu deixar-les per quan haguem fet la feina que ara toca a fer. El que demanem des de l’ANC ĂŠs que siguin intel¡ligents i deixin de banda aquestes lluites fins que tinguem la independència. Hem de fer que ara actuĂŻn intel¡ligentment. No vull posar mĂŠs llenya al foc dient si una cosa o l’altra ĂŠs partidista. Hi ha gent als tres partits amb ganes de fer el que toca i de cĂłrrer els riscos que suposa tirar endavant la declaraciĂł d’independència, igual que van fer els seus companys que estan a la presĂł i a l’exili. Aquestes batalles entre partits que desgasten tant s’han d’aturar.

Hi ha gent als tres partits amb ganes de fer el que toca i de córrer els riscos que suposa tirar endavant la declaració d’independència

Ha sortit en alguns mitjans que vostè és l’intent de Puigdemont per fer-se amb el lideratge de l’ANC coincidint també amb les crítiques de Paluzie als partits

Jo també soc molt crítica amb les batalles entre els partits. Soc absolutament crítica. Però per altra banda estic convençuda que els partits no funcionen com una sola persona i que hi ha gent que pot fer la feina que s’ha de fer. Respecte aquestes informacions, ho desmenteixo absolutament. No sé d’on ha sortit ni com s’ha arribat a aquesta conclusió final. No soc la tapada de ningú. Soc una activista que fa molt temps que treballo per l’ANC i he fet la campanya d’Eines de País, que és el que m’ha portat a ser membre del comitè executiu de la Cambra de Barcelona.

El president Puigdemont, doncs, és un polític més al qual l’ANC pressionaria igual sota el seu lideratge si calgués.

El president Puigdemont ĂŠs un altre dels polĂ­tics, en aquest cas un dels mĂŠs rellevants, que hem de pressionar des de l’ANC. Com deia, ja hi ha polĂ­tics que estan disposats a fer el que s’ha de fer. El president Puigdemont, com a exiliat, estĂ  absolutament disposat a fer el que toca perquè ĂŠs que si no no tornarĂ  a Catalunya, a casa seva. Aquest anhel que tenim tots per la independència, ell l’eleva al quadrat o al cub perquè tĂŠ moltes mĂŠs raons perquè això passi. Et dic el mateix pels presos polĂ­tics. Han d’entendre que l’Ăşnica manera de ser lliures ĂŠs esperar anys i arribar als tribunals europeus o aconseguir la independència.

Com a impulsora de la campanya Eines de País creu que l’ANC ha de seguir assumint el poder en diferents entitats civils i socials?

Sí. De fet, des de l’Assemblea ja portem diferents línies d’Eines de País com el tema del sindicat o la patronal Anem x Feina. Hem d’engegar més línies i tot el secretariat ho té molt clar. Però els eixos principals de l’ANC són la incidència política, on hi entra la pressió als partits, i la mobilització popular. Després en paral·lel, hi ha eixos com Eines de País o la feina que es fa a nivell internacional. El que hem vist és que Eines de País ha tingut molt èxit i és important per l’entitat perquè també comporta molta feina.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-6-2020)

167 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: