NO S’HA ACABAT EL MALSON PER A VALTÒNYC

“No s’ha acabat el malson per a Valtònyc”.
El Tribunal de Cassació belga ha dictaminat que Josep Miquel Arenas, Valtònyc, sigui jutjat novament per decidir si se l’extradeix a Espanya per, únicament, el delicte d’injúries a la corona, tot i que el Tribunal Constitucional del país considerà -arran d’aquest procés judicial- que la llei de 1847 que blindava la monarquia igual que ho fa l’espanyola amb la corona dels Borbón, no és vigent per ser incompatible amb la llibertat d’expressió.

(MIQUEL PAYERAS )

El passat 28 de desembre el Tribunal d’Apel·lació de Gant desestimà la petició d’extradició a Espanya de Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Aleshores es desfermà l’alegria del raper mallorquí i del seu entorn pel que entenien que era el definitiu tancament de la història judicial que el portà a l’exili el 2018 per no entrar a una presó espanyola, després que tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Constitucional haguessin exigit la seva entrada a presidi de forma immediata per complir tres anys i mig pels delictes d’enaltiment del terrorisme, amenaces i injúries a la corona.

Llarga batalla judicial. L’optimisme mudà al cap d’uns dies quan la fiscalia belga insistí davant del Tribunal de Cassació. Habitualment aquests tipus de recursos es basen en defectes formals i no atenen al fons de la qüestió jutjada. D’aquí la sorpresa quan el ministeri públic hi reclamà l’anul·lació de la sentència del tribunal de Gant. Així i tot pareixia que la cosa estava clara i que es confirmaria la no extradició. No obstant, el fet que el dimarts 11 de gener s’ajornés una setmana la decisió va fer arrufar el nas a l’equip de Valtònyc. Les males sensacions s’incrementaren el matí del 18 quan la decisió final es feia esperar. Si no hi havia rectificació no semblava lògic que s’allargués. Finalment, passades les tres de la tarda d’aquest dimarts dia 18 es feia públic que es donava per bona la sentència del tribunal de Gant en relació als delictes d’amenaces i enaltiment del terrorisme -això era: que no existeixen paral·lels en l’ordenament jurídic belga i per tant no s’extradeix Valtònyc per aquests motius– però en canvi el tribunal apreciava l’opinió fiscal quant al suposat delicte d’injúries a la corona. Curiosament era el que semblava més clar que no es podria rectificar.

El fet que el Tribunal Constitucional belga hagués anul·lat -justament per mor d’aquest judici de la petició d’extradició a Espanya– la llei de 1847 que blindava legalment a la corona belga -a l’estil del que ho fa la llei actual espanyola a la monarquia borbònica– feia pensar que no hi hauria cap rectificació per aquest costat. Però sí que n’hi va haver. El Tribunal de Cassació de Brussel·les ha fet costat al ministeri fiscal en aquest punt i ha ordenat la repetició del judici, només per aquest motiu.

Es tracta d’una decisió que -a l’espera de conèixer els detalls de la sentència– sorprèn, pel motiu esmentat. De tota manera, justament per això mateix, l’advocat de Valtònyc, Gonzalo Boye, es declarava «optimista», en relació a com anirà el pròxim judici, en declaracions a Catalunya Ràdio fetes just mitja hora després de conèixer-se la decisió de la justícia belga. Al seu parer, com que «el delicte d’injúries a la corona va ser tombat a la constitució belga», el més lògic seria que en la nova vista se sentenciés de la mateixa manera que el passat desembre: “som optimistes”, deia.

Val a dir que tant el president Carles Puigdemont com -entre d’altres– Jordi Sànchez han expressat a les xarxes socials el seu suport a Valtònyc i la confiança en la futura resolució judicial belga a favor del raper mallorquí.

Ara caldrà fixar una data per a un nou futur judici sobre la petició de l’euroordre o extradició, cosa que significa que a la pràctica la història s’allargarà encara prou més, no se sap quant de temps. El pròxim mes de maig es compliran quatre anys de la decisió de Josep Miquel Arenas de no presentar-se a les autoritats espanyoles per entrar a presó -tal i com li reclamaven des de l’Audiència Nacional i del Tribunal Constitucional– i de partir a l’exili. Després d’uns dies d’incertesa sobre on podria ser, finalment es va anunciar des del seu entorn més directe que s’havia instal·lat a Bèlgica, on els dirigents independentistes catalans allà exiliats l’acolliren en el seu cercle. De fet, el mateix advocat de Puigdemont, el citat Boye, també ho és des d’aleshores del cantant illenc.

Informa:ELTEMPS.CAT (19-1-2022)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: