MORT SEAN CONNERY, EL GRAN ACTOR ESCOCÈS

L’escena inicial de The Hunt for Red October ens presenta el comandant d’un submarí soviètic que marxa de la seva pàtria per posar rumb a la immensitat del mar. De fons, una música d’acomiadament, de suport, inspiradora i trista. “Fred, dur i buit. Llum que m’has deixat… Com podria saber que estava a punt de morir?” Sean Connery ha mort aquest dissabte a l’edat de 90 anys i el llegat cinematogràfic, artístic i interpretatiu que deixa ompliria dues Unions Soviètiques. James Bond, Indiana Jones, William von Baskerville, Allan Quatermain, el general Urquhart, Robin Hood, John Patrick Mason… la llista és immensa, com d’immens és l’impacte de Connery en l’imaginari col·lectiu dels últims 60 anys. La seva pèrdua és un cop molt dur pel cinema, en un any que les bones notícies arriben en comptagotes.

La seva carrera interpretativa va fer el tret de sortida al teatre durant la dècada dels anys 50, arribant a representar obres al King’s Theatre de Londres. El seu pas al cinema va ser més gradual, acceptant durant anys petits papers en films de segona fila o mediocres -fins i tot un produït per Walt Disney, Darby O’Gill and the Little People- però el seu enlairament capo a la fama de Hollywood va arribar de la mà, precisament, de James Bond. El 1962 es va estrenar el Dr No, la primera adaptació del personatge creat per Ian Fleming, que va suposar un èxit absolut de taquilla, públic i crítica. Connery va interpretar l’espia al servei de Sa Majestat en un total de set pel·lícules, deixant una profunda empremta per a tots els Bonds que arribarien en el futur.


Llarga vida després de James Bond

Tot i que el personatge el va marcar profundament de cara al públic, Connery ha signat una filmografia impresionant al llarg de la seva vida. Immediatament després dels èxits de James Bond va rodar amb Alfred Hitchcock, amb Sidney Lumet i va aparèixer en grans superproduccions com les bèl·liques The Longest Day (1962) i A Bridge Too Far (1977); films com The man who would be king (1975), Robin i Marian (1976), on va fer parella amb Audrey Hepburn. La dècada dels anys 70 va estar marcada per papers secundaris fins a arribar als nous èxits.

El nom de la rosa (1986), l’adaptació de la novel·la d’Umberto Eco, va ser un èxit i un film molt ben rebut per a la crítica. El monjo Von Baskerville de Connery va quedar gravat per a la història, impulsant els finals dels 80 i tota la dècada dels anys 90 una nova etapa d’èxits per a l’actor, als nivells dels anys de James Bond. L’any següent rodaria Els Intocables d’Elliot Ness (1987) amb Brian de Palma, aconseguint el seu primer Oscar com a actor secundari en un meravellós paper d’un policia irlandès que vol derrocar Al Capone. I és amb Indiana Jones on torna a assolir un icònic paper que queda gravat en la cultura popular.

El 1989 se suma al repartiment d’Indiana Jones and the Last Crusade i escenifica una de les millors parelles pare-fill de la història del cinema. Connery i Harrison Ford encara avui -i sempre ho faran- són referència en molts acudits i bromes sobre paternitat, a més de frases del meravellós guió d’Spielberg. The Hunt of Red October (1990), The Russia House (1990) i The Rock (1996) van ser les últimes grans pel·lícules abans d’arribar a l’ocàs de la seva carrera. The League of Extraordinary Gentlemen (2003) serà l’últim film destacat que quedarà en l’imaginari col·lectiu, sumant així tota una llista de personatges icònics durant mig segle.

Un cavaller britànic que lluita per Escòcia

Connery, nascut a la ciutat d’Edimburg el 1930, va viure una vida plena d’aventures i feines diverses abans de ser ni tan sols una ombra d’actor. Batejat amb el nom de Thomas Sean Connery, amb els anys va admetre que tothom el coneixia pel segon i no pas pel primer. Per això mateix, durant la seva carrera, va voler-ho aprofitar, ja que “sonava més artístic”. Es va enrolar a la Marina Reial Britànica tres anys després de la victòria a la Segona Guerra Mundial i allà va deixar entreveure els dos pals de paller de la seva vida. Es va fer dos únics tatuatges: un per honrar la seva família i l’altre per honrar Escòcia.

Va ser un gran activista per a la independència escocesa. Va ser un dels grans finançadors del SNP (Scottish National Party) i el seu suport al moviment polític va ser constant al llarg de la seva vida. Un futbolista nat, va jugar partits a les categories inferiors de les lligues britàniques i va arribar a rebre una oferta dels caçatalents del Manchester United. Va rebre moltes crítiques en l’etapa final de la seva vida després d’haver acceptat el rang de Cavaller i de Sir de la corona britànica d’Elisabet II. El 1993 se’l va arribar a donar per mort després de falses informacions de diverses agències periodístiques i Connery va aparèixer al programa de David Letterman amb un somriure als llavis.

La vida i la carrera de l’actor ha estat tot un exemple d’una cultura popular britànica que ha anat adaptant-se a les necessitats de cada dècada: des del sexy symbol escenificat en un espia, passant per papers èpics de la història del Regne Unit fins a la seva integració al panorama de Hollywood. L’anècdota del destí és que ha mort el mateix dia que River Phoenix, un 31 d’octubre. Phoenix va interpretar a Indiana Jones fill quan era un adolescent, a l’inici de la pel·lícula Indiana Jones and the Last Crusade. Connery s’acomiada del cinema convertit en una de les últimes llegendes que quedava d’una manera de fer pel·lícules que cada dia més sembla un record llunyà, d’un temps passat que mai més tornarà.
Informa:NACIODIGITAL (31-10-2020)

119 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: