NO DIGUEU QUE NO HI HA MUSICALS EN CATALÀ: ” T’ESTIMO SI HE BEGUT “

“No digueu que no hi ha musicals en catalĂ ”.

El Teatre Poliorama estrena ‘T’estimo si he begut’, mentre bona part de la cartellera s’omple de musicals en castellĂ 
T’estimo si he begut, musical de T de Teatre, La Brutal i Dagoll Dagom.

( JOAN SAFONT )
“Les veles s’inflaran, el vent ens portarà, com un cavall desbocat per les ones…” Cap lector no pot trobar-se aquests versos sense cantussejar “L’himne dels pirates” del musical Mar i cel. Aquella versió tan reeixida de Xavier Bru de Sala i Albert Guinovart del drama clàssic d’Àngel Guimerà, que va portar a escena Dagoll Dagom, encara avui es recorda com una fita del teatre català.

Quan Mar i cel es va estrenar per primera vegada, l’any 1989, la companyia fundada i comandada per Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella ja havia triomfat amb Antaviana, Nit de Sant Joan i el Mikado, creant un públic per al teatre musical –i comercial– en català. I fent-ho a partir de la nostra literatura, ja fos amb els contes de Pere Calders, o amb guions ad hoc com el meravellós fris històric i sentimental sobre el Paral·lel que va signar Manuel Vázquez Montalbán per a Flor de nit.

Dagoll Dagom va demostrar que es podia fer teatre musical en català i ho continua fent. Malgrat l’allau de propostes en castellà, ara mateix es pot veure teatre musical en català. Perquè s’acaba d’estrenar, finalment, T’estimo si he begut, al Teatre Poliorama, l’adaptació de l’univers narratiu d’Empar Moliner dirigida per David Selvas i que coprodueixen Dagoll Dagom, T de Teatre i la Brutal. Les quatre integrants de T de Teatre –Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca–, protagonitzen l’espectacle, acompanyades de Rosa Gámiz, Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Ernest Villegas.

El record de Mar i Cel, amb les tres estrenes –1989, 2004 i 2014– és la millor resposta contra el fatalisme de la cartellera teatral barcelonina. Muntatges forans a banda, si hi ha companyies catalanes –amb productors, directors, músics i actors catalans– que s’estimen més fer pujar a l’escenari muntatges en castellà amb la idea d’evitar costos d’adaptació a l’hora de fer ronda per l’estat espanyol o d’atreure un públic més nombrós, no és pas perquè no hi hagi uns bons precedents de musicals en català, com Mar i Cel o el Swenney Todd, dirigit per Mario Gas, amb Constantino Romero i Vicky Peña, que van triomfar a Barcelona abans de córrer la Seca i la Meca.

No s’hi val a badar davant arguments mercantilistes que sembla que ens voldrien convèncer que la rendibilitat en temps de crisi passa, també, per davant de la llengua i la construcció i el manteniment d’un ecosistema teatral propi. Tampoc no pot dir ningú que no hi hagi públic per al teatre musical en català. De fet, encara n’hi haurà menys si és convidat directament a comprar entrades d’obres en castellà.
Informa:VILAWEB.CAT (15-X-2021)

65 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: