NI DESPLEGAR L’AUTOGOVERN: SÁNCHEZ TAMBÉ DESDENYA LA BILATERAL AMB CATALUNYA

Ni desplegar l’autogovern: Sánchez també desdenya la bilateral amb Catalunya

Avui la comissió que ha de desplegar l’estatut tan sols tancarà acords de mínims.
( ODEI A.-ETXEARTE )

Només s’hi esperen avenços menors. La comissió bilateral Generalitat – estat espanyol es reunirà a la tarda amb la previsió que s’hi concretin acords mínims sobre tres traspassos de la cinquantena que resten pendents en aplicació de l’estatut. És la segona vegada que aquest òrgan es reuneix d’ençà que Pere Aragonès és president i ha acabat convertint-se en un termòmetre de l’estat de les relacions entre els governs català i espanyol: més fredes que mai. En un moment d’estancament de la taula de diàleg, el govern de Pedro Sánchez no solament deixa entreveure que no té interès a resoldre el conflicte polític sinó que tampoc no pretén fer cap pas significatiu per al desplegament de l’autogovern. Ni Rodalia, ni el traspàs de recursos de l’ingrés mínim vital.

No s’esperen grans avenços en aquest àmbit ni tampoc es tancarà cap acord sobre tres competències més que s’havien obert en la reunió anterior, el 2 d’agost: la formació sanitària especialitzada, com els MIR; el salvament marítim en aigües interiors; i l’execució de la legislació laboral. En canvi, sí que s’encarrilaran pactes per a les beques i els ajuts a l’estudi, les assegurances escolars i les competències en la gestió dels jutjats. Aquesta darrera es va traspassar l’any 1990, però es revisa ara perquè l’estat no transferia els recursos per a cobrir totes les despeses de personal dels jutjats nous i, per tant, eren insuficients. Per al govern, són avenços mínims, malgrat que el traspàs de les beques pugui ser qualificat d’històric, amb un volum de 120 milions anuals.

No obstant això, en aquesta reunió sí que es preveu que es tanquin transferències de propietats de l’estat, que s’acabaran d’enllestir tècnicament a la comissió mixta de transferències, dependent de la bilateral. Són el canal de regadiu Xerta-Sénia i l’observatori meteorològic del Turó de l’Home, entre més propietats i finques. També es traspassaran la B-23 i la B-20, tot esperant que es tanquin sengles convenis.

Els resultats, tanmateix, fan curt. Les expectatives i els acords que es tancaran demà no equilibren una balança com més va més descompensada. El govern de la Generalitat ja va fer un balanç negatiu de la reunió de l’agost. “No hem aconseguit l’objectiu: volíem haver debatut i acordat molts més traspassos de competències”, va lamentar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Els acords insuficients de l’estiu donaran pas ara a avenços mínims. Malgrat que l’agenda del retrobament que capitanejava Sánchez prometia avenços en l’autogovern, la pràctica demostra que les tendències centralitzadores de l’estat no permeten que la bilateral acordi els traspassos que correspondrien d’acord amb el marc estatutari vigent. La realitat és crua: la Generalitat ni tan sols pot comptar amb el compliment de l’estatut retallat pel Tribunal Constitucional espanyol.

Sobre l’ingrés mínim vital, Vilagrà pretén que en la reunió s’enllesteixi un pre-acord perquè la Generalitat pugui gestionar-lo amb els ingressos necessaris, paral·lelament a la renda mínima de ciutadania. Però no serà fàcil.

La bilateral es reunirà per segona vegada, després de les eleccions de Castella i Lleó que tant preocupaven Sánchez, i tot fa pensar que no contribuirà a refer la confiança entre la Generalitat i el govern espanyol, si no és que hi ha un tomb inesperat. Aquesta bilateral, de fet, no ha funcionat mai amb un veritable esperit de desplegament de l’autogovern d’ençà que es va aprovar l’estatut, amb independència dels partits que hi havia a la Moncloa i al Palau de la Generalitat. No s’ha reunit mai amb assiduïtat, tret dels tres primers anys, malgrat que l’estatut estableix que s’ha de reunir, pel cap baix, dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les parts. La reunió de l’agost era una represa després de tres anys d’aturada. No es reunia d’ençà del 2018, i només s’ha convocat quatre vegades d’ençà del 2010, comptant amb la cita d’avui al Palau de la Generalitat. A l’altra banda de la taula, presidida per Vilagrà, hi haurà la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.

El govern espanyol ha provat repetidament de fer un aiguabarreig entre la comissió bilateral i la taula de diàleg, amb l’objectiu de restar pes polític a la taula i de normalitzar la relació amb Catalunya com una autonomia més, amb els mecanismes de relació estatutaris. Però el govern d’Aragonès insisteix a separar les funcions de l’una i de l’altra, i mira la bilateral com una oportunitat de refer la confiança d’una relació com més va més desgastada per a entomar amb més solidesa les negociacions de fons. La bilateral es reunirà, però la taula de diàleg continua encallada i sense data, malgrat que la Generalitat pretenia que es tornés a reunir a començament d’any.

L’executiu català vol estirar el calendari i ara insisteix que començament de març també comptaria com a començament d’any per a reprendre la taula. Sánchez, tanmateix, no hi té gens d’interès. Arribats a aquest punt, els dos governs estan d’acord en una cosa: que no els convé de tornar-la a reunir si no s’hi ha de produir cap avenç. La taula no aguantaria una nova escenificació sense concrecions. Malgrat tot, el president de la Generalitat persevera en la negociació, convençut que tots els processos de diàleg tenen alts i baixos. Hi va insistir en la conferència al MNAC amb què va commemorar l’aniversari de les eleccions del 14-F, sense aconseguir d’acostar Junts i la CUP a la seva proposta. La unitat independentista continua esberlada, amb els retrets esmolats. La posició catalana és com més va més fràgil, amb Madrid tancat a la banda. Fins i tot per a reclamar que es compleixin els mínims: allò que diu l’estatut.
Informa:VILAWEB.CAT (18-2-2022)

69 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: