“Quan Franco va vetar Barcelona en favor de Madrid com a seu ”
El règim espanyol va torpedinar el projecte perquè la capital catalana acollís els Jocs del 1972, que es van fer a Munic. (PEP MARTÍ )
Octubre de 1965. Se celebra a Madrid una reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI). És una oportunitat única perquè les autoritats franquistes avaluïn la possibilitat que un dia una ciutat espanyola aculli uns Jocs. Troben un interlocutor amable: el president del COI, Avery Brundage, personatge que és molt present en aquesta sèrie, i que no amaga les seves simpaties cap al règim espanyol.

L’historiador Juan Antonio Simón en dona força detalls en l’article Los Juegos Olímpicos de Franco: un análisis de la candidatura frustrada de Barcelona 72. Segons ell, va ser Barcelona la ciutat que millor va treballar el dossier enviat al COI. Feia anys que en els nuclis dirigents catalans s’acaronava la idea olímpica. Els Jocs del Mediterrani del 1955 i els Jocs Esportius de Barcelona van ser experiències que van mostrar la capacitat organitzativa de la ciutat, i l’Ajuntament, en mans en aquells anys de Josep Maria de Porcioles, es va abocar a l’ambició olímpica.

Però després que Barcelona presentés la candidatura, l’alcalde de Madrid, aleshores Carlos Arias Navarro, va fer el mateix. I el tema es va resoldre en el si del COE, el Comitè Olímpic Espanyol. La vigília de Nadal, el COE va decidir que seria Madrid la ciutat candidata i que, en cas de guanyar, a Barcelona es farien les especialitats aquàtiques.

El cert és que sobre aquest tema va caure un silenci espès. No es coneixen encara molts dels documents que van circular en les setmanes prèvies a la decisió del COE. Juan Antonio Simón relata en l’esmentat article que hi va haver joc brut per afavorir Madrid, fins al punt que un directiu català, membre del COE, Pau Negre Villavecchia, va presentar la dimissió per la manera bruta en què van actuar els partidaris de Madrid. Un fet tan inhabitual en aquells anys com una dimissió de protesta ja indica que la mala maror va ser considerable.

Per això es va convocar la sessió del COE poques hores abans de la Nit de Nadal i no es va permetre que els defensors de Barcelona presentessin els seus arguments. La reunió es va gestar només dos dies abans i una part dels directius catalans es trobaven de viatge, com era el cas de Juan Antonio Samaranch, vicepresident del COE i figura que emergia entre les joves fornades dels directius esportius del règim.

Val a dir que malgrat l’esforç fet per jerarques del règim, com el falangista intransigent José Antonio Elola-Olaso, delegat d’Esports, en favor de la candidatura de Madrid, el projecte tampoc va rebre un suport entusiasta de tot el govern. I que els ministres propers a l’Opus, que controlaven les carteres econòmiques, van mostrar una absoluta fredor amb la iniciativa olímpica, molt improvisada i que consideraven costosa. Finalment, Madrid va acabar retirant-se. El COI va atorgar la seu olímpica de 1972 a la ciutat de Munic. Alguns devien pensar que els Jocs del 72 no serien madrilenys, però, com a mínim, tampoc catalans.

Els Jocs de Tòquio són finalment una realitat, després que la pandèmia obligués a ajornar la XXXII edició de les Olimpíades. El Japó acollirà fins al 8 d’agost un encontre esportiu que s’ha vist trasbalsat fins al darrer moment per l’impacte de la Covid. L’augment de casos de contagi ha obligat a declarar l’entorn de Tòquio com a zona d’emergència i a decidir que no hi hagi espectadors en les instal·lacions centrals.

Els esdeveniments excepcionals no han estat tan estranys en la vida dels Jocs Olímpics. Des de la primera Olimpíada de l’era moderna, celebrada a Atenes el 1896, els Jocs han travessat la història del món i han reflectit les grans transformacions produïdes en els darrers 130 anys. Les tensions internacionals, la pugna entre blocs, dues guerres mundials, la guerra freda, les invasions i el combat pels drets humans, de la comunitat negra a la lluita per la igualtat, han irromput en els Jocs, que han estat un escenari de la realitat mundial.
Informa:NACIODIGITAl.CAT (31-VII-2021)