MORT SEAN CONNERY, EL GRAN ACTOR ESCOC√ąS

L’escena inicial de The Hunt for Red October ens presenta el comandant d’un submar√≠ sovi√®tic que marxa de la seva p√†tria per posar rumb a la immensitat del mar. De fons, una m√ļsica d’acomiadament, de suport, inspiradora i trista. “Fred, dur i buit. Llum que m’has deixat… Com podria saber que estava a punt de morir?” Sean Connery ha mort aquest dissabte a l’edat de 90 anys i el llegat cinematogr√†fic, art√≠stic i interpretatiu que deixa ompliria dues Unions Sovi√®tiques. James Bond, Indiana Jones, William von Baskerville, Allan Quatermain, el general Urquhart, Robin Hood, John Patrick Mason… la llista √©s immensa, com d’immens √©s l’impacte de Connery en l’imaginari col¬∑lectiu dels √ļltims 60 anys. La seva p√®rdua √©s un cop molt dur pel cinema, en un any que les bones not√≠cies arriben en comptagotes.

La seva carrera interpretativa va fer el tret de sortida al teatre durant la d√®cada dels anys 50, arribant a representar obres al King’s Theatre de Londres. El seu pas al cinema va ser m√©s gradual, acceptant durant anys petits papers en films de segona fila o mediocres -fins i tot un produ√Įt per Walt Disney, Darby O’Gill and the Little People- per√≤ el seu enlairament capo a la fama de Hollywood va arribar de la m√†, precisament, de James Bond. El 1962 es va estrenar el Dr No, la primera adaptaci√≥ del personatge creat per Ian Fleming, que va suposar un √®xit absolut de taquilla, p√ļblic i cr√≠tica. Connery va interpretar l’espia al servei de Sa Majestat en un total de set pel¬∑l√≠cules, deixant una profunda empremta per a tots els Bonds que arribarien en el futur.


Llarga vida després de James Bond

Tot i que el personatge el va marcar profundament de cara al p√ļblic, Connery ha signat una filmografia impresionant al llarg de la seva vida. Immediatament despr√©s dels √®xits de James Bond va rodar amb Alfred Hitchcock, amb Sidney Lumet i va apar√®ixer en grans superproduccions com les b√®l¬∑liques The Longest Day (1962) i A Bridge Too Far (1977); films com The man who would be king (1975), Robin i Marian (1976), on va fer parella amb Audrey Hepburn. La d√®cada dels anys 70 va estar marcada per papers secundaris fins a arribar als nous √®xits.

El nom de la rosa (1986), l’adaptaci√≥ de la novel¬∑la d’Umberto Eco, va ser un √®xit i un film molt ben rebut per a la cr√≠tica. El monjo Von Baskerville de Connery va quedar gravat per a la hist√≤ria, impulsant els finals dels 80 i tota la d√®cada dels anys 90 una nova etapa d’√®xits per a l’actor, als nivells dels anys de James Bond. L’any seg√ľent rodaria Els Intocables d’Elliot Ness (1987) amb Brian de Palma, aconseguint el seu primer Oscar com a actor secundari en un meravell√≥s paper d’un policia irland√®s que vol derrocar Al Capone. I √©s amb Indiana Jones on torna a assolir un ic√≤nic paper que queda gravat en la cultura popular.

El 1989 se suma al repartiment d’Indiana Jones and the Last Crusade i escenifica una de les millors parelles pare-fill de la hist√≤ria del cinema. Connery i Harrison Ford encara avui -i sempre ho faran- s√≥n refer√®ncia en molts acudits i bromes sobre paternitat, a m√©s de frases del meravell√≥s gui√≥ d’Spielberg. The Hunt of Red October (1990), The Russia House (1990) i The Rock (1996) van ser les √ļltimes grans pel¬∑l√≠cules abans d’arribar a l’oc√†s de la seva carrera. The League of Extraordinary Gentlemen (2003) ser√† l’√ļltim film destacat que quedar√† en l’imaginari col¬∑lectiu, sumant aix√≠ tota una llista de personatges ic√≤nics durant mig segle.

Un cavaller britànic que lluita per Escòcia

Connery, nascut a la ciutat d’Edimburg el 1930, va viure una vida plena d’aventures i feines diverses abans de ser ni tan sols una ombra d’actor. Batejat amb el nom de Thomas Sean Connery, amb els anys va admetre que tothom el coneixia pel segon i no pas pel primer. Per aix√≤ mateix, durant la seva carrera, va voler-ho aprofitar, ja que “sonava m√©s art√≠stic”. Es va enrolar a la Marina Reial Brit√†nica tres anys despr√©s de la vict√≤ria a la Segona Guerra Mundial i all√† va deixar entreveure els dos pals de paller de la seva vida. Es va fer dos √ļnics tatuatges: un per honrar la seva fam√≠lia i l’altre per honrar Esc√≤cia.

Va ser un gran activista per a la independ√®ncia escocesa. Va ser un dels grans finan√ßadors del SNP (Scottish National Party) i el seu suport al moviment pol√≠tic va ser constant al llarg de la seva vida. Un futbolista nat, va jugar partits a les categories inferiors de les lligues brit√†niques i va arribar a rebre una oferta dels ca√ßatalents del Manchester United. Va rebre moltes cr√≠tiques en l’etapa final de la seva vida despr√©s d’haver acceptat el rang de Cavaller i de Sir de la corona brit√†nica d’Elisabet II. El 1993 se’l va arribar a donar per mort despr√©s de falses informacions de diverses ag√®ncies period√≠stiques i Connery va apar√®ixer al programa de David Letterman amb un somriure als llavis.

La vida i la carrera de l’actor ha estat tot un exemple d’una cultura popular brit√†nica que ha anat adaptant-se a les necessitats de cada d√®cada: des del sexy symbol escenificat en un espia, passant per papers √®pics de la hist√≤ria del Regne Unit fins a la seva integraci√≥ al panorama de Hollywood. L’an√®cdota del dest√≠ √©s que ha mort el mateix dia que River Phoenix, un 31 d’octubre. Phoenix va interpretar a Indiana Jones fill quan era un adolescent, a l’inici de la pel¬∑l√≠cula Indiana Jones and the Last Crusade. Connery s’acomiada del cinema convertit en una de les √ļltimes llegendes que quedava d’una manera de fer pel¬∑l√≠cules que cada dia m√©s sembla un record lluny√†, d’un temps passat que mai m√©s tornar√†.
Informa:NACIODIGITAL (31-10-2020)

149 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: