“NEURONES FREGIDES”, UN PROJECTE DE CIENTÍFICS JOVES PER PARLAR DE CIÈNCIA EN CATALÀ

“Neurones Fregides: parlar de ciència en català”
Una trentena de científics joves provinents de nou plataformes divulgatives s’han unit en un projecte per acostar la ciència al públic en general a través de les xarxes. I ho fan en llengua catalana
( CLARA RIBAS )

La ciència com a passió, i la vocació de fer-la arribar a tothom, d’explicar-la de manera fàcil i accessible. Això és el que uneix trenta joves científics catalans que han creat la plataforma Neurones Fregides, un projecte nascut amb l’objectiu, expliquen, de fer xarxa entre divulgadors científics que s’expressen en català.

Provenen de diferents plataformes que ells mateixos, en grup o individualment, ja havien creat per divulgar la ciència de manera entretinguda i entenedora. Feien servir diferents canals, com YouTube, Instagram, o fent podcasts. Així, Neurones Fregides reuneix la participació de joves científics de Ciència Oberta, Soc Tastaolletes, Divubio, Del Buit al Tot, La 4a Llei de Newton, La Dimoni de Maxwell, Parlem de Ciència, Ciència Periòdica i cAMP Divulgatiu.

Tots se sabien, els uns als altres –el món, a la xarxa, també és molt petit–, i, amb la voluntat de crear un altaveu encara més potent, es van anar posant en contacte per engegar el projecte.

Així ho explica Cristina Hurtado, biòloga i una de les fundadores de la plataforma: “Som persones joves, ens dediquem a la ciència i estem fent el doctorat, un grau o un màster. Tenim projectes de divulgació científica en català, alguns més grans i altres més petits, en grups de dues o de quinze persones o fins i tot individuals, i de molta varietat, a través de YouTube, Instagram, o gent que fa podcasts. De moment tenim biòlegs, físics i químics, però estem oberts a tot tipus de col·laboracions. Ens vam voler unir per fer una xarxa àmplia de divulgació científica en català, per impulsar la comunicació en la nostra llengua, en la qual no hi ha gairebé res, i també per parlar de temes que ens afecten, com ara la precarietat laboral en el món científic.”

Sobre el nom que han escollit i també el logotip, la Cristina explica, divertida: “El nom no el vam pensar gaire, i el logo, que va sortir de manera improvisada, és un ou ferrat que sembla, per la forma, una neurona. No té massa història, va sortir i ens va fer gràcia, i creiem que funciona!”

Òbviament, la coneixença entre aquest grup de nois i noies també es va fer per internet, no personalment. D’una banda, perquè és així com se sol connectar el jovent avui en dia i, de l’altra, perquè la pandèmia els va obligar a crear els vincles de manera virtual. I encara hi ha un altre component, en aquesta relació a distància: no tots s’estan ara mateix a Catalunya. Alguns són a Estocolm, altres a Copenhaguen i altres es connecten des d’algun punt dels Estats Units. “De fet –assenyala la Cristina–, encara no hem parlat mai en persona. No ens hem conegut entre nosaltres. Hem fet moltes reunions per Skype i per altres canals, però encara no ens hem pogut trobar ni per fer un cafè!”, reconeix.

Crida al món científic per a l’ús del català

Una altra de les característiques d’aquests joves investigadors i el que els fa també especials, és la voluntat que manifesten de defensar el català com a llengua vàlida per comunicar ciència i promoure la divulgació científica mantenint la qualitat i el rigor professional: “Volem impulsar la creació de referents divulgatius científics en català, amb paritat de gènere, en les noves generacions, així com arribar a sectors de la societat on la divulgació tradicional no és capaç d’arribar, com per exemple al món digital”, es llegeix al manifest de presentació de la plataforma.

La producció científica de Catalunya és més del 28% del total de l’Estat espanyol, però concentra fins al 44% de la producció estatal considerada d’alt impacte internacional. Així mateix, Catalunya representa gairebé el 36% de l’impacte científic total de l’Estat en citacions. El lideratge de Catalunya es manté pel que fa a l’eficiència en publicacions i citacions respecte al finançament que rep.

Al manifest també s’assenyala el potencial del món científic català: “A Catalunya existeix una comunitat investigadora de primera línia; tanmateix, aquesta excel·lència científica no es tradueix a l’àmbit de la comunicació científica catalana, fet que ha quedat en evidència amb la pandèmia del SARS-CoV-2. L’existència d’una xarxa de comunicació científica amb suficient visibilitat i influència hauria augmentat la confiança en la mesures de prevenció contra la Covid-19. La seva absència, però, ha permès l’acceptació de titulars sensacionalistes i demagogs, la difusió de fake news i l’arrelament de la informació descontextualitzada”, hi afegeixen.

Hi ha, a més, una altra variable que preocupa a aquests joves científics, que és l’absència de publicacions científiques en català i l’hàbit a què tendeixen la majoria de centres de recerca, de fer les publicacions sobretot en anglès. I adverteixen que el castellà ocupa cada vegada més espai en la divulgació: “El català té un paper testimonial en la divulgació científica al nostre territori, perquè l’anglès té una rellevància inqüestionable en l’àmbit científic a nivell internacional. I també perquè el català es troba immers en una dinàmica accelerada de substitució pel castellà, que considerem especialment preocupant. És precisament aquest problema el que promou el retrocés en l’ús del català en les generacions més joves.”

En aquest sentit, la iniciativa vol fer una crida a les institucions científiques, públiques i privades, com centres de recerca i empreses dels territoris de parla catalana, ja que, segons consideren, són parts responsables de la pèrdua de complexos del català en aquest entorn. “Neurones Fregides, doncs, insta aquestes entitats a prendre la iniciativa en matèria lingüística i prioritzar el català en totes les seves comunicacions i propostes”, reclamen al manifest.

Una campanya a xarxes, amb 20.000 seguidors

El primer de juliol van arrencar amb una promoció massiva, amb apunts a Instagram i a Twitter, per generar, explica la Cristina, el màxim interès i expectatives en el projecte.

L’activitat del grup des del dia 2 de juliol, quan, després de la primera campanya, van llançar un vídeo de presentació curt i que cridava molt l’atenció, ha estat frenètica. La setmana següent van presentar els diferents projectes dins la plataforma i explicar on es poden trobar.

A més de diversos tipus de col·laboracions, ja han fet sessions amb retransmissió en continu a Twitch, una plataforma, expliquen, on voldrien captar l’atenció dels encara més joves. El feedback que han tingut fins ara és impressionant. “A Twitter va ser bestial”, recorda la Cristina: “En un cap de setmana vam arribar a 20.000 seguidors, perquè Twitter és com una bola de neu, i vam captar l’atenció del col·lectiu de la gent preocupada pel català i del col·lectiu de divulgació científica.”

També han rebut el suport de figures mediàtiques com el periodista, divulgador i científic Salvador Macip, i d’entitats com ara l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), i la Plataforma per la Llengua, que van signar el manifest que Neurones Fregides va emetre en la seva presentació a les xarxes.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-VII-2021)

102 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: