MONTSE SOLER: ” L’ANC HA ESTAT MASSA TOVA AMB ELS PARTITS”

( MARC GONZÁLEZ )

Montse Soler Prat (Olost, 1966) ha estat la tercera persona mĂ©s votada en les eleccions del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i s’ha postulat com l’alternativa a l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, per liderar l’entitat. Soler, a mĂ©s, Ă©s la impulsora de la campanya Eines de PaĂ­s, que va portar l’independentisme a assumir per primer cop a la histĂČria el poder de la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual ara n’Ă©s membre del consell executiu. En aquesta entrevista a ElNacional.cat , Soler explica quins sĂłn els motius que l’han portat a voler dirigir l’ANC i quin creu que hauria de ser el paper de l’organitzaciĂł amb els partits independentistes.

Es postularĂ  per presidir l’Assemblea aquest dissabte?

SĂ­, em postularĂ©. I la raĂł per la qual ho farĂ© Ă©s perquĂš estem en uns temps i en uns moments molt difĂ­cils i hem de respondre amb accions excepcionals o fora dels protocols normals. Encara estem en un moment d’alerta sanitĂ ria, perĂČ tambĂ© estem en un moment de pĂ nic a nivell de drets i llibertats perquĂš ens han prohibit el dret a l’autodeterminaciĂł, tenim els presos polĂ­tics, els exiliats, els represaliats. Sembla que aixĂČ ja no hi Ă©s, perĂČ encara hi Ă©s.

A mĂ©s, estem en un moment de pĂ nic a nivell sanitari, econĂČmic, polĂ­tic, social… I aixĂČ vol dir que totes i tots hem de fer accions excepcionals i hem d’estar disposats a aguantar les crĂ­tiques que aixĂČ suposi. I Ă©s per aixĂČ que jo em postularĂ© dissabte perquĂš davant d’un present com el que tenim no podem fer les coses com si estiguĂ©ssim en un paĂ­s normal. Crec que represento els socis, les sĂČcies i els secretaris nacionals que creuen que l’ANC pot fer mĂ©s. Des de l’ANC hem de ser mĂ©s combatius, contundents i decisius i jo defensarĂ© aquesta opciĂł.

QuĂš ha trobat a faltar durant la presidĂšncia de l’Elisenda Paluzie si creu que ha de presentar la seva candidatura?

Jo a l’Elisenda la respecto moltĂ­ssim i li agraeixo la seva feina a la presidĂšncia de l’ANC perquĂš Ă©s una feina molt dura. PerĂČ penso que en aquests dos anys, que han estat de dol, l’ANC ha sigut massa tova i haurĂ­em d’haver fet una pressiĂł molt mĂ©s forta als partits polĂ­tics. PerquĂš des de l’ANC ja hem fet moure’s i posicionar-se als partits. Ara sembla que els partits i els polĂ­tics estan desorientats. I des de l’ANC hem de ser els guies que els retornin al camĂ­ que han perdut. Tenim la capacitat de fer-ho i ens ho hem de creure. Jo mateixa vaig formar part de l’Ăšxit de la campanya d’Eines de PaĂ­s, o sigui que ja hem fet coses com a ANC, perĂČ estem en un moment que toca fer mĂ©s. Hem de fer servir la capacitat que tenim d’organitzar la ciutadania. L’1-O la ciutadania ja va donar un mandat i ara sembla que els partits i els polĂ­tics s’han oblidat. Doncs els hi hem de recordar cada hora i cada minut.

L’ANC ha sigut massa tova, haurĂ­em d’haver fet una pressiĂł molt mĂ©s forta als partits polĂ­tics

Com es concreta aquesta pressiĂł als partits?

Precisament aquesta Ă©s una de les coses que vull proposar dissabte. Si sumem tot el talent que tenim i que formem l’ANC, podem trobar una fĂłrmula de pressionar els partits, i pressionar-los a tots tres. Una fĂłrmula seria pressionar persona a persona, perĂČ primer hem d’estar disposats a fer aquesta pressiĂł. Des de la societat civil s’ha d’empĂšnyer els polĂ­tics i des de l’ANC hem d’organitzar aquesta fĂłrmula. PerĂČ aixĂČ ja ho farem i ja ho concretarem. Hi ha idees. Una altra cosa que hem de fer Ă©s organitzar la ciutadania perquĂš quan els polĂ­tics estiguin a punt nosaltres tambĂ© hi estiguem, perĂČ aixĂČ Ă©s mĂ©s fĂ cil perquĂš la ciutadania ja la tenim.

Una d’aquestes idees Ă©s no demanar el vot per aquells partits que no apostin per la unilateralitat?

AixĂČ el nostre full de ruta ho diu clarament i no donarem suport a qui no aposti per la unilateralitat. A part d’aquesta fĂłrmula, jo crec que n’hi ha mĂ©s. PerquĂš si els polĂ­tics se n’han oblidat del mandat que el poble va fer l’1-O, els hi hem de recordar i si no ho volen fer han de fer un pas al costat.

Tanmateix, ERC ja s’ha presentat a unes eleccions a favor del diàleg i JxCat, tot i que amb matisos, tampoc ha apostat per un projecte unilateral com el que defensa l’ANC. I totes dues formacions han obtingut el suport dels votants.

Per aixĂČ penso que hem de trobar noves fĂłrmules i vies perquĂš els polĂ­tics facin allĂČ pel qual els hem votat. A mĂ©s, han de tenir clar que si ells no ho tiren endavant hi ha altra gent que estĂ  disposada, fins i tot dins mateix dels partits. Nosaltres necessitem la gent del Govern i del Parlament, i aixĂČ, per tant, implica els partits. Per aixĂČ els hem de pressionar. Com? Ja trobarem la forma. Ja ho vam fer quan els vam pressionar perquĂš es posicionessin sobre la independĂšncia.

En un escenari en quù els partits apostin clarament pel diàleg i l’ANC es quedi sola amb la unilateralitat, creu que l’entitat s’hauria de replantejar aquesta via?

Nosaltres no deixarem mai d’apostar per la unilateralitat. Aquest futur tan negre que planteges Ă©s una mica el que ens passa a tots els independentistes i Ă©s que ens va arribant aquesta idea que la gent i els partits apostaran per una taula de diĂ leg que Ă©s impossible que ens dugui enlloc. Aquesta situaciĂł tan derrotista no ha de formar part d’aquest futur immediat. Crec que en tot l’independentisme som suficients com per no permetre aixĂČ. Els votants farem servir el nostre dret a valorar els polĂ­tics i per aixĂČ hem d’evitar aquesta opciĂł de futur. Des de l’ANC hem de fer veure als partits que aquest diĂ leg no es produirĂ  mai i encara que es produeixi no ens portarĂ  enlloc. Ja fa tres anys que donem oportunitats a Espanya pel diĂ leg, perĂČ no l’acceptarĂ  mai i aixĂČ no serveix de res. Des de l’Assemblea hem de fer veure als polĂ­tics que la gent no els votarĂ  si no fan el que van prometre.

En un hipotĂštic escenari en quĂš els partits apostessin per la unilateralitat, com es concretaria aquest projecte unilateralista?

El 2017 vam obtenir una victĂČria immensa. Feia 300 anys que no tenĂ­em una victĂČria com aquella. L’1-O va ser el començament d’una cosa que ja no tĂ© volta enrere. Hem de mirar l’1-O des d’aquest punt de vista, vam fer una cosa immensa per Catalunya. Vam trencar les pĂ gines de la histĂČria prevista i vam escriure unes de noves. Veurem quan acaba tot aquest procĂ©s i des de l’ANC hem de fer que acabi el mĂ©s aviat possible. L’1-O Ă©s una cosa que tindrem per sempre i no l’hem de menystenir.

PerĂČ desprĂ©s va arribar la declaraciĂł del 27-O i aquell cap de setmana tan estrany en quĂš vam veure que alguns membres del Govern estaven a Brussel·les i altres van anar a Madrid. QuĂš Ă©s el que s’hauria de fer diferent ara?

En aquell moment, els polĂ­tics no se’n van sortir, perĂČ tambĂ© van aprendre molt i crec que ara tenen clar (o almenys tots els altres ho tenim clarĂ­ssim) que per tornar-ho a fer i tornar-ho a fer bĂ© ho hem de fer entre tots. I a l’ANC tenim aquest paper: el de fer-los entendre que ho han de fer junts, o donar suport a aquelles persones que ho entenguin. I aquests polĂ­tics hi sĂłn dins dels partits, hem de fer que ho facin ells i els altres donin un pas al costat.

MĂ©s enllĂ  de la unitat, sembla que tambĂ© va faltar projecte, estructures d’Estat… InclĂșs s’ha arribat a dir que s’anava de farol.

És veritat que quantes mĂ©s estructures d’Estat tinguem, millor, perĂČ si no les tenim a punt tambĂ© les podem crear. I no hem d’esperar a arribar a aquest moment en quĂš ho tinguem tot preparat, escrit i provat per engegar la declaraciĂł d’independĂšncia. Ho hem de fer quan els polĂ­tics estiguin preparats i la nostra feina Ă©s que estiguin preparats quan abans. Crec que som prou espavilats per preparar la resta. De fet, el 78, quan es van crear les autonomies, els bascos van dir que estaven preparats per controlar Hisenda i nosaltres vam dir que no. I mira com ens ha anat, amb el neguit aquest de tenir-ho tot sempre preparat. Hem demostrat que podem organitzar les coses mĂ©s complexes, i les estructures que no estiguin preparades ja es faran. No hem d’esperar a aixĂČ. De fet, ja en tenim moltes d’eines de paĂ­s, com l’ANC o el Consell per la RepĂșblica. No crec que ens haguem d’autoflagel·lar.

La independĂšncia ens l’hem de guanyar nosaltres, no esperar a que ningĂș ens la regali

És impossible obtenir el suport de la UE per a la independùncia?

Catalunya serĂ  un paĂ­s de la UniĂł Europea. Quan la UE vegi que nosaltres anem de debĂČ, ja actuarĂ . Esperar que la UE actuĂŻ abans ha estat l’error. La independĂšncia ens l’hem de guanyar nosaltres, no esperar a que ningĂș ens la regali. Quan anem de debĂČ, la UE s’haurĂ  de posicionar, i aquĂ­ ens juga a favor la nostra economia, que Ă©s el que l’importa a la UE. De fet, l’economia d’Espanya tambĂ© ens juga a favor.

Abans ha mencionat el Consell per la RepĂșblica i ha dit que Ă©s una eina de paĂ­s.

El Consell per la RepĂșblica Ă©s una altra de les eines amb majĂșscules que tenim per arribar a la independĂšncia, ja que Ă©s el nostre Govern a l’exili i Ă©s imprescindible, pel que representa i pel que farĂ .

No hi ha partidisme al Consell per la RepĂșblica?

Les guerres entre els partits Ă©s un tema que jo i la gran majoria d’independentistes no volem, i com s’ha vist en totes les manifestacions sempre s’ha demanat la unitat. És inconcebible que no entenguin que aquestes batalles que estan fent contĂ­nuament Ă©s mĂ©s productiu deixar-les per quan haguem fet la feina que ara toca a fer. El que demanem des de l’ANC Ă©s que siguin intel·ligents i deixin de banda aquestes lluites fins que tinguem la independĂšncia. Hem de fer que ara actuĂŻn intel·ligentment. No vull posar mĂ©s llenya al foc dient si una cosa o l’altra Ă©s partidista. Hi ha gent als tres partits amb ganes de fer el que toca i de cĂłrrer els riscos que suposa tirar endavant la declaraciĂł d’independĂšncia, igual que van fer els seus companys que estan a la presĂł i a l’exili. Aquestes batalles entre partits que desgasten tant s’han d’aturar.

Hi ha gent als tres partits amb ganes de fer el que toca i de córrer els riscos que suposa tirar endavant la declaració d’independùncia

Ha sortit en alguns mitjans que vostĂš Ă©s l’intent de Puigdemont per fer-se amb el lideratge de l’ANC coincidint tambĂ© amb les crĂ­tiques de Paluzie als partits

Jo tambĂ© soc molt crĂ­tica amb les batalles entre els partits. Soc absolutament crĂ­tica. PerĂČ per altra banda estic convençuda que els partits no funcionen com una sola persona i que hi ha gent que pot fer la feina que s’ha de fer. Respecte aquestes informacions, ho desmenteixo absolutament. No sĂ© d’on ha sortit ni com s’ha arribat a aquesta conclusiĂł final. No soc la tapada de ningĂș. Soc una activista que fa molt temps que treballo per l’ANC i he fet la campanya d’Eines de PaĂ­s, que Ă©s el que m’ha portat a ser membre del comitĂš executiu de la Cambra de Barcelona.

El president Puigdemont, doncs, Ă©s un polĂ­tic mĂ©s al qual l’ANC pressionaria igual sota el seu lideratge si calguĂ©s.

El president Puigdemont Ă©s un altre dels polĂ­tics, en aquest cas un dels mĂ©s rellevants, que hem de pressionar des de l’ANC. Com deia, ja hi ha polĂ­tics que estan disposats a fer el que s’ha de fer. El president Puigdemont, com a exiliat, estĂ  absolutament disposat a fer el que toca perquĂš Ă©s que si no no tornarĂ  a Catalunya, a casa seva. Aquest anhel que tenim tots per la independĂšncia, ell l’eleva al quadrat o al cub perquĂš tĂ© moltes mĂ©s raons perquĂš aixĂČ passi. Et dic el mateix pels presos polĂ­tics. Han d’entendre que l’Ășnica manera de ser lliures Ă©s esperar anys i arribar als tribunals europeus o aconseguir la independĂšncia.

Com a impulsora de la campanya Eines de País creu que l’ANC ha de seguir assumint el poder en diferents entitats civils i socials?

SĂ­. De fet, des de l’Assemblea ja portem diferents lĂ­nies d’Eines de PaĂ­s com el tema del sindicat o la patronal Anem x Feina. Hem d’engegar mĂ©s lĂ­nies i tot el secretariat ho tĂ© molt clar. PerĂČ els eixos principals de l’ANC sĂłn la incidĂšncia polĂ­tica, on hi entra la pressiĂł als partits, i la mobilitzaciĂł popular. DesprĂ©s en paral·lel, hi ha eixos com Eines de PaĂ­s o la feina que es fa a nivell internacional. El que hem vist Ă©s que Eines de PaĂ­s ha tingut molt Ăšxit i Ă©s important per l’entitat perquĂš tambĂ© comporta molta feina.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-6-2020)

132 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: