NI TAN SOLS GERNIKA ÉS UN SÍMBOL DE CONSENS A ESPANYA

Els assessors del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, van pensar que la menció del bombardeig de la ciutat basca de Gernika l’abril del 1937 per part de la Legió Còndor alemanya era el símil que més ajudaria l’opinió pública espanyola a empatitzar amb el que està passant a Ucraïna. I certament aquell bombardeig es va convertir molt aviat en un símbol de la barbàrie nazi, documentat primer per periodistes sobre el terreny, com el corresponsal a Espanya del Times, i immortalitzat després per Pablo Picasso en una obra que té el caràcter d’icona universal del que signifiquen els desastres de la guerra. En un país normal, amb una cultura democràtica i una memòria històrica compartides, Gernika seria un símbol indiscutible de consens i d’unitat, ja que les investigacions posteriors han demostrat que la destrucció de la vila basca i l’assassinat de centenars dels seus habitants no tenia cap valor militar sinó que es va tractar simplement d’una operació per estendre el terror entre la població civil.

Però, ves per on, a Espanya no és un símbol de consens, i el tercer partit en representació al Congrés de Diputats, Vox, es va desmarcar ahir de la menció que va fer Zelenski i va assegurar que la comparació més adequada haurien sigut les matances de presos nacionals que van tenir lloc a Paracuellos del Jarama la tardor de 1936. Ho va fer el seu president, Santiago Abascal, després que les xarxes socials ultres bullissin durant hores contra el president ucraïnès. Es podria caure en la temptació de pensar que el posicionament d’Abascal és una anècdota, però seria un error, perquè justament és la constatació que a Espanya hi ha sectors molt importants (i que a partir de la setmana que ve formaran part del govern autonòmic de Castella i Lleó) que 40 anys després de la mort del dictador no compleixen uns mínims estàndards democràtics.

Perquè si Zelenski va triar Gernika no va ser perquè sí. Ho va fer perquè va ser un cas d’atac indiscriminat contra la població civil com el que ara s’està produint en moltes ciutats ucraïneses, i que es va convertir en un punt d’inflexió històric. Potser no va ser el primer intent d’esborrar una població sencera del mapa, però per a l’opinió pública mundial va inaugurar una nova manera d’entendre la guerra en tota la seva crueltat i deshumanització, en què els civils passaven a ser les principals víctimes. Per això avui Gernika és un símbol compartit per tots els demòcrates del món, perquè transcendeix fins i tot la Guerra Civil Espanyola. Però l’existència a Espanya d’una ultradreta nostàlgica del franquisme impedeix fer aquest reconeixement. I la comparació amb les matances de Paracuellos és ridícula, perquè en el bàndol franquista hi va haver molts més i més ben planificats Paracuellos, un extermini físic d’opositors al règim que va continuar fins ben entrada la postguerra.

Espanya s’ha de preguntar per què, 47 anys després de la mort de Franco, encara no es pot considerar Gernika un símbol compartit. I la resposta segur que ajuda a entendre moltes de les coses que passen encara.
Informa:ARA.CAT (7-4-2022)

136 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: