NETFLIX, LA HIPOCRESIA LINGÜÍSTICA: ESPANYA COM FRANÇA ÉS QUI EXIGEIX MÉS PER AL SEU IDIOMA

“Netflix: la hipocresia lingüística espanyola”.

Espanya menysté les demandes de regulació sobre al català, però és, juntament amb França, l’estat que ha exigit més garanties lingüístiques a Netflix en defensa del seu idioma.
netflix videojocs

El gener del 2007 Netflix va activar un servei de vídeo a demanda per internet en algunes ciutats dels Estats Units. L’empresa havia nascut anys abans per distribuir films en diversos suports. El gener del 2012, cinc anys més tard, va començar l’expansió internacional: entrà al Regne Unit i a Irlanda, països on l’anglès és la llengua comuna de gran part de la població. I l’octubre del mateix any va entrar a Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Noruega, països amb un nivell de coneixement de l’anglès molt alt. Al cap d’un any, ja s’havia implantat en molts països de l’Amèrica Llatina i els Països Baixos i començava a presentar els films en diverses llengües i a afegir contingut local al catàleg.

D’ençà d’aquell moment, la qüestió de les llengües en què es poden doblar o subtitular les notícies ha pres cada volta més importància per a aquesta empresa, que avui ja és pràcticament mundial, car és accessible a tot el món, tret de la Xina, Corea del Nord i Síria.

Doblatges i subtitulació: una necessitat de mercat per a Netflix

La globalització de Netflix ha fet imprescindible per a l’empresa l’atenció a la diversitat lingüística. I, com més va més, les llengües altres que l’anglès hi tenen un pes determinant.

Segons les dades d’un estudi fet l’any passat, el 55% del contingut que es pot obtenir a Netflix avui és originàriament en anglès, un 10% en hindi, un 6% en espanyol, un 4% en japonès (majoritari en àmbits com el manga i l’anime) i la resta, en un total de 58 llengües més, algunes de les quals amb un sol film. Entre aquestes hi ha el català. Quant al contingut original de Netflix, films o sèries creats per Netflix mateix, el 65% són fets originàriament en anglès.

Una dada important és també que el creixement de la competència ha fet perdre subscriptors de Netflix als Estats Units, una pèrdua compensada amb els subscriptors que la plataforma adquireix a fora, on va molt més endavant que els competidors. El juliol del 2020 va ser el primer mes que Netflix va reduir la base de subscriptors als Estats Units.

Aquesta qüestió ja va deixar de ser comercial i prou l’octubre del 2018, quan el Parlament Europeu aprovà una regulació sobre les plataformes de streaming que conté obligacions lingüístiques i de producció. Concretament, s’exigia que el setembre del 2020 almenys el 30% de les produccions que Netflix distribueix a Europa fossin fetes ací i en llengües europees, un objectiu que la plataforma pràcticament ha aconseguit, tot i que amb un retard mínim.

Empès per les raons comercials i les polítiques, doncs, Netflix s’ha trobat obligat a produir, doblar i subtitular en nombroses llengües.
Els estats espanyol i francès, els més exigents

D’ençà que es va posar sobre la taula la proposta de condicionar el mercat de Netflix a Europa, l’estat espanyol i el francès van ser els que van insistir més dins les institucions europees per aconseguir la màxima protecció possible tant per a les seves llengües –i ja s’entén que només els preocupen l’espanyol i el francès– com per a la seva indústria.

Per exemple, la translació de la normativa comunitària que ha fet Espanya proposa que, del 30% de produccions europees que Netflix ha d’oferir si vol ser present a l’estat espanyol, la meitat siguin espanyoles i s’ofereixin preferentment. I també crea un impost pel qual el 5% dels beneficis de les plataformes digitals s’ha de destinar a la producció de films i sèries a l’estat espanyol. França encara va més enllà i intenta que sigui el 20%.

No és cap sorpresa aquesta posició. El 2017 França, amb el suport entusiasta d’Espanya, va encapçalar el grup d’estats que va aconseguir que la UE adoptés aquesta obligació que el 30 % de les produccions fossin europees; la proposta original era només del 20%. Països com el Regne Unit, Dinamarca o Finlàndia s’hi van oposar fortament i el ministre de Cultura espanyol d’aleshores, Íñigo Méndez de Vigo, els va retreure, precisament, el poc interès en la defensa de la llengua pròpia.

Però, curiosament, Espanya és encara un dels nou estats europeus que no ha adaptat la decisió europea al seu ordenament legal. El termini va acabar el 19 de setembre de 2020 i és per aquesta raó que hi ha pressa a aprovar la nova llei audiovisual. El 23 de setembre proppassat, la Comissió Europea va advertir els estats que tenien dos mesos per a adaptar-s’hi o serien multats.

Aquesta pressa ha fet que els tres governs dels Països Catalans, els organismes reguladors autonòmics i associacions i grups de tota mena hagin expressat la necessitat que la quota de producció i de difusió sigui clara i contingui obligacions en relació amb l’ús del català. El CAC, per exemple, ha proposat que la quota del 15% mínim de producció en films o sèries espanyoles es divideixi entre les quatre llengües, d’acord amb la població. I ERC ha anunciat que el seu vot al pressupost del govern dependrà que hi hagi una menció explícita al català.

Allò que resulta més sorprenent de tot és el to displicent i fins i tot la befa que s’ha fet en molts àmbits espanyols de l’aspiració catalana. S’hi veu un contrast ben evident –i hipòcrita– amb els esforços que han fet fins ara per a assegurar que la regulació limiti els usos de l’anglès i afavoreixi l’espanyol.
Quin és l’estat del català a Netflix?

Actualment, Netflix només ofereix quinze sèries o films en català. La majoria són d’animació, adreçades als més menuts. D’aquests, cinc són rodats en català. Per exemple, les dues sèries que s’ofereixen, Benvinguts a la família i Les de l’hoquei, són produïdes per TV3. També hi ha quatre films que tenen subtítols en català. I això és tot.

Cal recordar que fins el 2016 Netflix no va incorporar al catàleg films doblats en català. I finalment va introduir-n’hi vuit perquè la Plataforma per la Llengua va pressionar amb la campanya #NetflixInCatalan, que va recollir més de 25.000 signatures. Però amb aquesta novetat les coses no van canviar. Les xifres de films i sèries doblats al català continua essent molt minsa, com hem explicat. Encara més, els usuaris de Netflix han hagut d’esperar fins a enguany perquè un film que s’estrenava directament a la plataforma sense haver-se projectat abans a les sales de cinema fos doblat al català. Va ser un film d’animació, La família Mitchell contra les màquines, que va obtenir un gran èxit.

La Plataforma per la Llengua fa anys que treballa per reclamar un canvi en aquestes plataformes. Denuncia, per exemple, que Netflix té al catàleg més de 326 títols amb una versió doblada o subtitulada al català, però que no els ofereix en aquesta llengua. Es calcula que aquests films han costat més de set milions d’euros a la Generalitat de Catalunya. Per això reclama que la Generalitat o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals facin les gestions necessàries per facilitar a aquestes plataformes de vídeo a demanda els doblatges i subtítols pagats amb diners públics i que, d’aquesta manera, es trobin obligades a incorporar-los en els seus catàlegs. I cal recordar, a més, que aquest no és un problema exclusiu de Netflix, sinó que també el presenten plataformes com ara HBO, Prime Video, Disney+ i Movistar+.
Informa:VILAWEBG.CAT (1-XI-2021)

53 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: