MUTILAR-SE LA LLENGUA, UN EMPOBRIMENT DEL PENSAMENT

“Mutilar-se la llengua ”
L’empobriment de la llengua √©s una mutilaci√≥ que comporta un empobriment del pensament

( SEBASTIÀ ALZAMORA )

L’any dos mil es va estrenar El mar, la pel¬∑l√≠cula d’Agust√≠ Villaronga basada en la novel¬∑la del mateix t√≠tol de Blai Bonet, produ√Įda per Isona Passola. La vaig anar a veure a un cine de Barcelona que ja no existeix, i a la porta de la sala hi havia penjat un cartell memorable. Deia: ‚ÄúLa direcci√≥ d’aquest cinema adverteix els espectadors que 1) aquesta pel¬∑l√≠cula cont√© escenes que poden ferir la seva sensibilitat, i 2) aquesta pel¬∑l√≠cula est√† parlada en mallorqu√≠‚ÄĚ. A parer d’aquells exhibidors no se sabia qu√® era pitjor, si les escenes de sexe i viol√®ncia expl√≠cites o el fet de sentir parlar els actors en article salat. Particularment, la pel¬∑l√≠cula em va semblar (i em sembla) magn√≠fica, i estic conven√ßut que El mar de Blai Bonet √©s una de les grans novel¬∑les en llengua catalana de la segona meitat del segle XX (fa poc Club Editor la va recuperar en una edici√≥ ampliada i amb un pr√≤leg de Xavier Pla, recomano vivament que no se la perdin).

Entre l’estrena d’ El mar i les prevencions de TV3 a l’hora d’emetre la s√®rie d’IB3 Mai neva a Ciutat (de qualitat ben alta, tamb√©) perqu√® existeixen espectadors principatins que diuen que no entenen ‚Äúel mallorqu√≠‚ÄĚ, com explicava Vicent Sanchis a √Älex Guti√©rrez, han passat vint anys i fa la sensaci√≥ que no hem avan√ßat gaire, o que si de cas encara hem reculat i tot. No tan sols en l’audiovisual. Les Balears viuen ara mateix un moment espl√®ndid pel que fa a talent esc√®nic, per exemple, i aix√≤ tampoc no arriba als espectadors principatins: per diversos motius, per√≤ un d’ells √©s aquesta suposada dificultat per entendre els diferents parlars de la pr√≤pia llengua. Curiosament (i afortunadament) sembla que no costa tant escoltar illencs que cantin (vegin l’article d’Antoni Barcel√≥ al digital N√ļvol sobre l’escena musical illenca).

No cal ni dir que en entorns ling√ľ√≠stics menys problematitzats que el catal√† aix√≤ no passa, o passa menys. En castell√†, √©s impensable que alg√ļ no vulgui veure un film, una s√®rie o una obra de teatre perqu√® estiguin parlats en andal√ļs o en argent√≠. En el m√≥n anglosax√≥, ser capa√ß de compondre papers en dialectes i parlars diferents del propi √©s un dels m√≠nims que domina qualsevol actor o actriu solvent. Com tots els prejudicis, els prejudicis ling√ľ√≠stics s√≥n un frac√†s de la intel¬∑lig√®ncia, i aplicar-los als diferents parlars de la pr√≤pia llengua √©s una trista manera ‚Äďcom han assenyalat Cristina Ros i Enric Borr√†s‚Äď de donar la feina feta als secessionistes ling√ľ√≠stics, encara que sigui sense voler (tampoc ens ha de caure cap anell, per cert, per fer servir els noms locals i populars de la llengua, com el valenci√†, el mallorqu√≠ o l’eivissenc). Agafem-nos a una idea ben b√†sica: el respecte que exigim a Espanya per la diversitat ling√ľ√≠stica, hem d’exigir-nos-el tamb√© pel que fa a la riquesa interna de la nostra llengua. Mobilitzem-nos activament contra l’empobriment del catal√†, perqu√® l’empobriment de la llengua √©s una mutilaci√≥ que comporta un empobriment del pensament. I aqu√≠ els mitjans, p√ļblics i privats, segueixen tenint un paper cabdal.

Informa:ARA.CAT (14-5-2020)

142 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: