NO HI HA OBSTACLES LEGALS PER DESPLEGAR LA HISENDA CATALANA

( ROGER TUGAS )
El desplegament de la Hisenda catalana comen√ßat a implementar el 2017 i que el 155 va desballestar √©s perfectament legal. Aix√≠ ho determina un recent informe de la Comissi√≥ Jur√≠dica Assessora (CJA) que, a petici√≥ del Govern, conclou que “no hi ha obstacles de legalitat ni de constitucionalitat” en aquella iniciativa ni, en concret, en la capacitat de gestionar i tramitar a trav√©s de l’Ag√®ncia Tribut√†ria de Catalunya (ATC) tots els tributs estatals que paguen el sector p√ļblic catal√† i els ajuntaments i universitats que s’hi volguessin adherir.

Tal com va avan√ßar Naci√≥Digital, l’executiu va sol¬∑licitar aquesta an√†lisi jur√≠dica a l’abril per reimpulsar aquell projecte, aquest cop amb blindatge legal, i ha estat a finals de juliol que la CJA ha segellat que efectivament es tracta d’una actuaci√≥ que no supera els l√≠mits competencials de la Generalitat. El govern espanyol no va rec√≥rrer la iniciativa al Tribunal Constitucional (TC) ni a cap altre √≤rgan per√≤, quan va intervenir l’administraci√≥ catalana despr√©s de la declaraci√≥ d’independ√®ncia, va fer marxar enrere als passos fets i va derogar la normativa aprovada amb vagues justificacions legals conforme superava els l√≠mits auton√≤mics o generava inseguretat jur√≠dica.

L’informe em√®s ara per la CJA, de 45 p√†gines, conclou que “la Generalitat √©s competent per organitzar la hisenda del seu sector p√ļblic” i la normativa vigent “empara legalment la subscripci√≥ de convenis intraadminitratius entre entitats que pertanyen al sector p√ļblic de la Generalitat, relatius a millorar l’efici√®ncia de la gesti√≥ p√ļblica mitjan√ßant sistemes de pol√≠tica fiscal corporativa”, aix√≠ com tamb√© pot “subscriure f√≥rmules col¬∑laboratives amb altres administracions i entitats que no pertanyen al seu sector p√ļblic”.

Uns acords que poden determinar que l’ATC actu√Į “com a representat voluntari d’altres entitats p√ļbliques davant l’Administraci√≥ tribut√†ria estatal per al compliment de les obligacions tribut√†ries, efectuant el pagament dels deutes tributaris d‚Äôaquestes entitats”, incloent tamb√© les cotitzacions a la seguretat social. L’Estat, si volgu√©s subscriure un acord amb l’ATC, podria delegar-li directament tamb√© certes compet√®ncies en gesti√≥, per√≤ aquest conveni no seria necessari perqu√® actu√Į en nom dels ens locals que ho sol¬∑licitessin.

De la mateixa manera, pel que fa a l’acc√©s a dades tribut√†ries protegides de tercers amb aquest projecte -aspecte que va q√ľestionar tamb√© el govern espanyol-, la CJA conclou igualment que la Generalitat va complir el 2017 amb els requisits fixats per l’Autoritat Catalana de Protecci√≥ de Dades i que l’acc√©s de l’ATC a dades amb transcend√®ncia tribut√†ria “est√† emparat en la legalitat vigent”.

Un portaveu del Departament de Vicepresid√®ncia i Economia i Hisenda constata, arran de l’informe de la CJA, que “es confirma l’adequaci√≥ al marc jur√≠dic del programa iniciat el 2017” i que, en part, es repr√®n el 2019 amb un programa de pol√≠tica fiscal corporativa. Igualment, lamenta que tamb√© es posa de manifest que “la decisi√≥ presa pel Consell de Ministres en ple 155 el desembre de 2017 de suspendre el programa d’homogene√Įtzaci√≥ de tributs va ser totalment arbitr√†ria i injusta”.

En concret, el Govern va crear l’abril del 2017 el programa d’homogene√Įtzaci√≥ dels processos i mecanismes interns de tramitaci√≥ dels tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector p√ļblic de la Generalitat a l’Estat. Un projecte amb l’objectiu d’optimitzar, homogene√Įtzar i simplificar el pagament d’impostos estatals (IVA, IRPF, societats…) i cotitzacions socials, centralitzant la tramitaci√≥ d’aquells que abonaven els prop de 180 ens del sector p√ļblic de la Generalitat, amb un volum anual de prop de 4.500 milions d’euros.

El programa, per√≤, tamb√© preveia que els ajuntaments i les universitats que ho volguessin poguessin adherir-s’hi, de forma volunt√†ria. Aix√≤ permetria evitar fer centenars de cops un mateix proc√©s de pagament tributari per separat, simplificant la tasca i habilitant tamb√© l’ATC per actuar en nom dels diversos ens catalans o locals davant la Hisenda estatal en cas de possibles conflictes.

El Govern busca blindatge jurídic per reprendre el desplegament de la Hisenda catalana
L’executiu demana que la Comissi√≥ Jur√≠dica Assessora validi la gesti√≥ i pagament centralitzat d’impostos estatals de la Generalitat i el m√≥n local, un projecte que el 155 va torpedinar

Aquests noves tasques enfortirien la Hisenda catalana i la dotarien d’expertesa, per√≤ tamb√© requerien d’una forta base tecnol√≤gica i el desenvolupament de noves solucions inform√†tiques i de gesti√≥. El pressupost inicial per assolir-les era de 2,9 milions d’euros, entre 2017 i 2020, per√≤ aquell projecte tamb√© preveia que els beneficis nets fossin clars, a causa de la centralitzaci√≥ i la unificaci√≥ de processos, de fins a 70,5 milions durant aquest mateix per√≠ode.

Un cop aprovat i dif√≥s aquest programa, i sense cap impugnaci√≥ per part de l’Estat, va comen√ßar-ne la implementaci√≥, dissenyant models de convenis de col¬∑laboraci√≥, tant amb la funci√≥ de centralitzaci√≥ de tresoreria com de no centralitzaci√≥. Segons aquests, l’ATC assumiria les funcions de presentaci√≥ i/o pagament telem√†tic de les declaracions, autoliquidacions i de les declaracions informatives de car√†cter tributari davant l’Estat, i de les tasques i tr√†mits tributaris acordats davant la Hisenda espanyola. Els convenis van rebre l’aval de l’Autoritat Catalana de Protecci√≥ de Dades.

Xoc per la Hisenda catalana en ple 155

Llavors, per√≤, va arribar l’1-O i el posterior 155, marc en qu√® el consell de ministres -en nom de la Generalitat- va suprimir aquests passos aprovats, decisi√≥ que va enervar els dirigents catalans, que ho van considerar una “repres√†lia pol√≠tica” i van defensar que el programa permetia simplificar tr√†mits i estalviar costos i s’adequava el marc legal. L’Estat, en canvi, afirmava que generava confusi√≥ i inseguretat jur√≠dica i que l’ATC no podia actuar com a representant volunt√†ria de determinats ens (p√ļblics o privats), ja que aquesta funci√≥ excedia de les seves compet√®ncies.

La Generalitat vol reprendre ara aquell projecte, tot i que sense dates ni calendaris anunciats, aix√≠ com un altre iniciat l’agost de 2019 per impulsar la definici√≥ i implementaci√≥ d’un model de pol√≠tica fiscal corporativa del sector p√ļblic de la Generalitat, el qual tamb√© ha estat analitzat i avalat en aquest informe de la CJA. De forma complement√†ria amb l’anterior programa, aquest projecte pret√©n establir un protocol d’actuaci√≥ homogeni, integral i coordinat en mat√®ria fiscal per part de les entitats i organismes que conformen el sector p√ļblic de la Generalitat.

Més eficiència en la gestió tributària

Segons l’an√†lisi del Govern, entre els prop de 180 ens que en formen part n’hi ha de molt diversos entre si pel que fa al compliment de les obligacions tribut√†ries. Vol, per tant, una imatge i gesti√≥ global per salvar les actuals “problem√†tiques i inefici√®ncies greus” at√®s que actualment “la gesti√≥ i control de compliment de les obligacions fiscals de les entitats es troba totalment descentralitzada, fet que impedeix disposar d’una visi√≥ hol√≠stica i completa de les seves magnituds tribut√†ries”. Ara per ara, la Generalitat desconeix quines conting√®ncies o litigis tributaris afronta cadascun dels ens que en depenen.

La CJA √©s un √≤rgan estatutari creat el 1932 i restablert el 1978 que assessora del Govern i s’encarrega de vetllar per la legalitat de l’actuaci√≥ de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, integrada per quinze juristes catalans de reconegut prestigi.
Informa: NACIODIGITAL.CAT(20-8-20209

165 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: