MOR L’EXMINISTRE DE JUSTÍCIA I IMPERIALISTA ESPANYOL ENRIQUE MÚGICA

L’exministre de Justícia socialista i Defensor del Poble Enrique Múgica ha mort aquest divendres als 88 anys d’edat, mort que ha lamentant “amb enorme tristesa” el PSOE a través de les xarxes socials.

PSOE

@PSOE
Inmensa tristeza por el fallecimiento de Enrique Múgica. Gran defensor de la democracia, jurista y político, precursor y una de las personalidades más relevantes del socialismo.

Nuestro pésame a su familia en estos duros momentos.

Hasta siempre, Enrique.
En un tuit el PSOE lloa el polític basc com “un gran defensor de la democràcia, jurista i polític, precursor i una de les personalitats més rellevants del socialisme”.

Advocat, exministre de Justícia i també defensor del Poble, Enrique Múgica va néixer a Sant Sebastià 20 de febrer 1932, es va afiliar inicialment el 1953 al Partit Comunista i va estar pres a la presó de Carabanchel per la repressió franquista.

A causa de la seva activitat política va tornar a ser detingut el 1959 i el 1962. Aquell any va ser condemnat en Consell de Guerra a 6 anys de presó. Va complir 22 mesos de condemna. Durant la seva estada a la presó va abandonar el PCE per discrepàncies ideològiques, i es va afiliar al PSOE. Passaria quatre vegades per la presó el que va sumar dos anys i mig de presó.

Membre de la Comissió Executiva socialista des de 1967, el 1974 va ser elegit secretari de Coordinació del PSOE en el Congrés de Suresnes i en representació del seu partit, va formar part activa de la Plataforma de Convergència Democràtica (1974-76) i de la Coordinadora Democràtica, òrgan unitari d’oposició al franquisme.

En el Congrés de 1976 i en l’Extraordinario de setembre de 1979 va ser elegit secretari de Relacions Polítiques de l’Executiva Federal socialista.

En les primeres eleccions democràtiques, de l’1 de març de 1977, va ser elegit diputat del PSOE per Guipúscoa, renovant el seu escó pel mateix partit i la mateixa circumscripció en els successius comicis fins a l’any 2000.

El 8 de juliol de 1988, va ser nomenat ministre de Justícia en el Govern de Felipe González, substituint Fernando Ledesma. Múgica ocupant el càrrec fins al març de 1991.

El 6 de febrer de 1996, en plena campanya per a les eleccions generals del 3 de març, ETA va assassinar el seu germà Fernado Múgica.

En les eleccions de març de 2000 va tornar a ser elegit diputat socialista, però va ser proposat pel PP per al càrrec de Defensor del Poble i el 15 de juny de 2000 va prendre possessió, després d’obtenir el suport del Parlament. Va abandonar per aquest nomenament la militància socialista i va renunciar al seu escó en el qual va ser substituït per Elvira Cortajarena.

El 17 d’octubre de 2006, en una iniciativa sense precedents, la Taula del Congrés va acordar admetre a tràmit una iniciativa parlamentària d’IU-ICV, per reprovar i demanar el seu cessament com a Defensor del Poble, per haver recorregut al Tribunal Constitucional l’Estatut català, el 19 de setembre. L’esmentada iniciativa va ser rebutjada el 2007 per la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble amb el vot de PSOE, PP i CC.

El 30 de juny de 2010, coincidint amb l’expiració del seu segon mandat, va cessar en el càrrec i va ser substituït de forma interina per María Luisa Cava de Llano.
Informa:ELNACIONAL.CAT (11-4-2020)
N.de la R.
No seré jo qui posi en dubte les qualitats de l’exministre de Justícia tot fa unes hores tRaspassat. Però en la vessant catalana haig de dir que és un dels homés més imperialistes espanyols que mai no he conegut. Quan era Defensor del Pueblo li havia escrit diverses cartes explicant la situació de Catalunya i del català com a president d’Amics de la Llengua Catalana. Les seves respostes van ser d’un imperialisme espanyol fins a límits denigrants. A la dreta o a l’esquerra Espanya és “una,grande y libre”. I d’aquí no es mouran mai. Un avís per els qui volen diàleg amb aquesta gent…o potser salvar les seves cadires. Ningú amb dos dits de cap pot pensar que Espanya tingui alguna solució.

210 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: