“NO CONEIXEM EL CATALÀ “: L’EXCUSA D’UN BANC A UN JUDICI PER NO PAGAR I QUE NO HA COLAT

“Condemno a pagar 1.897,92 euros”. Cal traduir aquesta frase al castellà per entendre la sentència? El Banc Popular diu que és necessari perquè els seus advocats “no coneixen el català”. L’entitat va pagar els diners fora de termini i assegura que estava esperant a tenir la sentència traduïda al castellà. Però l’Audiència de Barcelona rebutja aquest argument i considera que això no permet “dubtar” de la quantitat que s’ha de pagar.

L’octubre del 2018 un jutjat de Barcelona va condemnar el Banc Popular –ara Banc Santander– a pagar aquests 1.897 euros. La sentència declarava nul·la una operació en què s’havien adquirit accions de l’entitat: la demanda l’havia presentat una persona representada per l’advocat Felipe Izquierdo. Però el dia que van notificar la sentència en català, el banc va demanar que la traduïssin perquè al·legava que les advocades no l’entenien i pretenia que el pagament quedés suspès fins que la tinguessin en castellà.

La traducció va arribar al cap d’un mes, però llavors ja s’havia exhaurit el termini voluntari per pagar perquè acabava 20 dies després que s’hagués notificat la sentència. Per això la persona que havia de rebre els diners va demanar que s’efectués el pagament dels 1.897 euros més 569 euros en interessos i despeses. El jutjat va reclamar a l’entitat que abonés els diners, cosa que va fer el desembre del mateix any. Aleshores va començar un debat, que ha culminat a l’Audiència, sobre si el pagament va ser amb retard i calia tenir la traducció.

El banc nega que fes tard perquè opina que el termini havia entrat en suspens mentre es feia la traducció. Però els jutges desmunten la justificació d’emparar-se en la llengua, motiu pel qual descarten el recurs de l’entitat i també l’obliguen a pagar les despeses d’aquest procés.
La sentència “es pot emetre en qualsevol llengua oficial al territori”

La secció número 11 de l’Audiència de Barcelona, que és civil, adverteix que no es podia presentar un recurs contra la sentència per la quantitat que implicava. Pel que fa al català, recorda que la sentència “es pot emetre en qualsevol llengua oficial al territori on té la seu el tribunal que la dicta”. També entén que la petició de traduir-la és a “efectes informatius” perquè “no hi ha perspectiva de cap recurs” i que a Catalunya “el català és arreu tan oficial com el castellà”.

El magistrat Josep Maria Bachs i Estany, que és el ponent de la resposta de l’Audiència –que està escrita en català–, recull que el jutjat va ordenar la traducció però “res va dir” de suspendre el termini del pagament voluntari ni es va demanar. “Res impedia”, segons el tribunal, que el banc pagués dins dels 20 dies següents a la notificació de la sentència perquè “tenia a les mans una decisió que clarament resultava entenedora”: la quantitat estava en números i no en lletres. “En realitat no necessita ser traduït”, afegeix.

Per això l’Audiència argumenta que l’entitat “frega la mala fe per abús del procés” i que com a part deutora sabia “què havia de pagar”. “No hi havia cap indefensió que justifiqués cap suspensió”, considera. Per tant, el banc havia de pagar d’entrada.
El 7,4% de les sentències

Aquest debat del català és gairebé inaudit perquè l’ús d’aquesta llengua a la justícia és residual. Només el 7,4% de les sentències de l’any passat a Catalunya van ser en català: 14.455 de les 194.392 que es van dictar. La resta van ser en castellà, segons les dades recollides pel departament de Justícia. Són unes xifres que se situen per sota del balanç del 2019, quan el 8,5% de les sentències van ser en català.

Els percentatges no són els mateixos arreu del país. A Barcelona –que inclou el Tribunal Superior de Justícia, l’Audiència i la Ciutat de la Justícia– les sentències en català són el 6,2% i a la resta de les comarques de Barcelona el 7,2%. A Girona el 17% de les sentències són en català, a Lleida l’11,4, a Tarragona el 2,9% i a les Terres de l’Ebre el 4,4%.

99 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: