NO SAPS A QUI VOTAR? DESCOBREIX ELS PARTITS QUE NO SURTEN A LES ENQUESTES

“No saps a qui votar? Descobreix els partits que no surten a les enquestes”
( MARC GONZÁLEZ )
Són moltes les enquestes que es publiquen cada setmana sobre com quedarà el Parlament després de les eleccions del 14-F. I el cert és que d’un escenari fragmentat com l’actual -amb set partits- tot fa pensar que en passarem a un altre de més fragmentat -amb vuit o nou formacions-. El divorci entre Junts i el PDeCAT i la irrupció de Vox pot deixar la cambra amb més partits que mai en la seva història recent, i no tan recent.

Ara bé, fora de les enquestes encara hi ha més partits. De fet, el total de formacions que es presenten en alguna de les quatre demarcacions catalanes són 23. Cal dir que alguna d’aquestes opcions només es presenten en una de les circumscripcions, fet que no els impedeix obtenir representació a la cambra catalana, si així ho decideixen els electors.
Primàries

Una de les opcions extraparlamentàries més ben posicionades és Primàries, sovint anomenat com el quart partit independentista, tot i que val a dir que ara ja n’hi ha bastantes més. Impulsada pel filòsof Jordi Graupera per a les eleccions municipals del 2019, Primàries es defineix com un moviment per fer la independència “sense excuses”. El mètode per formar les seves llistes és una de les seves raons de ser: primàries obertes a tothom, només es requereix la inscripció a la seva base de dades.

Des de la formació indiquen a ElNacional.cat que no han tingut temps per escollir presidenciable, ja que tenien previst fer-ho durant l’ajornament electoral. En tot cas la seva cara més visible és la guanyadora de les primàries per Barcelona, Laura Ormella. Tant ella com la resta de candidats es mostren molt crítics amb els principals partits independentistes, als que anomenen “processistes” i s’encomanen a “fer efectiu el mandat del primer d’octubre i fer-ho amb una veritable regeneració política: no només de noms, sinó de discurs i dinàmiques”.
PNC

El Partit Nacionalista Català (PNC) és l’última escissió sorgida de la ja extinta Convergència Democràtica i del divorci entre Junts i el PDeCAT. Precisament, el partit va ser impulsat per l’excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, que també és la candidata, i es defineix com una opció catalanista moderna a favor del “dret a decidir” sempre “a través de mecanismes legals, acordats, i sobretot sense cap mena d’improvisació ni de falses esperances que duen a futures frustracions”.

En l’eix ideològic, el PNC situa com a referent el PNB i té l’objectiu de recuperar l’antic electoral de CiU, ara situat entre Junts, el PDeCAT i el PSC. Per això compta amb persones provinents de diversos àmbits: liberals, europeistes, moderats i pactistes.
FNC

La tercera opció independentista extraparlamentària que presentem és el Front Nacional de Catalunya (FNC). Considerat d’extrema dreta per alguns partits, el FNC es defineix com un “partit nacionalista i de vocació occidental” que té per objectiu la “independència unilateral proclamada per les nostres institucions” i hereu de l’històric Front Nacional de Catalunya, formació antifranquista considerada progressista i que va acabar dissolta dins d’ERC l’any 1990. El seu candidat per al 14-F és Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis.

Més enllà de la seva aposta per la unilateralitat, el FNC dona especial importància a les polítiques migratòries. Aposta per la regulació i el control de la immigració “segons els interessos del conjunt dels catalans i les necessitats del nostre mercat laboral i la nostra identitat nacional”. També es mostren contraris a la “difusió d’ideologies totalitàries que posen en perill la vida, la llibertat, el benestar i la seguretat dels ciutadans”, assenyalant directament el salafisme. A nivell econòmic, estan a favor de la reducció d’impostos “al treball” i suprimir l’impost de successions.

Encara hi ha una altra opció independentista que només es podrà presentar a Tarragona. Es tracta de Moviment Corrent Roig, una llista formada per represaliats del procés i membres del partit Corrent Roig. La cap de llista per aquesta demarcació és Elisabeth Martín Plana, encausada per una acció de protesta a la presó de Mas d’Enric. La segueix l’activista Roger Español, un dels màxims símbols de la violència policial de l’1-O. Español havia d’encapçalar la llista per Barcelona però la candidatura no va obtenir els avals. L’objectiu de la candidatura és “visibilitzar la repressió” tant de l’Estat com de la Generalitat.

Igual que a l’independentisme, a l’esquerra espanyola del PSC i els comuns també els creix la competència. Un bon exemple és Izquieda en Positivo, partit que ha guanyat certa notorietat arran de l’ajornament electoral. Juntament amb altres formacions i un particular, aquesta nova formació va presentar un recurs contra el decret d’ajornament que va acabar donant els seus fruits. Impulsat per l’exsenadora de Podemos Celia Casanovas, qui també és la candidata a la Generalitat, el partit es defineix com un “partit polític espanyol d’àmbit nacional netament d’esquerres i no nacionalista” i es presenta com una “alternativa” davant d’aquells que “proven ara de blanquejar el secessionisme”.

Tirant més cap al comunisme soviètic trobem el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), integrat al Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya. Sent una escissió del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) arran de la declaració d’independència del 27-O, el PCTC es presenta amb un programa clàssicament leninista i sense cap esment a l’autodeterminació o la independència de Catalunya. El cap de llista és Domènec Merino, secretari general del partit.

Recortes Cero és una altra de les formes en què es presenta l’esquerra espanyola a les eleccions. Sense cap mena de complex, aquesta formació, que ja porta diversos comicis quedant-se lluny d’obtenir representació, titlla l’1-O d’”estafa antidemocràtica” i la declaració del 27-O d’”imposició antidemocràtica”. A nivell social, el partit aposta per revertir les retallades, augmentar la inversió, pujar els salaris, blindar les pensions i rescatar els sectors perjudicats per la pandèmia. La candidata és la mateixa portaveu del partit, Nuria Suárez.
Per un Món Més Just.Aquesta opció política aposta per ”construir una nova societat basada en una ciutadania global fraterna”. En aquest sentit, asseguren no ser ni independentistes ni nacionalistes espanyols i es presenten com alternativa “per dialogar amb tots”. El partit només es presenta a Tarragona i Lleida i té de candidata a la Generalitat la cap de llista per aquesta primera demarcació, Lourdes Franco.

Unidos por la democracia + Jubilados.Coalició formada entre Unidos Sí, Democracia Efectiva (DEf), Partido de Jubilados (PDSJE) y Somos España, Unidos por la democracia + Jubilados és una opció clarament espanyolista que aposta per “recuperar la unitat i solidaritat dels espanyols” i “mantenir la cooficialitat” del català i el castellà. A nivell social i econòmic es presenten com “la garantia de la creació de llocs de feina, la millora de la salut pública i les pensions i la necessitat de satisfer l’habitatge”.

El Suport Civil Català es defineix som una “entitat sense afany de lucre i de caire pacífic” que treballa per “assegurar la Llibertat de la Nació catalana a través de la proclamació d’un Estat independent, mitjançat les eines democràtiques establertes pels tribunals internacionals”. Així doncs, aquesta se suma a la llarga llista d’opcions independentistes alternatives a JxCat, ERC i la CUP que es presenten pel 14-F. La formació només es presenta a la circumscripció de Lleida, i la llista l’encapçala Ramon Carner, expresident del Cercle Català de Negocis.

L’Aliança pel Comerç i l’Habitatge es presenta amb el focus posat en tres elements: comerç, habitatge i jubilació. La candidatura acusa “els polítics d’ofici” de no entendre els problemes reals de la ciutadania, sobretot en aquests tres àmbits. La candidatura només ha aconseguit els avals per a presentar-se per la circumscripció de Girona, i la llista l’encapçala Francisco Sánchez Pérez.

Aquesta és segurament l’opció més trencadora que hi ha en aquestes eleccions. Escons en blanc assegura que els seus candidats, en cas de ser escollits, no prendran possessió del càrrec ni adquiriran la plena condició de diputats. L’objectiu és “visibilitzar i fer eficaç, mitjançant els corresponents escons buits, la voluntat dels electors que no es troben representats per cap de les formacions polítiques que concorren a les eleccions”. Aquest moviment preveu la seva pròpia dissolució “quan la llei electoral espanyola reculli que el vot en blanc es tradueixi en escons buits”. La llista es presenta a Lleida i està liderada per Alejandro Gallardo.

Som Terres de l’Ebre es defineix com un partit transversal i format per partits independents de poblacions de les comarques ebrenques. Son un partit que “no té ideologia” i que vol aconseguir el millor per a les Terres de l’Ebre i per a la seva població. “Volem un partit que no estigui a les ordres de cap centralisme de Barcelona o de Madrid. Lluitarem per lo nostre i per natros”, diuen. El cap de llista és Frederic Lopez Marcos

La Unió Europea de Pensionistes es defineix com un partit propensionista dedicat “exclusivament al criteri de defensa del col·lectiu de pensionistes, actuals i futurs, deixant de banda qualsevol de les tendències polítiques actuals”. La candidatura només ha aconseguit els avals per a presentar-se per Girona, i la llista serà encapçalada per Juan Fernando Viñeta.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-2-2021)

154 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: