MULTA DE 100 EUROS A QUI VAGI SENSE MASCARETA

Era q√ľesti√≥ d’hores que el Govern orden√©s l’obligatorietat de la mascareta al carrer, encara que es pugui garantir la dist√†ncia de seguretat, com ja s’est√† fent al Segri√†. Ho havia avan√ßat el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al mat√≠ al Parlament, i aix√≠ ha sigut: a partir de dem√† dijous, totes les persones de m√©s de sis anys s’hauran de cobrir la boca i el nas a qualsevol lloc de la via p√ļblica, espais oberts i tamb√© als recintes tancats d’√ļs p√ļblic, i independentment de si es poden mantenir els dos metres de dist√†ncia de seguretat. S er√† una mesura que, en cas d’incompliment, comportar√† una sanci√≥ de 100 euros tret de casos en qu√® el seu √ļs sigui “incompatible”, com practicar esport o prendre el sol i banyar-se a la platja.

La consellera de Salut, Alba Verg√©s, ha confirmat que caldr√† sortir sempre de casa amb la mascareta posada, per√≤ que en aquelles activitats que fan impossible dur aquesta protecci√≥, com per exemple l’esport i les activitats de casals d’estiu pel que fa als infants, “es podr√† treure amb seguretat sempre que hi hagi dist√†ncia social i una bona higiene de mans”. Aix√≠, doncs, la nova normativa no canviar√† la situaci√≥ que es viu als casals del pa√≠s.

El subdirector general de Coordinaci√≥ de Salut P√ļblica, Xavier Llebaria, ha apuntat que en les properes hores es publicar√† un document des de Protecci√≥ Civil per resoldre els dubtes de la ciutadania, per√≤ ha insistit que s’ha d’aplicar el “sentit com√ļ”. Per exemple, la mascareta s’ha de dur en sortir de casa i fins a entrar en zona de platja o per passejar per la sorra o anar a un bar del passeig mar√≠tim, per√≤ no quan s’est√† prenent el sol o es va a banyar a la mar. Passa el mateix amb l’esport, segons ha afirmat Verg√©s, que ha assegurat que s’ha de dur la mascareta quan es va a practicar-lo per√≤ no quan es fa.

L’obligaci√≥ tampoc no ser√† exigible per a les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respirat√≤ria que pugui veure’s agreujada per la utilitzaci√≥ de la mascareta o que, per la seva situaci√≥ de discapacitat o depend√®ncia, no tinguin autonomia per a treure-se-la. Sobre els estudiants que dem√† s’examinen de selectivitat, el consell interuniversitari de Catalunya ha aprovat un document, a qu√® ha tingut acc√©s Efe, en qu√® s’estipula que els alumnes hauran de portar la mascareta per acudir a l’edifici i estar-se als espais comuns, per√≤ que se les podran treure fan l’examen si no tenen ning√ļ a un metre i mig. Un cop feta la prova, hauran de tornar a posar-se-la.

Debat entorn al confinament a casa

La mateixa Verg√©s ha sigut qui ha portat la proposta a la reuni√≥ del Procicat, tal com va anunciar ahir dimarts, i el plantejament ha encaixat al si del Govern, que tem que el relaxament d’algunes actituds pugui desestabilitzar la bona tend√®ncia epidemiol√≤gica de Catalunya, trencada √ļnicament a la regi√≥ sanit√†ria de Lleida. Al ministre de Sanitat, Salvador Illa, tampoc no li sembla malament aquesta mesura que, ha dit, refor√ßa la d’aplicaci√≥ estatal regulada en el decret de nova normalitat.

“El fet de posar-se la mascareta redueix la transmissi√≥ i la contaminaci√≥. Pot ser inc√≤mode fer canvis d’h√†bits de vida, per√≤ s√≥n necessaris en un context de pand√®mia”, ha subratllat el nou coordinador de la gesti√≥ del covid-19 a Catalunya, l’epidemi√≤leg Jacobo Mendioroz. Amb tot, Verg√©s ha reconegut que no es faran controls sobre l’√ļs obligatori de la mascareta, per exemple, en l’√†mbit laboral. “L’objectiu no √©s fer controls espec√≠fics, sin√≥ que tothom interioritzi aquestes mesures i canviar certs h√†bits”, ha dit, quan li han preguntat pel tema en roda de premsa.

El debat de les mascaretes se suma al de la possibilitat que l a Generalitat endureixi les restriccions a la comarca del Segri√† i desplegui un confinament domiciliari. Verg√©s ha negat que, ara per ara, la decisi√≥ s’hagi pres. “Seguim dia a dia l’evoluci√≥ dels casos, i les dades de l’epid√®mia encara no ho recomanen”, ha afirmat. La possibilitat de reconfinar a casa la poblaci√≥ ha sigut un dels punts clau de la reuni√≥ extraordin√†ria del Procicat, feta aquest dimecres al mat√≠.

Les conselleres de la Presid√®ncia, Meritxell Bud√≥; de Salut, Alba Verg√©s, i d’Agricultura, Teresa Jord√†, han comparegut per anunciar els nous acords adoptats a la reuni√≥. A la trobada de coordinaci√≥ s’ha constitu√Įt el Procicat Lleida per gestionar l’epid√®mia detectada a Ponent de manera descentralitzada, i Bud√≥ ha anunciat que s’ha sol¬∑licitat als ajuntaments i governs municipals que posin a disposici√≥ del Govern tots els equipaments p√ļblics ‚Äďpavellons, albergs o cases de col√≤nies‚Äď per garantir a√Įllaments de persones positives i contactes que no tenen una resid√®ncia fixa. Al seu torn, la Generalitat proporcionar√† a aquests municipis un fons extraordinari per injectar-los liquiditat per sufragar els costos d’aquests espais, perqu√® consideren que √©s una despesa sobrevinguda.

La consellera Verg√©s ha subratllat que la prioritat √©s tallar les cadenes de transmissi√≥ i protegir la poblaci√≥ m√©s vulnerable. Ha destacat la necessitat de prohibir les visites als centres residencials i ha recomanat que les persones d’edat m√©s avan√ßada o amb problemes de salut es quedin a casa. “Visitarem les 33 resid√®ncies del Segri√† per comprovar que s’estan complint les mesures establertes pel protocol i fer cribatges a ls residents i treballadors per detectar nous focus de covid-19”, ha indicat. Tamb√© ha afegit que fins al moment ja s’han testat quatre dels centres residencials. Quan es detecti “un sol cas” en una resid√®ncia de gent gran “es tractar√† com un brot”, ha assenyalat.

Jord√†, sobre les cr√≠tiques al sector agrari: “Ja n’hi ha prou”

El Govern ha adm√®s que la propagaci√≥ del virus en molts municipis de la comarca es multiplica per tres i que per aix√≤ s’han d’aturar les cadenes de transmissi√≥. “Preveiem que en els pr√≤xims dies els casos poden augmentar”, ha reconegut Verg√©s, si b√© ha assegurat que l’evoluci√≥ epidemiol√≤gica fora del Segri√† √©s bona. La consellera ha explicat que la situaci√≥ que es viu al Segri√†, enmig de la campanya de la fruita i amb m√©s de 20.000 temporers treballant-hi i molts m√©s sense tenir feina, fa que la complexitat sigui m√©s gran “socialment” que no pas “sanit√†riament”. En aquest sentit ha assegurat que es destinaran 730.000 euros d’ajudes a la comarca del Segri√†, 428.000 dels quals seran per allotjar temporers i persones sense llar.

Les tres conselleres han remarcat la import√†ncia de la col¬∑laboraci√≥ amb els serveis assistencials i socials perqu√® la salut comunit√†ria t√© un pes molt important en el control epidemiol√≤gic dels brots al Segri√†. “Cal una bona sinergia entre el municipi i el sistema sanitari”, ha dit la titular de Salut. L’accent, ha assenyalat, s’ha de posar en les necessitats socials perqu√® l’augment de la poblaci√≥ arran dels temporers a la comarca (hi van arribar 30.000 persones durant l’estat d’alarma) obliga a engegar un Procicat “descentralitzat i pr√≤xim al territori”. “Hem enfortit el servei de vigil√†ncia epidemiol√≤gica per sumar 15 persones a les 9 que ja hi s√≥n, set de les quals ja treballen”, ha afirmat Verg√©s, que ha celebrat que els professionals sanitaris es postulin per refor√ßar el sistema sanitari de Ponent.

Jord√† ha remarcat que, des del 13 de mar√ß, la seva conselleria ha treballat amb els departaments de Salut i Afers Socials per saber la situaci√≥ dels temporers que havien arribat aquest any a treballar en la campanya de la fruita dol√ßa. “El seguiment de la pand√®mia al Segri√† amb reunions di√†ries s’ha fet des de fa quatre mesos. Hem treballat de bracet amb el sector amb protocols que s’estan complint malgrat les complicacions”, ha afirmat Jord√†, que ha agra√Įt l’actuaci√≥ dels ajuntaments i els agents socials.

Per dur a terme la campanya de la fruita a Catalunya ‚Äďsobretot al Segri√†‚Äď es necessiten entre 35.000 i 38.000 persones, el 80% de les quals acostumen a venir de fora del pa√≠s. Aquest any no han calgut tants efectius: Jord√† ha adm√®s que la campanya de la fruita era “at√≠pica” per la pand√®mia per√≤ tamb√© pels temporals, que van malmetre molt el Baix Segri√† i fins a 100.000 tones de fruites no van arribar al mercat. “La necessitat de personal va caure un 40% i les plantilles ja estan plenes. Actualment treballen unes 20.000 persones a la recollida de la fruita”, ha apuntat la titular d’Agricultura.

Jord√† tamb√© ha retret la criminalitzaci√≥ dels pagesos i el sector. “Ja n’hi ha prou. La immensa majoria tenen els treballadors contractats i protocols aprovats amb el sector”, ha assegurat. L’√ļltim clam que ha fet √©s la regularitzaci√≥ dels immigrants, perqu√® no √©s un problema d’aquesta campanya agr√†ria at√≠pica sin√≥ que “ha de preocupar cada dia de l’any”. “L’Estat hi t√© molt a dir i a fer”, ha dit Jord√†, en al¬∑lusi√≥ a la possibilitat de compensar aquelles persones que no podran treballar per la pand√®mia. “√Čs evident que una cosa s√≥n els treballadors del camp i un altre el cas d’empreses que poden cobrar la baixa sense problemes”, ha dit.
Informa:ARA.CAT (9-7-2020)

185 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: