NO US TIREU ELS MOSSOS PEL CAP, SI US PLAU

“No us tireu els Mossos pel cap ”
“La classe pol√≠tica, que ha de marcar les pautes generals del comportament de la policia, no pot posar en risc la seva credibilitat en aquest paper tan necessari”
( S√ćLVIA BARROSO )
Com sempre que hi ha una pol√®mica vinculada a una actuaci√≥ policial, hi ha dues maneres d‚Äôabordar-la: des del punt de vista estrictament t√®cnic ‚Äďl‚Äô√ļnic que voldrien els comandaments del cos‚Äď i des del punt de vista pol√≠tic, conceptual, com volem que sigui la policia. √Čs evident que s‚Äôhan d‚Äôaplicar els dos criteris. La policia no pot estar a merc√® de capricis pol√≠tics conjunturals, hi ha condicionants t√®cnics que s‚Äôhan de tenir seriosament en compte, per√≤ tampoc pot ser un estament que no obeeixi la societat per a la qual treballa, que ha de poder vehicular les seves instruccions a trav√©s de la pol√≠tica. La recerca d‚Äôaquest equilibri no √©s f√†cil i ser√† sempre discutible inevitablement, per√≤ aix√≤ no √©s el que s‚Äôha produ√Įt aquest cap de setmana. El veritablement greu del cas de la rave de Llinars no ha sigut si s‚Äôha desallotjat quan tocava o no, sin√≥ que les dues branques del Govern s‚Äôhan tornar a esbatussar de manera visible en relaci√≥ a aquest episodi.

El primer que cal dir √©s que els Mossos i el departament d‚ÄôInterior no han tingut prou en compte l‚Äôimpacte social que estava generant el fet que anessin passant les hores i tots els catalans que no havien pogut celebrar el Cap d‚ÄôAny veiessin que una festa massiva i il¬∑legal continuava, en un microcosmos que, si no s‚Äôha convertit en un viver de Covid ser√† una aut√®ntica sorpresa a estudiar. Un cop assegurada la zona perqu√® no hi entr√©s ning√ļ m√©s, la policia va considerar que era m√©s important organitzar b√© el macrodispositiu per al desallotjament que anar r√†pid. Dit de manera planera: un cop ja s‚Äôhi havien passat 12 hores ‚Äďo 6 o 4‚Äď, no podien canviar gaires les coses si se n‚Äôhi passaven 12 m√©s o fins i tot 24. I calia temps per aclarir qu√® s‚Äôhavia de fer amb els participants en la rave ‚Äďuna PCR?‚Äď abans de deixar-los marxar exhalant el virus a tort i a dret. Tamb√© feien falta unes hores per reubicar els efectius despr√©s del sobresfor√ß dels controls de Cap d‚ÄôAny. Per√≤ tot aix√≤ no es va explicar b√©.

D‚Äôaltra banda, el departament de Salut troba que s‚Äôhavia de tractar aquesta festa il¬∑legal com qualsevol altra de les que s‚Äôhan desmuntat des que va comen√ßar la pand√®mia, independentment del fet que en aquest cas fos massiva, i posar-hi fi tan aviat com fos possible, sense donar-hi m√©s voltes. El problema √©s que la difer√®ncia entre aquests dos punts de vista, dins d‚Äôun mateix govern, s‚Äôha tradu√Įt en comentaris que han fet intuir a la poblaci√≥ que els dos departaments, dirigits per partits diferents, s‚Äôestaven carregant el mort l‚Äôun a l‚Äôaltre p√ļblicament. Amb socis aix√≠ ‚Äďuns i altres‚Äď no cal oposici√≥, que naturalment hi ha sucat pa.

La classe política, que ha de marcar les pautes generals del comportament de la policia, no pot posar en risc la seva credibilitat en aquest paper tan necessari. Catalunya, ni ara ni el dia que tingui un estat propi, ha de defugir el model d’Espanya, que intenta tapar sistemàticament les errades i abusos de la seva policia (i de l’exèrcit). De la mateixa manera que un dia el Parlament va decidir que els Mossos d’Esquadra havien de deixar de fer servir pilotes de goma, els representants polítics del poble han de poder continuar sent el canal per exigir explicacions i donar ordres al cos policial del país. Però necessitem que els responsables policials tinguin motius, més enllà de l’obligació legal que els vincula, per creure en les instruccions que els arriben.
Informa:ELMON.CAT (3-1-2021)

184 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: